....
....
....Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes. (1Co 1, 22-25)
.
.
...Clams eixordadors surten dels que rebusquen entre deixalles , dels que fan nit acotxats amb cartons al carrer, dels malalts... Refús pregó en les càtedres suficients dels que ho han sospesat tot, però només tot el que es pot tocar, refús en els diaris i televisions, entre gent sàvia, preeminent, gent que creu mirar gent des d’alçàries privilegiades... i nosaltres entestats en que no és la ma de Déu la que ha d’ajudar i fer justícia sinó les nostres mans dèbils i insuficients, però mans que construeixen d’acord a l’obre de Déu i que per tant acabaran de ser més eficaces que no pas les dels homes mundans. Entestats en que, malgrat la nostra historia, malgrat el present torçat de germans nostres d’avui, la veritat i la vida que perseguim els seguidors de Crist, és saviesa més sàvia que la dels homes. Per això ens entestem, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.....
....
