Com hi hem arribat aquí?

.....
"El cristianisme està vivint moments difícils. Seguint els estudis sociològics, nosaltres parlem de crisi, secularització, rebuig per part del món modern... Però potser, des d'una lectura de fe, hem de dir una mica més: No serà Déu qui ens està empenyent cap aquest «desert»? No necessitàvem alguna cosa d'aquestes per alliberar-nos de tanta vanaglòria, poder mundà, vanitat i falsos èxits acumulats inconscientment durant tants segles? Nosaltres mai no hauríem elegit aquests camins."(EMPESOS CAP AL DESERT José A. Pagola)
....

.....

Jous i jous hi han!

....

El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. (Is 58, 6)

.....

Podríem dir,
Sense jou la carreta no tira.
I també,

Quan escanya el jou, la parella no avança.

...

.

.

.

.

....

Hi ha jous que mouen i jous que paralitzen, jous lleugers i jous pesats.

...el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera. (Mt 11, 30)

.....

“Si algú vol venir amb mi”...

.....

Ei, em penso que fem el mateix camí...
Escolteu, un petit cop de mà no m'aniria malament!

Que difícil que resulta de vegades seguir abraçats i amb decisió a la que ens pertoca!

....

Lluentor exterior versus espurna íntima

...

Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. (Jl 2, 13)

El creixement interior és factible per a tothom i per cada dia de la vida... i no té límits.

.

.

.

.

Una seductora i "envejable" figura no és assequible per a tothom i sempre té termini de caducitat

.

.

.

.

.

..

Pot ser el que caldria fora cuidar-ho tot, també la clofolla, sense deixar d’arribar a la llavor.

...

Més cadenes?

....

Més que cadenes perpètues el que jo penso que necessitem és educació perpètua i profunda.

Subjugats com mai per la societat de consum, hem assolit el convenciment de gaudir d’un grau d’autonomia personal que mai abans havíem sospitat. Una afirmació de les llibertats individuals, oblidant els seus límits, fa que anem cap un regir-se per valors totalment subjectius. Les referències de sempre, o no hi són o han perdut valor, la família, les tradicions, les nostres arrels... Tot plegat porta a pensar que les deficiències que tot això comporta, només tenen solució des de les institucions; i des de les institucions poca cosa poden fer més que prohibir i donar pautes de comportament més o menys consensuades d’acord als vents canviants que bufen en cada moment.
Educar és una altre cosa, és més profunt, és més lent (els resultats necessiten més de quatre anys per fer-se evidents) i més costós, i té que sortir de dins perquè sigui possible i autèntic, diria jo.
Ens cal una recerca personal de la realitat existencial de cada un, la recerca de la veritat i una orientació del nostre comportament a fer el bé per solidaritat amb els altres i amb la natura. Amén

Carai, quina visió tant pessimista que teniu del pati! I qui li posarà rodes a tot això?

Un Pare orellut

....
M’agrada fer parada a l’ermita de Sant Medir.
Tornant a contemplar el relleu que hi ha a la façana, em preguntava què volia expressar el qui va tenir l’idea d’aquella composició, tot deixant a part la generosa orella dreta que li va deixar al Pare que sosté el Fill en creu.

“Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem... Gràcies a la fe...” (He 11, 1.3)

Gràcies a la malsegura fe de xerric que un té he decidit el que per mi vol dir la composició:

Ens situem en el període de temps que compren uns moments de l’agonia de Jesús, abans de la seva mort, i el que per els humans serien els primers segons desprès de la seva mort. (Dic els humans, perquè veig la vida entera de Jesús, i per tant, també la seva mort, com a pertanyent al nostre univers on la dimensió temps hi té sentit; i veig al Crist ressuscitat com a algú que ja no és d’aquest món, ha tornat plenament a la no dimensió encotilladora de l'existència de Déu, tot i que, de no sé quina manera, deixa que el puguem percebre, intuir, o com es vulgui dir, amb nosaltres.)
Dons bé, Jesús que havia demanat al Pare que si el podia lliurar del que veia se li venia al cim i que comprobà que nanai, que primer és la fidelitat al Regne, costi el que costi. Aquest Jesús, aquí el veiem morint amb un crit de desesper dirigit al seu Pare Déu que aparentment l’ha abandonat. Jesús, el Fill de Déu, però totalment humà, no pot veure, com nosaltres podem veure en aquest relleu, al seu estimat Pare que l’està sostenint, acompanyant, patint amb ell, permetent i respectant que els humans actuïn lliurament i sobretot estant present de forma que quedi assegurada la justícia al ajusticiat i el camí de reconciliació obert per a tots els humans.
El segon acta, amb la mateixa composició, mostra com Jesús mort en braços del Pare i en braços del Pare entre a la Vida glorificat. Una remor d’entre els lledoners i xiprers de l'entorn deixa sentir: Tu ets el meu fill; avui jo t'he engendrat. (Sl 2, 7)

Difraccions i encreuaments

.....

“... posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança.”

...

Fa molt temps, se’ns va donar un signe cromàtic de la seva presència per recordar-nos que no ens podíem apartar dels camis naturals de Déu. Es l’arc que posa fi a la tempesta i que és font d’un sol de vida benfactor però sempre llunyà i que sempre s’imposa.

Fa només dos mil anys, el signe es reforça, ara és una creu escandalosa, filla de la injustícia, consentida per un Amor aliè humanament impossible, font d’una Presència propera i plena de vida que ens acompanya i que ens ensenya quins són els camins naturals del regne d’aquí que duu al Regne d’allà.

Més a prop de Déu?

....
Què ens aportarà el CERN? Ens farà sentir més a prop de Déu o més a prop d’una altre incògnita científica més profunda?

Em sembla que, el cap de vall, Polkinghorne té raó: La ciència pot explicar “el com”, però no “el perquè”.

Per Lawrence Krauss soms capaços de mirar enrere, quan l’univers només tenia ............................... 0,000.000.000.000.000. 000.000.000.000.000.000.000.000.000.1 segons d’edat (Després del big bang i “només” 42 ceros desprès de la coma) i a partir d’aquí les matemàtiques ens ho explicaran tot sobre el futur.

Però Krauss es pregunta: “¿por qué somos capaces de describir el universo desde que tenía billonésimas de segundo y predecir su futuro usando las matemáticas? No hay razón por la que el universo tenga que ser tan comprensible".

....

Buscar aquell que viu

...

Déu està més a prop que nosaltres mateixos.

No cal buscar ni enlaire ni lluny per trobar-lo. Cal buscar.

...

En tot, millorar el marketing

....

Avui mossèn Gispert, en la missa dominical i amb l’església plena ens ha fet reflexionar, una vegada més, sobre el desfasament que els cristians mostrem entre l’excel·lent producte que tenim i el marqueting que emprem.
Ens ha projectat el següent recull original d’una Església de Singapur (La foto és de NY):

Terráqueos: no me tratéis como un marciano. Dios
Por favor, no bebas si vas a conducir, todavía no estás listo para verme. Dios
¿Te imaginas el precio del aire si te lo trajera otro proveedor? Dios
Pensaba hacer el mundo en blanco y negro. Y entonces dije… ¡Naaah! Dios
Si perdiste el amanecer que hice para ti hoy, no importa. Te haré otro mañana. Dios
No olvides el paraguas… hoy tengo que regar las plantas. Dios
Si piensas que la Monalisa es una obra estupenda, deberías ver mi obra maestra… en tu espejo.
En mi opinión eres la persona más linda del mundo. ¡¡¡OK, soy parcial!!! Dios
Dile a los niños que los amo. Dios
Venid el domingo a mi casa. Antes del partido. Dios
¿Qué debo hacer para llamar tu atención? ¿Poner un aviso en el diario? Dios
¿Cómo puedes ser un self-made-man? Recuerdo perfectamente haberte creado. Dios
Venid y traed a los niños. Dios
¿Qué parte de “No Debes…” no entendiste? Dios
Necesitamos hablar. Dios
Sigue usando mi nombre en vano y retrasaré la hora de salida. Dios
Amo las fiestas de casamiento, invítame a tu boda. Dios
Eso de “Amar al Prójimo”… lo dije en serio. Dios
Te amo a ti, y a ti, y a ti, y a ti, y a ti… Dios
El camino por el que vas… ¿te lleva a mí? Dios
Sígueme. Dios
¿Leíste mi primer best-seller? Es todo un desafío. Dios
¿Tienes alguna idea de adónde vas? Dios
No me hagas bajar. Dios

.....

Vida, llibertat... i companyia.

...

El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

....

Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. (Sl 23, 1.4b)

.....

Iniciar en la fe

......

Acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des d’aleshores ets el meu Déu. (Sl 22, 11)