divendres, 1 d’agost del 2008

I malgrat tot: Esperança!

.

.
.



Ni la naturalesa humana ha sabut, ni l’acció de l’esperit ha volgut, canviar l’esdevenir de la història.













.
.
.


Però, el món d’avui està ple de llavors d’esperança i el Regne de Déu continua aquí com a sal, com a llum, com a llavor, pateix violència, resta dins nostre, no és d’aquest món.
...i tenim La Promesa que a la fi de la història, triomfarà el Bé i la vinguda del Fill de l’Home sorgirà com a regal, i un Cel Nou i una Terra Nova (Ap 21-22) esdevindran el Regne definitiu per a tota la humanitat. (De Jaume Botey)