Hi ha perles i...

...

.

.

.

Ser solidari és moltes vegades atansar-te a l'altre però sense oblidar del tot la teva posició privilegiada. No dic que això sigui del tot conscient, en general som bona gent: simplement que no vull donar-me tot, vull donar-me només una mica, la suficient per no sentir-me malament i silenciar així una consciència que a vegades apreta. La suficient però per no caure en massa riscos, i en tenim tot el dret!

.

.

.

.

... hi ha brillants.

.

.

Ser compassiu costa molt més perquè obliga a desprendre's de qualsevol situació de força per sentir en la pròpia pell la "passió" de l'altre, de la víctima, del feble, del que en aquell moment sofreix... I aquesta passió de l'altre no em fa pas fort sinó tremendament vulnerable i aquí hi ha a l'hora el risc i l'alliberament. Risc de que em fotin, alliberament perquè en la compassió experimento una natura més autèntica, més pròpia menys condicionada per la imatge (menys condicionada per la idolatria).

Santi Torres

.

.

.

La vida: sempre un procés, sempre una missió.

...

Primera manifestació:

Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida.

Segón manifestació:

Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.

Tercera manifestació:

Estic encès de zel per tu, Senyor.

Quarta manifestació:

Ventijol suau. (1 Re 19)

.

Farem tres cabanes (Mc 9, 2-10)

....


En la reacció de Pere, hi havia un intuïció fonamental: que Jesús el podia omplir plenament. No era ben conscient de l’abast de la seva experiència, però s’adonava que volia estar sempre amb el Senyor. (Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat)
.
.
... sóc tan feliç de saber que puc viure sempre amb comunió amb Tu. (Espurnes de Montserrat)


.
.