.
El meu poble ha comès un doble mal: m'ha abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l'aigua. (Jr 2, 13)
dijous, 24 de juliol del 2008
dilluns, 21 de juliol del 2008
divendres, 18 de juliol del 2008
Tu també em vols deixar?
.
Uns deien: Està endimoniat!
Altres no diuen res: Pensen que ets d’un altre temps ja superat, no et coneixen!
Nosaltres diguem: Senyor, volem venir amb tu! Ajuda’ns. Només tu tens paraules de vida eterna.
Altres no diuen res: Pensen que ets d’un altre temps ja superat, no et coneixen!
Nosaltres diguem: Senyor, volem venir amb tu! Ajuda’ns. Només tu tens paraules de vida eterna.
.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Quan sembla que totes les utopies s’han desinflat...
.
Cansat de moure’t per camins enfangats? Desenganyat de relativismes, d’absència de paraules solides i veritables?
Viure una utopia avui és possible! Les utopies no es compren, no es venen, no s’hereten... Cal posar en joc tota la intel·ligència, cal desembarassar el cor, cal valor, cal decisió, cal treball de coneixement personal, cal maduració humana...
El P. Josep M. Soler ens parla d’una nova globalització que ens te que dur a un món reconciliat, pacífic, solidari, just... i ens senyala el camí que Sant Benet proposa per els nostres dies.
Cansat de moure’t per camins enfangats? Desenganyat de relativismes, d’absència de paraules solides i veritables?
Viure una utopia avui és possible! Les utopies no es compren, no es venen, no s’hereten... Cal posar en joc tota la intel·ligència, cal desembarassar el cor, cal valor, cal decisió, cal treball de coneixement personal, cal maduració humana...
El P. Josep M. Soler ens parla d’una nova globalització que ens te que dur a un món reconciliat, pacífic, solidari, just... i ens senyala el camí que Sant Benet proposa per els nostres dies.
.
dissabte, 12 de juliol del 2008
Si d’altres volen més alt que jo, alegrem-nos-en!
.
El qui té l'esposa és l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu de l'espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. Ell ha de créixer, i jo he de minvar. (Jn 3, 29-30)
En aquest text, Joan explica als seus, en aquella cultura força masclista, com se sent gratificat per la presència i per la proximitat del qui ve de dalt i que està per damunt de tots. Vol explicar també com el que ha estat cridat a una missió, no ha de buscar mai utilitzar-le per un creixement mundà.
Una forma de actualitzar-ho segons la cultura dels nostres dies podria ser:
El qui pot ensenyar als deixebles és el Mestre, que és qui té l’autèntica saviesa, però l'amic del Mestre, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu del Mestre. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa.
Ni la humanitat entera, ni l’Església entera han deixat de tenir individualitats de llarga volada receptors del do de l’Esperit. Individualitats que són per a la comunitat porta d’entrada del do.
El do que rebem com a comunitat no és un do qualsevol, és el Do, és el do que ve del mateix Déu. Hi ha esperança per a la humanitat, hi ha esperança per a l’Església... El do que rep la família humana, el do que rep la comunitat de seguidors de Jesús ens ha de portar a descobrir en el desert d’utopies que estem travessant en el nostre món i en els nostres dies, una nova visió de com hem de viure els homes. No podem seguir el camí en el que ens hem instal·lat, un camí en espiral ascendent d’egoismes que no duu a cap lloc si no és al cingle de la falta de sostenibilitat. Impossible d’albirar ara com ha de ser aquesta visió, aquesta nova i potent utopia que ha de néixer. Serà segur nova, segur sorprenent, segur d’acord a la humanitat de Jesús, segur seguint els camins del Regne.
El qui té l'esposa és l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu de l'espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. Ell ha de créixer, i jo he de minvar. (Jn 3, 29-30)En aquest text, Joan explica als seus, en aquella cultura força masclista, com se sent gratificat per la presència i per la proximitat del qui ve de dalt i que està per damunt de tots. Vol explicar també com el que ha estat cridat a una missió, no ha de buscar mai utilitzar-le per un creixement mundà.
Una forma de actualitzar-ho segons la cultura dels nostres dies podria ser:
El qui pot ensenyar als deixebles és el Mestre, que és qui té l’autèntica saviesa, però l'amic del Mestre, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu del Mestre. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa.
Ni la humanitat entera, ni l’Església entera han deixat de tenir individualitats de llarga volada receptors del do de l’Esperit. Individualitats que són per a la comunitat porta d’entrada del do.
El do que rebem com a comunitat no és un do qualsevol, és el Do, és el do que ve del mateix Déu. Hi ha esperança per a la humanitat, hi ha esperança per a l’Església... El do que rep la família humana, el do que rep la comunitat de seguidors de Jesús ens ha de portar a descobrir en el desert d’utopies que estem travessant en el nostre món i en els nostres dies, una nova visió de com hem de viure els homes. No podem seguir el camí en el que ens hem instal·lat, un camí en espiral ascendent d’egoismes que no duu a cap lloc si no és al cingle de la falta de sostenibilitat. Impossible d’albirar ara com ha de ser aquesta visió, aquesta nova i potent utopia que ha de néixer. Serà segur nova, segur sorprenent, segur d’acord a la humanitat de Jesús, segur seguint els camins del Regne.
diumenge, 6 de juliol del 2008
La dóna dins l’Església
Tant difícil ha de ser acceptar l’autoritat de la dóna dintra d'una Església?
Hi ha coses que, en els nostres dies, no caldria recolzar-les amb ningú, però per més abundància recordo el que va dir Sant Pau: Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. (Ga 3, 28)
Que l’Esperit, sempre present, hi faci més!
dissabte, 5 de juliol del 2008
Col•laboració i sentit de conjunt
El treball en equip dels ànecs salvatges.
“Quan es comparteix un objectiu comú i es té sentit de comunitat es pot arribar més fàcilment i més ràpida a les metes.”
“És curiós que els animals, que funcionen per simple instint, arribin a uns nivells de col·laboració que ja voldríem força vegades assolir els humans.”
“Quan es comparteix un objectiu comú i es té sentit de comunitat es pot arribar més fàcilment i més ràpida a les metes.”
“És curiós que els animals, que funcionen per simple instint, arribin a uns nivells de col·laboració que ja voldríem força vegades assolir els humans.”
Josep Àngel Saiz Meneses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
