....
No som conscients de la riquesa i del valor del Jesús històric. El seguiment profund de la seva història, la contemplació amb el rigor històric que avui dia hem desenvolupat ens duu i ens fa transcendir del terreny històric, racional a una dimensió desconegua, superior, espiritual, on es pot albirar la riquesa sadolladora del seu do . Això si és que no ens hi resistim, si és que una por mal entesa no ens vol “posar en guàrdia i a la defensiva” d’un cristianisme esbiaixat però real en l’historia que, potser sí, ha fet mèrits per mirar-lo en prevenció, però que no és el camí que Jesús ens proposa.
Ja és prou feixuc aprofundir en el terreny històric d’una personalitat rica i frappant com Jesús de Natzaret; ho és més encara deixar-se enlairar per la mirada espiritual que amara tota la seva història. Si no hi hagués aquest quelcom més, de la figura de Jesús de Natzaret, només en restaria d’ell un lloc empolsat en els museus d’història disponible per algun estudiós. L’esforç
de conèixer-lo val la pena!
Ja és prou feixuc aprofundir en el terreny històric d’una personalitat rica i frappant com Jesús de Natzaret; ho és més encara deixar-se enlairar per la mirada espiritual que amara tota la seva història. Si no hi hagués aquest quelcom més, de la figura de Jesús de Natzaret, només en restaria d’ell un lloc empolsat en els museus d’història disponible per algun estudiós. L’esforç
de conèixer-lo val la pena!
...
La gent ordinària vivim apartats de Jesús; l’acostament a Jesús requereix una decisió inicial prèvia i un esforç en un món on la vida ordinària no convida a parar-se per reflexionar i extreure idees pròpies que no siguin manllevades de la lletra gran dels diaris o dels flaixos de la TV o d’un predicador, carregat de bona fe, però amb un discurs arrossinat. L’esforç per a la trobada amb el Crist de la fe és condició necessària però no suficient: la fe és un do que se’ns pot concedir o no, un do volgut i desitjat per Déu per a tot aquell que s’hi acosta amb rectitud d'intencions. ........
La magnitud de l’esforç és considerable, però la del do la sobrepassa amb escreix, és com donar un got d’aigua fresca i rebre a canvi l’aigua de la Vida: "Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva." (Jn 4, 10 Jesús i la Samaritana)
Les persones, moltes vegades, ens perdem el que és més essencial de la vida. L’acostament a Jesús que fa possible el descobriment de que “Ell ens ha estimat primer”, i, a partir d’aquí, el trobament de Jesús, n’és un camí per descobrir el que és essencial en la vida i trobar-li un autèntic sentit que valgui la pena de viure-la...
La magnitud de l’esforç és considerable, però la del do la sobrepassa amb escreix, és com donar un got d’aigua fresca i rebre a canvi l’aigua de la Vida: "Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva." (Jn 4, 10 Jesús i la Samaritana)
Les persones, moltes vegades, ens perdem el que és més essencial de la vida. L’acostament a Jesús que fa possible el descobriment de que “Ell ens ha estimat primer”, i, a partir d’aquí, el trobament de Jesús, n’és un camí per descobrir el que és essencial en la vida i trobar-li un autèntic sentit que valgui la pena de viure-la...
Potser dius que no en sens cap interès. Potser penses que és un espai ja superat i ranci? "Dons, vine i ho veuràs."
Natanael tampoc mostrava cap interès: "De Natzaret en pot sortir res de bo?" Felip: "Vine i ho veuràs." (Jn 1, 46).
Mira després de l’encontre; Natanael : "Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel. (Jn 1, 49) I Natanael esdevé un dels Dotze, Bartomeu.
....
