dissabte, 13 de març del 2010

Qui tenim a la cuina?

....

Quant sento algú que tot ho troba “friki”, una de dos; o pobret, necessita presumir d’idiomes o és que el monjo estrafolari vol ensenyar un hàbit que no l'hi és propi... en qualsevol cas: segur que influència de televisió barata o similars.

Amb tot, el perill que correm és gran. Com a tast per a una degustació, el que ens pot passar és que com a conseqüència de perdre la nostra autenticitat ens canviïn:


El pernil serrà per prosciuto... i el bo se’l fotran ells, eh?
L’oli d’oliva per la mantega.
El gratapallers al forn per el fried chicken.
El restaurant de sempre per el fast food o pitjor, el takeway.
La paella per un risotto.
El pa de sempre per aquell sliced bread.
El deliciós entrecot poc fet per alguna vianda perduda entre ketchup.
L’escudella i carn d’olla per una chicken soup.

... i sortint del tast, el “què vos dec? confiat” de muntanya per el “agafat fort i fes cara de que aquí no passa res que vaig a demanar la nota” de la downtown de la nostre City
..
Barbarismes bàrbars, pretensiosos, ridículs i empobridors per abusius i fora de lloc, postissos, innecessaris i vanitosos. No seria millor fer us del que tenim a casa per entendre’ns entre els de casa i ja hi haurà ocasions per emprar el que és de fora per entre els de fora?
...