Dijous Sant; Aplegats al voltant de la taula

....

.

.

.

.

“Els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la taula” (Sl 128,3). Això és Dijous Sant!: Jesús, l’olivera tallada, ens aplega com plançons al voltant de la taula.

Jordi Caputxí

..

.

.

.

.

Informació tendenciosa i parcial: mentida interessada i total.

...

No tot val per vendre periòdics, encara que hi hagi lectors amb actituds “displicents i hostils” a la religió.

Llegir article de Antoni Puigverd

.

.

.

.

.

..

.

Fang, misèries, rodes de molí... tant de bo fora un malson!

...

.

.

.

On podríem trobar el que més necessitem ara, un cor misericordiós que perdoni i una ma amiga que ens ajudi a aixecar-nos en aquest temps de quaresma? Som nosaltres, som cadascun de nosaltres, som Església! On podríem trobar consol fora de Tu, Senyor?

.

.

Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericòrdia. (Dn 9, 18)

.

Tots els pedestals són perillosos

.....


Són perillosos quan, empeltat com estàs al lloc de la branca caiguda, ara al teus peus, sents corra dintre teu el que et sembla la saba de l’èxit.

Però no te'n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te'n? Sàpigues que no ets tu qui sostens l'arrel, sinó que l'arrel et sosté a tu! (Rm 11, 18)

..

.

.

Barrar l’escolta per sentir a prop, molt a prop, la paraula reclosa al cor

----

Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: "Qui serà capaç de pujar-hi i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?" Ni és tampoc a l'altra banda de mar, que puguis dir: "Qui serà capaç de travessar el mar i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir?" La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la. (Dt 30, 11-14)

...

...

Entre gent de barraques a Lima

....




.
.

Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m'he deixat trobar pels qui no em cercaven. (Is 65, 1)

....

Qui tenim a la cuina?

....

Quant sento algú que tot ho troba “friki”, una de dos; o pobret, necessita presumir d’idiomes o és que el monjo estrafolari vol ensenyar un hàbit que no l'hi és propi... en qualsevol cas: segur que influència de televisió barata o similars.

Amb tot, el perill que correm és gran. Com a tast per a una degustació, el que ens pot passar és que com a conseqüència de perdre la nostra autenticitat ens canviïn:


El pernil serrà per prosciuto... i el bo se’l fotran ells, eh?
L’oli d’oliva per la mantega.
El gratapallers al forn per el fried chicken.
El restaurant de sempre per el fast food o pitjor, el takeway.
La paella per un risotto.
El pa de sempre per aquell sliced bread.
El deliciós entrecot poc fet per alguna vianda perduda entre ketchup.
L’escudella i carn d’olla per una chicken soup.

... i sortint del tast, el “què vos dec? confiat” de muntanya per el “agafat fort i fes cara de que aquí no passa res que vaig a demanar la nota” de la downtown de la nostre City

..
Barbarismes bàrbars, pretensiosos, ridículs i empobridors per abusius i fora de lloc, postissos, innecessaris i vanitosos. No seria millor fer us del que tenim a casa per entendre’ns entre els de casa i ja hi haurà ocasions per emprar el que és de fora per entre els de fora?

...