Des de la font del Consol

.
Molt a prop de casa de la mare, brolla sempre generosa i a vegades evocadora i eloqüent, la font del Consol...

"Ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà." (Jn 16, 22)

Mare, ens heu ensenyat que la darrera paraula no és la mort, sinó la Vida. Ara nosaltres us tindrem present en la nostre memòria i més que un record agraït serà presència enaltida que ens acompanyarà.

Hi ha tasques que són personals i intransferibles

.
Per a Pau la vida de cada persona és una recerca:

El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. (...) ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". (Ac 17, 24-28)

Per els “savis” d’Atenes, com passa entre alguns que estan entre nosaltres, en sentir parlar Pau de transcendència, alguns reaccionant irònicament amb excuses de mal pagador, com quan diguem, “ara estem molt atrafegats...”:

Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia. (Ac 17, 32)

.

El silenci dels petits

.. ..

Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. (...) I qui es preocupa de la seva sort? (Is 53, 7-8)

..

La tempesta apaivagada

..
“Elies ens suggereix que ens endinsem, com ell, contracorrent i solitaris, pel desert de la nostra societat laica incapaç de donar aigua viva, i que refem el camí vers els orígens de la fe, on Déu és més que uns valors, o que una filosofia, o que una creença, o que una ideologia, o que la veu de la consciència. Els orígens de la nostra fe es concreten en un trobament real amb Déu, el pare de Jesucrist. Això és fa a través del recolliment, del silenci interior i de la pregària atenta.”


“El relat de la tempesta apaivagada no és un relat de miracle, és un relat d’exhorcisme: Jesús -després de pregar dalt la muntanya- camina per sobre i atura el mal, expressat per les ones i el vent. Per això els deixebles acaben prostrant-se i dient: “Realment sou Fill de Déu”.”
..

..

“Nosaltres, individualistes com Pere, i també oportunistes, deixem la barca de la comunitat, que no hi ha manera que tiri endavant, per caminar sols i acabar, irremissiblement, enfonsant-nos.”

“Quan haguéren pujat a la barca el vent amainà”. Ens animem a pujar a la barca? Ens animem a pujar a la muntanya?

Es una homilia magistral de jordicaputxí

..

Església perseguida a Xina

..

.

Hoy, que se inauguran los JJOO por todo lo alto, fijémonos en todo lo bajo...

Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

.

"L'Església de Jesús té por i no sabem com alliberar-nos-en. Tenim por del desprestigi, de la pèrdua de poder i del rebuig de la societat. Tenim por els uns dels altres: la jerarquia endureix el seu llenguatge, els teòlegs perdem llibertat, els pastors prefereixen no córrer riscos, els fidels miren amb el futur amb temença. En el fons d'aquestes pors hi ha por de Jesús, poca fe en ell, resistència a seguir els seus passos. Ell mateix ens ajuda a descobrir-ho: Quina poca fe! Per què dubteu tant?" (José A. Pagola)



.
"La por garrota l’Església. (...) De l’evangeli n’ha fet una religió, no una forma vida, la vida senzilla, humana, sense sagrats, quasi no religiosa, que ensenyava i vivia Jesús.

Conserva’ns (Pare) l’esperança, però ajuda’ns a remar, a lluitar, que tu ets a prop, disposat a donar-nos la mà.
De més negres n’ha passada l’Església, més poc evangèlica ha estat en altres segles, però el poble senzill, l’ha mantinguda en peu, ha salvat la fe, perquè en ell està el teu Esperit i no en els savis que la governen. Dóna’ns l’Esperit Déu Amor." (P. G. Francesc Gimbernat)




.
... "El que sí que queda clar és que Jesús, qui els havia embarcat, ara no els podia deixar sols.
I no els va deixar. Com tampoc no ens hi deixarà a nosaltres. Si cal, també ens ajudarà, fins i tot, amb mitjans insospitats.... Fixem-nos que l’evangeli diu que, quan Jesús pujà a la barca, “el vent amainà”. Això té un significat profund: sempre que Jesús es faci present en la nostra vida, recuperarem la pau al cor." (Lluís Armengol i Bernils sj)

Albirar la seva glòria

.

Senyor, és bo que estiguem aquí (...)
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo. (Mt 17, 4-5)

.

Doneu-los menjar vosaltres mateixos

.

De rabiosa actualitat:
Europa no té ànima cristiana i «acomiada» com delinqüents els qui vénen buscant pa. (José A. Pagola)

.

Risc de fonamentalisme

“Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble”

.
Cap agència publicitària hauria sabut fer un eslògan tant rodó, tant engrescador, amb tanta força. Aliança, recolzament, acompanyament personal, privilegi diví, providència, compromís, germanor... Meravellós, però, compte! Manejar conceptes tant potents té el seu perill:
A Déu mai el podrem fer nostre, manipular o utilitzar, però... i si, conscients o no, actuéssim com si fóssim els seus administradors oficials, exclusius?...






Un detall: No diu “Jo soc el vostre Déu i vosaltres sou el meu poble”
Un altre detall: Jeremies, com també en altres textos bíblics, recull i ens recorda unes condicions necessàries per acomplir aquesta aliança
Si escolteu la meva veu i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu (Jr 11, 4)
En escoltar la seva veu i interpretar rigorosament el seu missatge (el que Ell mana) és on rau la possibilitat de saber interpretar sàviament, sense abusos, aquets dos possessius.

I malgrat tot: Esperança!

.

.
.



Ni la naturalesa humana ha sabut, ni l’acció de l’esperit ha volgut, canviar l’esdevenir de la història.













.
.
.

Però, el món d’avui està ple de llavors d’esperança i el Regne de Déu continua aquí com a sal, com a llum, com a llavor, pateix violència, resta dins nostre, no és d’aquest món.
...i tenim La Promesa que a la fi de la història, triomfarà el Bé i la vinguda del Fill de l’Home sorgirà com a regal, i un Cel Nou i una Terra Nova (Ap 21-22) esdevindran el Regne definitiu per a tota la humanitat. (De Jaume Botey)