diumenge, 28 de febrer del 2010

Escolteu-lo!

....
Es Déu mateix qui ens llegeix per dues vegades el “business card” de Jesús, la primera va ser al Jordà, ara és al Tabor... Queda clara quina és la seva funció i el seu estatus? Queda clar quin és el interès del mateix Déu-Pare?

Repassem la posta en escena de l’evangeli d’avui.
Primera escena:
En un primer pla, a ran de terra, a mitja llum, tres mig desperts, mig adormits, mig senten, mig veuen...
Al centre, destacats, tres que parlen i el del mig focalitza les mirades ressaltat com està per una brillantor pròpia. Murmuri d’alliberament, d’èxode, de pasqua nova...
Segona escena:
Un núvol dens buida tot l’escenari. Una veu en off, potent, solemne, dominant l’anterior escena encara retinguda en les ratines, posa un definitiu punt final a l’acta. Un punt final d’aquells que queda ressonant de forma persistent en les oïdes i que resterà present en les posteriors escenes entre pedres, pols i vegetació de tornada a la plana.

No ens confonguéssim pas:
La Llei, Moisés: Sí
Els profetes, Elies: Sí
...però, per damunt de tot, de forma rellevant i central: La Paraula, el meu Fill, el meu elegit. I una invitació, un mandat: Escolteu-lo!

Per a la gent que vivim la quaresma del 2010: Llegiu-lo! Els relats dels evangelis, malgrat no ser documents audiovisuals, ni notarials, ni d’estricte rigor històric en els detalls, són tot el que ens queda i són més que suficients per permetre’ns escoltar-lo, per comprendre quin és el seu projecte i integrar-nos en ell. Els més mesells, almenys, ho podrem intentar-ho.
..

Assentiment al teu correu: Despertat!

...
Sabies que a l’arc de sant Martí l’hi han robat el color magenta? Dons cal preguntar-se...

Es que l’arc de sant Martí es deleix pel color que l’hi manca?
Es que les gotes de rosada envegen la persistència de les pedres?
Es que el sol ja no vol immolar-se més en profit dels altres?
Es que les flors envegen la bellesa del cant del rossinyol?

Si som peces úniques, i sí que ho som, no deixem que ens uniformitzin. No vulguem tenir-ho tot; tampoc ho aconseguiríem i perdríem la nostra personalitat més preuada.

Sabem qui som? Vull dir, qui som de veritat? Som l’arc de sant Martí retallat? Som gota de rosada efímera? Som sol que es consumeix? Som la flor silenciada?...

Sí, bé prou que ho sé... hi han moltes, moltes persones empresonades en el son profund del desconeixement propi... Estrelles apagades, vagants per camins d’una vida sense sentit… estrelles buides, persones fosques, ombres errants!

I tu, ens envies un missatge que ens diu, despertat! Coneix-te a tu mateix i sigues tu i només tu!
O sigui, que hem arribat al “Coneix-te a tu mateix” del frontispici del oracle de Delfos, o sigui, que hem arribat al cor dels filòsofs grecs... Mira per on!
...
..

.

divendres, 26 de febrer del 2010

Intimitat i silenci

....

Intimitat. Amor sense paraules. Així és com sents el teu Déu?
....

Silenci només, silenci i mans obertes... Silenci i companyia només... Silenci, companyia i intimitat... i sentir-lo també com tu, és tot el que necessito.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Te que ser cosa d’idiomes

...
Conscient de que sóc només un aprenent, no m’atreveixo a aconsellar ni llibres ni res... però com sóc un aprenent amb opinió, deixeu que digui que el Jesús. Aproximació històrica de JA Pagola m’ha agradat, m’ha fet bé i ha deixat pòsit en mi.
Seguir Jesús pressuposa conèixer-lo i aquesta obra hi ajuda. No voldrà algú que intentem seguir l’Omnipotent per el seus no-camins on no existeix ni l’espai ni el temps?
No entenc certes critiques. Potser és que jo l’he llegit en català. Per evitar fer judicis que no vull fer, prefereixo la hipòtesi de que, llegit en castellano, es deu desfigurar el missatge. Proclamar un Jesús vertader Déu i vertader home, tot a l’hora, com fa Pagola, i, a partint d’aquí, dedicar-se a conèixer el més que es pugui aquell Jesús home, que és el que fa el llibre, ¿agafa un aire del déu menor de Arrio, pregunto? En la versió catalana, i al meu entendre, ja dic que no.
.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Manifestació “amarilla”

....
.
.
.

Plantejaments de Govern fets de forma frívola sobre temes importants com el de les pensions poden justificar una manifestació, però, com he d’entendre que, aparentment, s’arraconi el problema major de l’atur?
.
.
.
..

diumenge, 21 de febrer del 2010

El nostre recer

...







Tu que vius a recer de l'Altíssim
i fas nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor: «Ets la muralla on m'emparo, el meu Déu, en qui confio.»
No et passarà res de mal
perquè ell donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. (Sl 91, 1-2.10-11)
.
.
.
.
.
.
.
.

divendres, 19 de febrer del 2010

¿D'això en dieu un dejuni?

....






i trosseja jous de tota mena, i...

I ... llavors la teva llum
s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre
.....serà clar com el migdia...... (Is 58, 1-12)
.
.
.
.
.
.

dimecres, 17 de febrer del 2010

On tens el tresor, hi tindràs el cor.

....
Hi ha missatges inèdits i revolucionaris com allò de:
Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien.

N’hi ha que són trista llei de la vida de tots els temps, com allò de: La pela és la pela.
L’argenter Demetri va veure el perill que representava Pau per el seu negoci a Efes i, com en els nostres temps, va saber moure convenient ment els fils que mouen la gent senzilla: Companys orfebres, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem bé la vida. El crèdit de la nostre professió està en perill. Cal que el poble es manifesti en contra de Pau i en línea de la nostra causa, digueu-los que s’està atacant a les nostres creences. (Ac 19, 23-40)
...

dimarts, 16 de febrer del 2010

Cor endurit?

....


¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? (Mc8, 18)
..

dilluns, 15 de febrer del 2010

Recomanació

....





Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar. (Jm 1, 5-6)
.
.
.
.
.
.
.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Prou d’arrabassar; ara toca alliberar.

....



El pescador de peixos s’esforça per capturar uns animals que es mouen lliures en un ambient que els és propi i amic.


Els “pescadors” de persones s’han d’esforçar per alliberar persones atrapades en un ambient que els aliena, subjuga, oprimeix...
.
.
.
.