L'eloqüència del silenci

..

Davant de situacions objectivament injustes busquem arguments per justificar Déu Totpoderós. Això és el que fan els amics de Job; i el que aconsegueixen és donar una visió simplista i, per tant, distorsionada, de Déu. Déu és omnipotent, però també és amor.

No ens hem de precipitar volent justificar Déu perquè podríem dir coses que contradirien les mateixes entranyes de Déu. Estar al costat del dolor no vol dir justificar-lo. Però si es té un mínim de sensibilitat envers el qui sofreix i envers Déu, es pot estar en silenci i així es comença a respectar Déu i l’home que sofreix. ¿Ho has posat en pràctica? (COMENTARIS DE LA PARAULA 1 d’Octubre de 2008)

Sempre sorprenent

.
... i aquí, provocador, valent, directa, políticament incorrecte, diríem avui.


.
.
,


Jesús, en el terreny propi dels grans sacerdots i dels notables del poble i en presència dels fidels, acusa a aquelles personalitats prominents sense contemplacions:

Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. (Mt 21, 31)

Publicans i prostitutes!... Un simple camperol de Natzaret!... Això no s’acabarà aquí!

Em passaré per can Claret

.....

.....

Crec que en José Antonio Pagola s’ha fet mereixedor de reconeixement per com ha resolt aquest embolic.

..

Una altre sostenibilitat

.

Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? (1Co 9, 12) No posis morrió al bou mentre bat. (Dt 25, 4)

Fonament de la fe i actituds que se’n deriven

.

Imagina’t que et ve algú i et pregunta: tu que creus en Crist, digues-me què és el més important de la teva fe. Recorda’t el que et diu Pau: «Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, ni la nostra predicació no té cap fonament, ni tampoc la vostra fe».
COMENTARIS DE LA PARAULA 19 setembre 2008 Divendres XXIV 1Co 15, 12-20

Avidesa de reconeixement

.

Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec a Ell i els hi dec als altres. (Consciousness. Espai Sagrat) Tot plegat sense tenir en compte que Déu mateix t’estima, home de poca fe!
.

¿No sabeu que no sou vostres?

.
Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica. Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres. (1Co 10, 23-24) «Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res (...) ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos! (1Co 6, 19-20)









No es tracta de discutir sobre allò que és permés i allò que és prohibit, sinó de saber què està d’acord amb la vida nova transformada per l’Esperit.












.

Exit total

..
En la vida professional, no és freqüent però, a vegades passa: Un culmina una responsabilitat amb èxit total i reconegut per els de dins i per els de fora.


... i dóna una satisfacció profunda. Allò de que les persones necessitem ser reconeguts per els altres, deu esser una necessitat bàsica de la persona.

Quan en el projecte que acaba bé hi portes treballant un grapat d’anys i ha costat un grapat de milions..., hi ha el perill de que s’oblidi que el resultat és obra d’un equip de bons professionals que hi han deixat la pell i que el mèrit és, per damunt de tot, seu. Es una qüestió de justícia i d’higiene espiritual tenir-ho molt present.



Més reflexions:

Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? (1Co 4, 7)

Encara anem per la vida cercant els primers llocs?

Si ens muntesim al carro del "Tant fas tant vals" hauriem deixat de banda que el valor d'una persona, només depèn de la capacitat d'estimar. Aquesta és la nostre mesura i, l'amor que Déu ens té, és la nostre dignitat. M'ho deia en Sergi des de Montserrat: “Xerric, ja saps que no es tracta d'estar al nivell. Tots som estimats de Déu: és l'únic nivell de veritat que conec en el món”.


Foto:
Georgia. La llar crema i l'amor.preval. On aniran?
.

L’Esperit gran s’uneix al esperit petit.

....
Per les meves terres deien allò de “Gran com un sant Pau i encara...” Aquella gent havia descobert feia molt temps el que jo tot just ara descobreix-ho. Trobar-se amb el missatge i la figura de Pau impressiona. El seu testimoni escrit és profund i la seva vida del tot coherent amb el que diu. (Units en els sofriments i també en la glorificació de Crist)
Pau no havia tractat directament amb el de Natzaret però la sintonia i coneixement de Jesús era superior al de molts deixebles contemporanis de Jesús. Al coneixement de Déu és i era un do, no un fruit d’un treball de recerca.
Pau no s’entretenia amb la palla, anava sempre al gra.
...............................

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell. (Rm 8, 14-17)