Bateig d’en Marc

....

Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.

Avui estem aquí per respondre a aquesta crida. Avui acostarem el nostre fill a Aquell que estimava de forma preferent als infants i als petits.

Els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10, 14. 16)




Orgullosos com estem en Franck i jo de pertànyer a aquesta nostre família gran, model de com viure i compartir el nostre dia a dia, de festejar o plorar els nostres esdeveniments, voldríem, dic, des d’aquest sentiment joiós de pertinença, agrair la vostre presència aquí que ha superat pluja, fred i neu. Presència que avui té un doble sentit: Primer, i com ja hem dit, estem celebrant tots junts de forma entranyable aquesta festa familiar d’acollida i d’introducció d’en Marc a la nostre família gran. Segon, la vostre presència aquí té el sentit de visualitzar la comunitat de l’Església que acull i està disposada a acompanyar i ajudar a aquest nou batejat que es disposa a recórrer el seu camí, que només ell podrà trobar i només ell podrà fer.


I ara Marc, el teu pare i la teva mare, junt amb els padrins, volem dirigir-nos a tu:

Res volem més que contribuir a que la teva vida sigui un viure el teu temps intensament, amb una plenitud satisfactòria de manera que sentin-te realitzat, puguis gaudir amb el que estiguis fent.

Convençuts com estem de que no hi ha plenitud fora del Déu Pare, es per això, Marc, que avui et proposem la nostre fe, com els nostres pares i els nostres padrins ho feren al seu moment amb nosaltres, i d’això en restem molt agraïts.

Quan siguis més gran i repassis les fotografies del dia d’avui, quan llegeixis aquesta declaració del que avui pretenem en aquest acta d’iniciació teva, a més de constatar com ha canviat el temps les aparences externes dels aquí presents, volem que fixis la teva atenció amb el que per nosaltres és un convenciment: La llavor de fe que de petit et transmetem i que procurarem sigui explicada a la mesura de la teva capacitat, és només una iniciació, una proposta adequada a la teva condició d’infant que per sí sola, aquesta llavor de fe, no et serà suficient per la teva maduresa. A més de que te la facis ben teva, caldrà que facis el camí cap els fonaments de la que tindrà que ser la “teva fe”, caldrà que tinguis la gosadia d’una recerca personal de Déu per quedar-te amb el Déu que percebis, esporgat de tants afegitons i de tants silencis fets a mida, com en els que, com ja podràs descobrir, els grans ens agrada instalar-nos’hi.

Aquest camí d’endinsament que, ja des d’ara, et proposem et té que portar a descobrir que Déu és més que uns valors, o que una filosofia, o que una creença, o que una ideologia, o que la veu de la consciència…

Tindràs que arribar a descobrir que els orígens i el fonament de la nostra fe madura es concreten en un trobament personal amb Déu, en el que és Ell qui porta la iniciativa i en el que tu no hi podràs fer gaire més, i tampoc gaire menys, que aportar-hi la teva bona disposició.

Amb tot, Marc, sàpigues que, on sigui i quan sigui, allà ens trobaràs sol·lícits i amatents per ajudar-te i fer-te costat.



...
...

I per acabar, Marc i Blanca, des del convenciment i l’esperança de que la vostre futura vivència serà responsable i d’acord a aquests fonaments a que ens hem referit, voldríem deixar una crida ressonant en el temps de forma que us arribi en qualsevol moment que us pugui ajudar:

Voleu!, Marc i Blanca, voleu! Ben alt i ben lliures!

En llençar aquest crit, ens sentim una mica com devia sentir-se Natan davant el rei David; sobrepassats davant les possibilitats d’uns fills, també estimats pel Pare, que acaren camins tots possibles, alguns, segur que, insospitats per nosaltres:

Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. ....(2Sa 7, 3)

Nadal

...

Ei, que vingui l’esperit de Nadal i que perduri tot l’any!

...

Naixement

...

-- Podia néixer al temple o en alguna de les mansions dels sacerdots rics de Jerusalem...
-- No, no podia, és fàcil deduir de què feia olor aquella riquesa.
-- On podia, dons, trobar un ambient en harmonia amb el que tenia que ser la seva vida?
Va ser Betlem! La menystinguda vila petita i que ara diuen d’ella que de cap manera és la més petita de les principals viles de Judà.

A Betlem me'n vull anar. Vols venir tu rabadà?

.....

Au, som-hi!

Déu no és pas una força conservadora, sinó una crida per el canvi. El seu Regne és una poderosa força de transformació y és un gran projecte en el que hi som cridats com a constructors. No podem romandre passius. Tot s’ha d’orientar vers una vida més humana, començant l’orientació per aquells per als quals la vida no és pas vida. (Jesús. Aproximació històrica. José Antonio Pagola)

S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. (Mc 1, 15)

.

Fer-se un anàlisi molt sincer

.....

Si tant satisfets estem de nosaltres mateixos, la conclusió lògica seria que no necessitem caviar res? Dons bé; ens podríem saltar l’Advent!

Em sembla, em sembla que estem a temps de fer-nos-ho mirar tot això!...I si al final arribem a la conclusió que el camí de l’Advent te que ser el nostre camí, ens caldrà no perdre de vista que fer una opció fonamental per l'Evangeli de Jesús va més enllà d'ideologies i d’opinions. No és qüestió de voluntat sinó d'un do a demanar.

Presència bona i sol•lícita

.....




....
.
Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu; et dono la mà i et dic: "No tinguis por, sóc jo qui t'ajuda!" (Is 41, 13)

No som deus, les nostres forces són limitades.

.....




.
.
.
.
.

Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna ...(Is 26, 4)

.

.

Jesús ve a encetar uns nous temps

....

Un rebrot naixerà
de la soca de Jessè,
brotarà un plançó
de les seves arrels.
L'Esperit del Senyor
reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement
i de reverència pel Senyor (Is 11, 1-2)

Apocalipsi, un cant efervescent d’Esperança.

.......

.

.

.

.
Estem en temps de tensió entre seguretats que se’ns escapen i inseguretats que ens atrapen, entre uns corrents d’un món estantís que ens arrastra i el nostre esforç i voluntat per anar contra corrent, entre la fidelitat i la infidelitat a uns principis, entre el bé i el mal, entre la virtut i el vici...








.
.
L'àngel em va mostrar també el riu de l'aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l'arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir tots els pobles. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l'Anyell. (...) No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. (Ap 22, 1-5)
.


No és, la nostra, una situació nova. Tampoc és nova l’esperança en aquest arbre de la vida i aquesta aigua de la vida. Altres abans que nosaltres han viscut pors, sofriments, persecucions en alguna Jerusalem de temples i mestres de lleis distants que ho sabien tot i, a pesar de tot, han conservat l’esperança d’assolir l’horitzó definitiu de la Jerusalem celestial i definitiva, morada de l’Anyell i de Déu.
L’Esperança, com deia el profeta, enrobusteix les mans cansades i aferma els genolls vacil·lants.
.
.

No comptar amb cap mena d’habitatge...

No comptar amb afinitats, afecte...

Temps de crisi i de guerres, temps d’esperança.

.

(22 de novembre 2008: Ap 11, 4-12)

.

.

La bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà.







.
.




.
.
.
.
Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets.

L’esperit de vida triomfarà sobre les besties. Per a nosaltres serà el triomf de la fe i del misteri pasqual que ara ens omplen d’Esperança.

Correu SPAM

h
Pots estar-ne ben segur, ni a la teva safata d’entrada, ni en el correu escombraria, hi arribarà un e-mail presentat de forma semblant a aquest:

.

De god@directmail.heav
Per a VIP
Assumpte Personal
Data Right now

.

.

Però home! Tant superior et creus que encara tens la secreta esperança del privilegi d’una comunicació directa d’Ell amb tu, de forma tant tangible com ho pugui ser la factura de la companyia elèctrica?
Però quina idea tenim de Déu?

.

.

.
“Quan preguem parlem massa, llegim massa, recitem massa, repetim massa, pensem massa, demanem massa.....i escoltem poc, acollim poc, ens obrim poc. Llàstima !!”
“Ajudem Senyor a situar-me en aquella sintonia de la teva comunicació, La Paraula, el cor, el desig, els germans, el món.. en silenci interior, buidor activa, per escolar-te.” (SUPORT 109 ESCOLTAR)

.

.
"A Déu el deixem regnar en la nostra vida quan sabem escoltar amb disponibilitat tota la seva crida amagada en qualsevol ésser humà necessitat." (Jesús de Pagola # 323)
Ajudem Senyor a situar-me en aquella sintonia de la teva comunicació, La Paraula, el cor, el desig, els germans, el món.. en silenci interior, buidor activa, per escolar-te.

.

.

.

Esperit Déu, dóna’ns valor per obrir-nos a la que té que ser la nostre experiència singular de relació del Pare amb nosaltres, sense por al risc de distorsions de percepció que puguin ser adreçades.
Paraula Déu, donams només el temor de no confondre el missatge teu per un que ens puguem fer a la mida nostre.

.

L’amic roig

.
Aquest any ha arribat una mica més tard... a casa ja ens començàvem a impacientar.
Es l’amic simpàtic, familiar i fidel que tenim en el jardí de casa. Es el pit roig. Es el rei.
Viatge de nit i ve d’algun lloc més fred del nord d’Europa i ha elegit el jardí de casa per hivernar. Algun dia tindrà que explicar-nos com se les arregla per valdre-se d’aquest sisè sentit, del sentit magnètic amb el que viatge de nit com si fora un GPS que el porta al jardí de casa.
La seva presència confiada i els seus cants variats, el seu tic-tic-tic... són un luxe, un goig de poder tenir-los a prop.
.

...........

El nostre amic no entén de crisi ni de riqueses. Potser el primer és conseqüència del segon.
El nostre amic és un autèntic regal de la Natura, un regal de Déu.
Benvingut pit-roig!

..

Meu, teu… n’estem segurs d’aquests títols?

........




Mentre que el que doni sigui el sucre que he acaparat de més i el vestit que ja no està de mode, no puc parlar de caritat sinó d’una restitució justa i potser tardana.
Mira el que he trobat que diu S. Ambròs: La misericòrdia és part de la justícia. De manera que si vols donar alguna cosa als pobres, aquesta misericòrdia és justícia.



. .



....


En el projecte de Déu se’ns proposa de col·laborar en “dominar” el món i les seves coses, no de “posseir”-les en quantitats il·limitades de forma supèrflua i en detriment del que és necessari per els demés . Els bens que el Creador ha posat damunt la terra, han estat pensats per una finalitat comuna i no per ser acaparats per mi.
.


.

I jo em pregunto, què n’hem fet d’aquest món? I jo, com hi col·laboro amb tanta injustícia?…I ara, què puc fer?...

.....

Fill meu, no t’equivoquis!

..
Si estimes al teu germà perquè jo ho he dit, no estimes al teu germà. Si l’estimes perquè, al ser fill del mateix Déu Pare que tens tu, creus que aquesta és la forma d’estimar Déu, t’equivoques. No seria un amor sincer, seria un doble engany.
...

Si no l’estimes per el que és ell mateix, no has entrat en la dimensió de l’amor misericordiós, encara no has entrat al meu Regne que es regeix per aquest amor.

Si no et transformes des del més íntim del teu cor, la teva transformació no passarà mai de ser un tuning superficial, no serà prou sincera, ni total, ni permanent, ni real... Si no aconsegueixes un cor nou, no farem res!

Vols un cor nou? Estàs disposat a perdre les seguretats que tant t’han costat de guanyar tot canviant-les per la Seguretat que saps que no et podràs guanyar tu sol i de la que només en tens la promesa del seu do?

Si estàs disposat al canvi, jo et diré per on passa el camí: mantingues-te en la meva presència, busca la meva sintonia i jo t’ajudaré.

...

Saviesa autèntica

..





Estimar i fer el bé

...........................................................................................................................................

....

Passió per Déu, compassió per l’esser humà

.

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament».

.

.

Que ningú no pensi que s'està parlant aquí d'emocions o sentiments cap a un Ésser Imaginari, ni d'invitacions a resos i devocions «Estimar Déu amb tot el cor» és reconèixer humilment el Misteri últim de la vida; orientar confiadament l'existència d'acord amb la seva voluntat: estimar Déu com força creadora i salvadora, que és bona i vol el bé.

Obrar per amor

.
Al final del text d’avui Pau ens diu el que és veritablement important: «En Jesucrist... el que compta és la fe, que ens fa obrar per amor». Després d’aquesta afirmació de Pau, en què diries que consisteix creure? (COMENTARIS DE LA PARAULA 14 d’octubre 08)
.
.

A LES CRUÏLLES DELS CAMINS

.
"... ara el millor és anar a «les cruïlles dels camins» per on passa tanta gent errant, sense terres ni negocis, que ningú no ha convidat mai a res. Ells poden entendre millor que ningú la invitació. Poden recordar-nos la necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyar-nos l'esperança."

.
.

LES CATEDRALS

..

“Amb el cristianisme, el temple perd la seva funcionalitat de ser localització física de Déu. Aquest caràcter és assumit per la reunió o assemblea dels fidels...”

... en l’Antic Testament, el centre de la vida religiosa era el temple de Jerusalem...

.

.

.

... Crist va capgirar aquest ordre... arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat...

.

Déu és esperit...

.

..

Ningú ja no sofreix sol

.
"Jesús no va defallir en la seva passió. La certesa de l’amor entranyable que el Pare li tenia, malgrat que en aquells moments semblés llunyà, l’amor fidel d’ell envers cadascun de nosaltres i tota la humanitat, el van dur a acceptar fins al final la condició de servent sofrent, de crucificat.

.................................................Des d’aquell moment, ningú ja no sofreix sol, ningú ja no mor sol. Jesús s’ha fet seu tot dolor i tota mort. Jesucrist comparteix
l’angoixa i el sofriment de cada persona concreta. I els comparteix independentment del grau de la nostra fidelitat a ell. Per això, només en la seva passió i en la seva creu podem trobar la força per viure amb esperança, malgrat la nostra feblesa davant les dificultats, el dolor i la mort." (Josep M. Soler, abat de Montserrat)
...

Com em situo davant de Déu?

Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir:

Al llarg dels teus anys,
has manat mai que el dia s'alci?
¿Has ordenat mai a l'aurora
que agafi la terra per les puntes
i n'espolsi els malvats?
Llavors, com argila modelada,
la terra mostra els relleus,
marcats com els plecs d'un vestit.
Llavors la llum dels malvats s'apaga
i el braç prepotent es trenca.
¿Has visitat les fonts de la mar,
has caminat pel fons de l'oceà?
¿Has descobert les portes de la Mort,
l'entrada del país de la foscor?
¿Tens idea de l'amplària de la terra?
Vés-ho dient, tu que ho saps tot!
¿Saps a quin cantó la llum fa estada
i de quin lloc arriba la tenebra?
¿Saps com guiar-les al lloc on viuen,
com les has d'encaminar a casa seva?
Bé ho deus saber, si ja havies nascut
i és tan gran el nombre dels teus anys!

Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
Jo sóc ben poca cosa. Què puc replicar?
Amb la mà em tapo la boca!
He parlat massa i no vull respondre.
No hi afegiré res més. (Jb 38, 1.12-21; 40, 3-5)

Quan els homes ens situem en el nostre veritable lloc, des de la fe, podem començar a entendre, però hem d’acollir la fe i Déu mateix, sabent que és infinit i nosaltres finits. (COMENTARIS DE LA PARAULA 3 d’Octubre)

L'eloqüència del silenci

..

Davant de situacions objectivament injustes busquem arguments per justificar Déu Totpoderós. Això és el que fan els amics de Job; i el que aconsegueixen és donar una visió simplista i, per tant, distorsionada, de Déu. Déu és omnipotent, però també és amor.

No ens hem de precipitar volent justificar Déu perquè podríem dir coses que contradirien les mateixes entranyes de Déu. Estar al costat del dolor no vol dir justificar-lo. Però si es té un mínim de sensibilitat envers el qui sofreix i envers Déu, es pot estar en silenci i així es comença a respectar Déu i l’home que sofreix. ¿Ho has posat en pràctica? (COMENTARIS DE LA PARAULA 1 d’Octubre de 2008)

Sempre sorprenent

.
... i aquí, provocador, valent, directa, políticament incorrecte, diríem avui.


.
.
,


Jesús, en el terreny propi dels grans sacerdots i dels notables del poble i en presència dels fidels, acusa a aquelles personalitats prominents sense contemplacions:

Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. (Mt 21, 31)

Publicans i prostitutes!... Un simple camperol de Natzaret!... Això no s’acabarà aquí!

Em passaré per can Claret

.....

.....

Crec que en José Antonio Pagola s’ha fet mereixedor de reconeixement per com ha resolt aquest embolic.

..

Una altre sostenibilitat

.

Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? (1Co 9, 12) No posis morrió al bou mentre bat. (Dt 25, 4)

Fonament de la fe i actituds que se’n deriven

.

Imagina’t que et ve algú i et pregunta: tu que creus en Crist, digues-me què és el més important de la teva fe. Recorda’t el que et diu Pau: «Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, ni la nostra predicació no té cap fonament, ni tampoc la vostra fe».
COMENTARIS DE LA PARAULA 19 setembre 2008 Divendres XXIV 1Co 15, 12-20

Avidesa de reconeixement

.

Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec a Ell i els hi dec als altres. (Consciousness. Espai Sagrat) Tot plegat sense tenir en compte que Déu mateix t’estima, home de poca fe!
.

¿No sabeu que no sou vostres?

.
Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica. Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres. (1Co 10, 23-24) «Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res (...) ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos! (1Co 6, 19-20)









No es tracta de discutir sobre allò que és permés i allò que és prohibit, sinó de saber què està d’acord amb la vida nova transformada per l’Esperit.












.

Exit total

..
En la vida professional, no és freqüent però, a vegades passa: Un culmina una responsabilitat amb èxit total i reconegut per els de dins i per els de fora.


... i dóna una satisfacció profunda. Allò de que les persones necessitem ser reconeguts per els altres, deu esser una necessitat bàsica de la persona.

Quan en el projecte que acaba bé hi portes treballant un grapat d’anys i ha costat un grapat de milions..., hi ha el perill de que s’oblidi que el resultat és obra d’un equip de bons professionals que hi han deixat la pell i que el mèrit és, per damunt de tot, seu. Es una qüestió de justícia i d’higiene espiritual tenir-ho molt present.



Més reflexions:

Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? (1Co 4, 7)

Encara anem per la vida cercant els primers llocs?

Si ens muntesim al carro del "Tant fas tant vals" hauriem deixat de banda que el valor d'una persona, només depèn de la capacitat d'estimar. Aquesta és la nostre mesura i, l'amor que Déu ens té, és la nostre dignitat. M'ho deia en Sergi des de Montserrat: “Xerric, ja saps que no es tracta d'estar al nivell. Tots som estimats de Déu: és l'únic nivell de veritat que conec en el món”.


Foto:
Georgia. La llar crema i l'amor.preval. On aniran?
.

L’Esperit gran s’uneix al esperit petit.

....
Per les meves terres deien allò de “Gran com un sant Pau i encara...” Aquella gent havia descobert feia molt temps el que jo tot just ara descobreix-ho. Trobar-se amb el missatge i la figura de Pau impressiona. El seu testimoni escrit és profund i la seva vida del tot coherent amb el que diu. (Units en els sofriments i també en la glorificació de Crist)
Pau no havia tractat directament amb el de Natzaret però la sintonia i coneixement de Jesús era superior al de molts deixebles contemporanis de Jesús. Al coneixement de Déu és i era un do, no un fruit d’un treball de recerca.
Pau no s’entretenia amb la palla, anava sempre al gra.
...............................

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell. (Rm 8, 14-17)

Des de la font del Consol

.
Molt a prop de casa de la mare, brolla sempre generosa i a vegades evocadora i eloqüent, la font del Consol...

"Ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà." (Jn 16, 22)

Mare, ens heu ensenyat que la darrera paraula no és la mort, sinó la Vida. Ara nosaltres us tindrem present en la nostre memòria i més que un record agraït serà presència enaltida que ens acompanyarà.

Hi ha tasques que són personals i intransferibles

.
Per a Pau la vida de cada persona és una recerca:

El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. (...) ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". (Ac 17, 24-28)

Per els “savis” d’Atenes, com passa entre alguns que estan entre nosaltres, en sentir parlar Pau de transcendència, alguns reaccionant irònicament amb excuses de mal pagador, com quan diguem, “ara estem molt atrafegats...”:

Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia. (Ac 17, 32)

.

El silenci dels petits

.. ..

Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. (...) I qui es preocupa de la seva sort? (Is 53, 7-8)

..

La tempesta apaivagada

..
“Elies ens suggereix que ens endinsem, com ell, contracorrent i solitaris, pel desert de la nostra societat laica incapaç de donar aigua viva, i que refem el camí vers els orígens de la fe, on Déu és més que uns valors, o que una filosofia, o que una creença, o que una ideologia, o que la veu de la consciència. Els orígens de la nostra fe es concreten en un trobament real amb Déu, el pare de Jesucrist. Això és fa a través del recolliment, del silenci interior i de la pregària atenta.”


“El relat de la tempesta apaivagada no és un relat de miracle, és un relat d’exhorcisme: Jesús -després de pregar dalt la muntanya- camina per sobre i atura el mal, expressat per les ones i el vent. Per això els deixebles acaben prostrant-se i dient: “Realment sou Fill de Déu”.”
..

..

“Nosaltres, individualistes com Pere, i també oportunistes, deixem la barca de la comunitat, que no hi ha manera que tiri endavant, per caminar sols i acabar, irremissiblement, enfonsant-nos.”

“Quan haguéren pujat a la barca el vent amainà”. Ens animem a pujar a la barca? Ens animem a pujar a la muntanya?

Es una homilia magistral de jordicaputxí

..

Església perseguida a Xina

..

.

Hoy, que se inauguran los JJOO por todo lo alto, fijémonos en todo lo bajo...

Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

.

"L'Església de Jesús té por i no sabem com alliberar-nos-en. Tenim por del desprestigi, de la pèrdua de poder i del rebuig de la societat. Tenim por els uns dels altres: la jerarquia endureix el seu llenguatge, els teòlegs perdem llibertat, els pastors prefereixen no córrer riscos, els fidels miren amb el futur amb temença. En el fons d'aquestes pors hi ha por de Jesús, poca fe en ell, resistència a seguir els seus passos. Ell mateix ens ajuda a descobrir-ho: Quina poca fe! Per què dubteu tant?" (José A. Pagola)



.
"La por garrota l’Església. (...) De l’evangeli n’ha fet una religió, no una forma vida, la vida senzilla, humana, sense sagrats, quasi no religiosa, que ensenyava i vivia Jesús.

Conserva’ns (Pare) l’esperança, però ajuda’ns a remar, a lluitar, que tu ets a prop, disposat a donar-nos la mà.
De més negres n’ha passada l’Església, més poc evangèlica ha estat en altres segles, però el poble senzill, l’ha mantinguda en peu, ha salvat la fe, perquè en ell està el teu Esperit i no en els savis que la governen. Dóna’ns l’Esperit Déu Amor." (P. G. Francesc Gimbernat)




.
... "El que sí que queda clar és que Jesús, qui els havia embarcat, ara no els podia deixar sols.
I no els va deixar. Com tampoc no ens hi deixarà a nosaltres. Si cal, també ens ajudarà, fins i tot, amb mitjans insospitats.... Fixem-nos que l’evangeli diu que, quan Jesús pujà a la barca, “el vent amainà”. Això té un significat profund: sempre que Jesús es faci present en la nostra vida, recuperarem la pau al cor." (Lluís Armengol i Bernils sj)

Albirar la seva glòria

.

Senyor, és bo que estiguem aquí (...)
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo. (Mt 17, 4-5)

.