La solitud, el silenci, el buit del cel generen angoixa.
Simone Beauvoir se sent sola al perdre la fe després d'haver cregut.
dimecres 18 de novembre de 2009
Què? Paraules de vida?... més persona?... més plenitud?...
....
Senyor, a qui aniríem? Només tu tens paraules de vida eterna.
...
dilluns 16 de novembre de 2009
Creure refiat, cluca la nina, cor rendit, enteniment passiu.
...
Tants esforços esmerçats, tants camins, corriols, dreceres, marrades... explorats per entre l’entramat inflat de la racionalització.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
...
.
Del poema de Joaquim Ruyra brindat per Jordi López Camps
dijous 12 de novembre de 2009
El cor al vent!
....
L’Esperit, com el vent, bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.
........
dilluns 10 de agost de 2009
Hi ha perles i...
...
.
.
.
Ser solidari és moltes vegades atansar-te a l'altre però sense oblidar del tot la teva posició privilegiada. No dic que això sigui del tot conscient, en general som bona gent: simplement que no vull donar-me tot, vull donar-me només una mica, la suficient per no sentir-me malament i silenciar així una consciència que a vegades apreta. La suficient però per no caure en massa riscos, i en tenim tot el dret!
.
.
.
.
... hi ha brillants.
.
.
Ser compassiu costa molt més perquè obliga a desprendre's de qualsevol situació de força per sentir en la pròpia pell la "passió" de l'altre, de la víctima, del feble, del que en aquell moment sofreix... I aquesta passió de l'altre no em fa pas fort sinó tremendament vulnerable i aquí hi ha a l'hora el risc i l'alliberament. Risc de que em fotin, alliberament perquè en la compassió experimento una natura més autèntica, més pròpia menys condicionada per la imatge (menys condicionada per la idolatria).
Santi Torres
Santi Torres
.
.
.
dissabte 8 de agost de 2009
La vida: sempre un procés, sempre una missió.
...
Primera manifestació:
Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida.
Segón manifestació:
Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Tercera manifestació:
Estic encès de zel per tu, Senyor.
Quarta manifestació:
Ventijol suau. (1 Re 19)
Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida.
Segón manifestació:
Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Tercera manifestació:
Estic encès de zel per tu, Senyor.
Quarta manifestació:
Ventijol suau. (1 Re 19)
.
divendres 7 de agost de 2009
Farem tres cabanes (Mc 9, 2-10)
....
En la reacció de Pere, hi havia un intuïció fonamental: que Jesús el podia omplir plenament. No era ben conscient de l’abast de la seva experiència, però s’adonava que volia estar sempre amb el Senyor. (Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat)
.
.
... sóc tan feliç de saber que puc viure sempre amb comunió amb Tu. (Espurnes de Montserrat)
.
.
En la reacció de Pere, hi havia un intuïció fonamental: que Jesús el podia omplir plenament. No era ben conscient de l’abast de la seva experiència, però s’adonava que volia estar sempre amb el Senyor. (Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat)
.
.
... sóc tan feliç de saber que puc viure sempre amb comunió amb Tu. (Espurnes de Montserrat)
.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
