No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.......(Ne 8, 10)
dissabte, 29 de setembre del 2007
dissabte, 22 de setembre del 2007
Recorda Xicu...
Si, fidels a l’invitació del Regne que predicà Jesús, ens orientem a la fraternitat amb els altres i en especial als que més necessiten d’ajuda externa, no ho hem de veure com un acta gratuït de generositat per part nostre, sinó més bé com un haver sabut trobar el nostre lloc dintre d’una família on se’ns acull com a germans i on s’espera la nostre participació en la seva vida comuna en la mida del dons que se’ns ha dotat per a desenvolupar en favor d’aquesta comunitat.
diumenge, 16 de setembre del 2007
Exercici d'ubicació
L’evangeli de Lluc d’avui ens fa contemplar la societat jueva del temps de Jesús dividida en tres grups. Els lectors podem caure en la il·lusió inconscient de que ens ho mirem des d’una òptica distant i aliena als dos grups explicitats. Per dir-ho més clar, des del grup implícit dels bons: Allà davant a l’esquerra els pecadors del carrer i a la dreta els prohoms del catolicisme que no m’agraden. Aquí: jo i alguns altres, els que soms bons.Aquesta visió du al problema de que les paraules del Salm Responsorial d’avui resulta un cant de paraules buides:
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats. (Sl 51, 3-4)
La solució al problema: reflexionar que un altre, que jo mateix he col·locat a un dels grups del davant, fa la mateixa lectura i a mi me col·loca en el de davant a l’esquerra... té raó. Estic lluny encara del Regne per moltes raons... Ara ja puc recitar el Salm amb una altre actitud i problema solucionat!
Un altre problema és que els evangelistes han reiterat el caràcter i l’actitud no excloent de Jesús cap el grup de l’esquerra (i aquí m’incloc jo), però el que no entenc és perquè sembla que es refereixen sempre als prohoms religiosos com si foren repudiats in secula seculorum. O jo ho estic interpretant malament o els evangelistes se’ls ha anat la mà.
dissabte, 15 de setembre del 2007
Tot reflexionat sobre en Narcís d’en Jesús Renau
“Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.“(Gn 1, 1-2)
M’agrada creure que encara estem en aquell sisè dia en el que durant la seva albada Déu va constatar que el que havia fet era molt bo i que, afectivament, era un lloc de gran plenitud per a les persones fetes a imatge seva i amb capacitats extraordinàries comparades amb les dels altres éssers vius. Però, malauradament, això només fou així mentre els homes i les dones es mantingueren sense ambicions desordenades que els ompliren d'egoismes i malicies.
Hi hagué dons un matí i un vespre lluminós, que es va repetint encara, perquè els homes i les dones de tots els temps puguem prendre consciència d’aquella bondat original de la creació, perquè puguem adonar-nos que l’harmonia original de la creació es possible encara, i que les dones i els homes estem cridats a viure aquella harmonia, ara perduda, i a ser els artífexs de restablir-la i de vetllar per ella, de recuperar un món de fraternitat on hi cabem tots i on tots hi tenim la possibilitat d’una vida més que satisfactòria.
La nostra deriva cap a un mon individualista entestat en ser més, en tenir més, en dominar més... ens ha dut a un món tanoca, ben diferent d’aquell original, un món que no s'adóna que les cotes d’aquest plus individualista de més que aconsegueix, prou importants en el món occidental, ni el fa feliç ni el satisfà i a més s’aconsegueix a costa de trepitjar i ensorrar els demés. Tot plegat ens du a una dinàmica accelerada de la recerca de més i més i més... i de sostreure bens i dignitat als altres.
“Ho veus, Narcís, com n’és de diferent mirar-se al mirall de la pròpia imatge, fins avorrir-se, o obrir els ulls al món, a la vida, als humans i a Déu !! Gira la cara, si us plau, contempla i actua.” (Jesús Renau sj.)
Tenim dons la llum dels vespres i dels matins que, no ens mereixem mentre i quant no obrim els ulls al mon i el contemplem per, al final, actuar i tornar a un ordre més natural, més humà i més fraternal.
Déu digué:
Que existeixi la llum.
Que la terra produeixi vegetació
Llavors Déu va crear els éssers vius de tota mena els beneí dient-los:
--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos
Déu digué encara:
--Fem l'home i la dona a imatge nostra, semblant a nosaltres
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. (Gn 1, 31)
Que existeixi la llum.
Que la terra produeixi vegetació
Llavors Déu va crear els éssers vius de tota mena els beneí dient-los:
--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos
Déu digué encara:
--Fem l'home i la dona a imatge nostra, semblant a nosaltres
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. (Gn 1, 31)
M’agrada creure que encara estem en aquell sisè dia en el que durant la seva albada Déu va constatar que el que havia fet era molt bo i que, afectivament, era un lloc de gran plenitud per a les persones fetes a imatge seva i amb capacitats extraordinàries comparades amb les dels altres éssers vius. Però, malauradament, això només fou així mentre els homes i les dones es mantingueren sense ambicions desordenades que els ompliren d'egoismes i malicies.
Hi hagué dons un matí i un vespre lluminós, que es va repetint encara, perquè els homes i les dones de tots els temps puguem prendre consciència d’aquella bondat original de la creació, perquè puguem adonar-nos que l’harmonia original de la creació es possible encara, i que les dones i els homes estem cridats a viure aquella harmonia, ara perduda, i a ser els artífexs de restablir-la i de vetllar per ella, de recuperar un món de fraternitat on hi cabem tots i on tots hi tenim la possibilitat d’una vida més que satisfactòria.
La nostra deriva cap a un mon individualista entestat en ser més, en tenir més, en dominar més... ens ha dut a un món tanoca, ben diferent d’aquell original, un món que no s'adóna que les cotes d’aquest plus individualista de més que aconsegueix, prou importants en el món occidental, ni el fa feliç ni el satisfà i a més s’aconsegueix a costa de trepitjar i ensorrar els demés. Tot plegat ens du a una dinàmica accelerada de la recerca de més i més i més... i de sostreure bens i dignitat als altres.
“Ho veus, Narcís, com n’és de diferent mirar-se al mirall de la pròpia imatge, fins avorrir-se, o obrir els ulls al món, a la vida, als humans i a Déu !! Gira la cara, si us plau, contempla i actua.” (Jesús Renau sj.)
Tenim dons la llum dels vespres i dels matins que, no ens mereixem mentre i quant no obrim els ulls al mon i el contemplem per, al final, actuar i tornar a un ordre més natural, més humà i més fraternal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
