Fins on coneixem Déu? Fins on estimem de veritat?

...Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Era un text molt sabut, i me’l saltava; era molt bonic, i no en gastava... ep! Aturat i segueix:

Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-46)

Tot plegat té tota la pinta d’una crida a una vida edificada sobre una penya ferma: l’amor solidari amb els més menuts. Penya ferma derivada d’aquest “a mi m’ho fèieu”. Solidesa del mateix Crist com a fonament. Garantia del mateix Jesús... no buscaves seguretats? I..., no parla de pertinences, tampoc parla d’obligacions, de prohibicions... aquí el que és decisiu en aquest capítol del judici final és l’amor.

La primera carta de Joan rebla amb força la centralitat de l’amor entre els seguidors de Crist:

....................El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.(1 Jn 4, 8)

...

Fer experiència

....

Per fer experiència de Déu cal anar més enllà dels nostres espais conquerits i dominats, cal anar cap a aquell lloc on cal confiar perquè no el coneixem i perquè és un Altre qui pren la iniciativa.
No es tracta d'acostar-se al Misteri per trobar una explicació raonable del que succeeix, sinó d'entrar amb el cor nu, amb el cap net d'idees preconcebudes sobre Déu, i d'exposar-se a la seva acció que sobrepassa totes les nostres expectatives, però que no les ignora perquè Ell és el Déu dels nostres pares, de la nostra història, de la nostra biografia... un Déu que fa seu els nostres clams, les nostres pors, les nostres alegries. I d'aquesta experiència veritable de Déu només podem correspondre a la seva manera, fent nostre el clam i l'ànsia de vida plena dels qui ens envolten. (Patrícia Hevia Colomar)

.

Fermament arrelats en Déu

...
Ens cal ésser conscients de les
pròpies febleses i treure l’energia
vital d’un arrelament ferm en la
força i la llum de Déu

La història dels profetes ens presenta una gran diversitat de figures humanes de tots els nivells i procedències. El que tenen en comú no és altra cosa que haver arrelat en Déu la pròpia vida, en haver-lo escoltat malgrat totes les resistències i, en definitiva, en haver confiat la pròpia sort al projecte de Déu sobre la seva vida.
(TENIR PERSONALITAT CREIENT . P. Lluís Duch, monjo de Montserrat)
.

No tinguis por

---








Tant si t'escolten com si no t'escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu. (Ez 2, 5)

Esperit alegre, actitud positiva.

----

¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? (Mt 9, 14-17)


... ja vindran els altres temps! .......

.

.

.

.

.