El qui té l'esposa és l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu de l'espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. Ell ha de créixer, i jo he de minvar. (Jn 3, 29-30)En aquest text, Joan explica als seus, en aquella cultura força masclista, com se sent gratificat per la presència i per la proximitat del qui ve de dalt i que està per damunt de tots. Vol explicar també com el que ha estat cridat a una missió, no ha de buscar mai utilitzar-le per un creixement mundà.
Una forma de actualitzar-ho segons la cultura dels nostres dies podria ser:
El qui pot ensenyar als deixebles és el Mestre, que és qui té l’autèntica saviesa, però l'amic del Mestre, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu del Mestre. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa.
Ni la humanitat entera, ni l’Església entera han deixat de tenir individualitats de llarga volada receptors del do de l’Esperit. Individualitats que són per a la comunitat porta d’entrada del do.
El do que rebem com a comunitat no és un do qualsevol, és el Do, és el do que ve del mateix Déu. Hi ha esperança per a la humanitat, hi ha esperança per a l’Església... El do que rep la família humana, el do que rep la comunitat de seguidors de Jesús ens ha de portar a descobrir en el desert d’utopies que estem travessant en el nostre món i en els nostres dies, una nova visió de com hem de viure els homes. No podem seguir el camí en el que ens hem instal·lat, un camí en espiral ascendent d’egoismes que no duu a cap lloc si no és al cingle de la falta de sostenibilitat. Impossible d’albirar ara com ha de ser aquesta visió, aquesta nova i potent utopia que ha de néixer. Serà segur nova, segur sorprenent, segur d’acord a la humanitat de Jesús, segur seguint els camins del Regne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada