divendres, 31 d’octubre del 2008

Fill meu, no t’equivoquis!

..
Si estimes al teu germà perquè jo ho he dit, no estimes al teu germà. Si l’estimes perquè, al ser fill del mateix Déu Pare que tens tu, creus que aquesta és la forma d’estimar Déu, t’equivoques. No seria un amor sincer, seria un doble engany.
...



Si no l’estimes per el que és ell mateix, no has entrat en la dimensió de l’amor misericordiós, encara no has entrat al meu Regne que es regeix per aquest amor.

Si no et transformes des del més íntim del teu cor, la teva transformació no passarà mai de ser un tuning superficial, no serà prou sincera, ni total, ni permanent, ni real... Si no aconsegueixes un cor nou, no farem res!

Vols un cor nou? Estàs disposat a perdre les seguretats que tant t’han costat de guanyar tot canviant-les per la Seguretat que saps que no et podràs guanyar tu sol i de la que només en tens la promesa del seu do?

Si estàs disposat al canvi, jo et diré per on passa el camí: mantingues-te en la meva presència, busca la meva sintonia i jo t’ajudaré.

...

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Saviesa autèntica

..





Estimar i fer el bé





...........................................................................................................................................
....

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Passió per Déu, compassió per l’esser humà

.
.
Que ningú no pensi que s'està parlant aquí d'emocions o sentiments cap a un Ésser Imaginari, ni d'invitacions a resos i devocions «Estimar Déu amb tot el cor» és reconèixer humilment el Misteri últim de la vida; orientar confiadament l'existència d'acord amb la seva voluntat: estimar Déu com força creadora i salvadora, que és bona i vol el bé.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Obrar per amor

.
Al final del text d’avui Pau ens diu el que és veritablement important: «En Jesucrist... el que compta és la fe, que ens fa obrar per amor». Després d’aquesta afirmació de Pau, en què diries que consisteix creure? (COMENTARIS DE LA PARAULA 14 d’octubre 08)
.
.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

A LES CRUÏLLES DELS CAMINS

.
"... ara el millor és anar a «les cruïlles dels camins» per on passa tanta gent errant, sense terres ni negocis, que ningú no ha convidat mai a res. Ells poden entendre millor que ningú la invitació. Poden recordar-nos la necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyar-nos l'esperança."

.
.

LES CATEDRALS

..







... en l’Antic Testament, el centre de la vida religiosa era el temple de Jerusalem...






.
.
.






... Crist va capgirar aquest ordre... arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat...





.
Déu és esperit...
.

..

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Ningú ja no sofreix sol

.
"Jesús no va defallir en la seva passió. La certesa de l’amor entranyable que el Pare li tenia, malgrat que en aquells moments semblés llunyà, l’amor fidel d’ell envers cadascun de nosaltres i tota la humanitat, el van dur a acceptar fins al final la condició de servent sofrent, de crucificat.

.................................................Des d’aquell moment, ningú ja no sofreix sol, ningú ja no mor sol. Jesús s’ha fet seu tot dolor i tota mort. Jesucrist comparteix
l’angoixa i el sofriment de cada persona concreta. I els comparteix independentment del grau de la nostra fidelitat a ell. Per això, només en la seva passió i en la seva creu podem trobar la força per viure amb esperança, malgrat la nostra feblesa davant les dificultats, el dolor i la mort." (Josep M. Soler, abat de Montserrat)
...

Com em situo davant de Déu?


Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir:



Al llarg dels teus anys,
has manat mai que el dia s'alci?
¿Has ordenat mai a l'aurora
que agafi la terra per les puntes
i n'espolsi els malvats?
Llavors, com argila modelada,
la terra mostra els relleus,
marcats com els plecs d'un vestit.
Llavors la llum dels malvats s'apaga
i el braç prepotent es trenca.
¿Has visitat les fonts de la mar,
has caminat pel fons de l'oceà?
¿Has descobert les portes de la Mort,
l'entrada del país de la foscor?
¿Tens idea de l'amplària de la terra?
Vés-ho dient, tu que ho saps tot!
¿Saps a quin cantó la llum fa estada
i de quin lloc arriba la tenebra?
¿Saps com guiar-les al lloc on viuen,
com les has d'encaminar a casa seva?
Bé ho deus saber, si ja havies nascut
i és tan gran el nombre dels teus anys!

Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
Jo sóc ben poca cosa. Què puc replicar?
Amb la mà em tapo la boca!
He parlat massa i no vull respondre.
No hi afegiré res més.
(Jb 38, 1.12-21; 40, 3-5)

Quan els homes ens situem en el nostre veritable lloc, des de la fe, podem començar a entendre, però hem d’acollir la fe i Déu mateix, sabent que és infinit i nosaltres finits. (COMENTARIS DE LA PARAULA 3 d’Octubre)