Un té que sentir-se agraït a tota la gen que ha fet possible els recursos que hi ha a Internet i reconèixer que aquest lloc de consulta ha estat una ajuda, almenys per a mi, per a tirar endavant.
Passa, però, allò que quan has aconseguit escalar el primer turonet, apareix en l’horitzó la primera muntanya i després un altra i un altre… sembla com si l’horitzó, que en el primer moment creies, tot satisfet, que ja el tenies a ma, ara es fa cada cop més lluny i més impossible… és com voler encalçar les estrelles. Ja no et sents satisfet.
A Internet, FAQ pot ser una drecera quan arribes a la conclusió de que estàs buscant una agulla en múltiples pallers.
Hi ha resposta per tot, però un s’hi perd...
*** How to keep you up-to-date? Hi trobaré una reflexió sobre si podem considerar el Tao com saviesa inspirada per l’Esperit de Déu o, més abans, que el pernil serrano amb ketchup és le dernier cri?
*** Available updates. M’explicarà com he d’entendre la Resurrecció i Ascensió sense que falli el principi de conservació de la massa-energia o me portarà a receptes de cuina baixa en calories?
*** Deploying software updates using... Hi trobaré resposta a inquietuds de com entendre la relació que hi ha entre el Regne d’aquí i el Regne d’allà o serà el desplegament del escut antimisils americà?
*** Maintaining and updating you... Escatologia també abans de néixer o un tractat de aerobic i fitness?
*** ...
Tot plegat un caos. Hi ha coses que son més de disc tou!...(Cor no endurit)
Santa paciència, noi! Constància i no esperis que ningú t’ho faci fàcil, de fet els indicis del camí son que el Creador ens ha posat el que necessita cada u en el seu cor i ho ha fet assequible per als senzills! (Escriuré la Llei al seu cor, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Fantàstic!)No crec que els anacoretes tinguessin gaires inputs tecnològics o ajudes d’altres mestres... i també estaven sols.
... Tu em parles dintre el cor:
«Busqueu la meva presència!»
Buscar-la és el que vull, Senyor!
No t'amaguis lluny de mi!
....
....
Ensenya'm, Senyor, la teva ruta,
condueix-me per camins planers.
...
...
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor. (Sl 27)
Ràpidament: Click to download, que traduït vol dir Amen.
Ep, el salmista quan diu “espera” vol dir confia. Res de el senyoret ja farà la feina i els criats tranquils, el matí sota la parra i la tarda sota la figuera.
dissabte, 16 de juny del 2007
dijous, 7 de juny del 2007
SOMNI D’UN DISAPTE DE MAIG AL JARDÍ DE CASA
Va durar només el temps de trencar el son, no sabré mai si abans o desprès del moment difús i nuvolós on la consciència i l’endormiscament es fonen.
El llibre dels Llibres deixat obert damunt la taula... Un ventijol juganer i trapella arribà no se sap d’on. Com si del meu abandó n’haguera estat pendent, ara se n’aprofità; començà a passar planes del llibre obert. Jo ho veia o... no ho veia? Tant se val! Una rere l’altre, planes i més planes anaven passant... fins arribar a una, com si fos cobejosament buscada. El vent la forçava i ella se li resistia. Com si d’estirar la corda es tractés: més embranzida, més resistència... Tot semblava debades fins que una ventada enviada més vigorosa arrancà de soca-rel la fulla recalcitrant.
Groguenca com las demés, plena de lletres arrenglerades com formiguetes repartides en dos columnes tant per davant com per darrera... com les demés.
Sense que ningú li ho demanés, el grèvol del fons del jardí, de fulles punyents, sempre enllustrades i boletes vermelles ara verdes, aconseguí robar al vent lladre, victoriós i inflat aquella plana que ara s’enduia qui sap a on.
Maleïda sigui la bufada que m’ha mutilat el Llibre! Ara caldrà tornar col·locar la plana arrancada al seu lloc!
Però, si la plana no du número!… Si tampoc du el nom del evangelista!...
Arribat el capvespre, i mentre els deixebles
ultimaven els darrers preparatius del sopar
pasqual a casa de Nicodem,(b) Jesús els digué:
- Baixo un moment i torno. Jesús volia
trobar la seva mare a soles. Nicodem l’havia
fet esperar al pati de casa.
Maria mirà a Jesús amb tendresa i se li
endevinava una certa angoixa mal
continguda.
A Jesús se’l veia d’alguna manera contorbat.
Agafant la ma de Maria digué:
-Mare, ha arribat l’hora.
-Fill, per tot Jerusalem es diuen moltes
coses de tu... Cal que vagis molt en compte.
- Quant s’està segur del camí, un no se’n
té que desviar encara que arribi la turmenta.
No he pas ensenyat d’aplegar forces per
vèncer la força, el que haig d’aplegar és
coratge per deixar que l’home extraviat
meni l’historia per camins de llops i
d’aquesta manera el fill de l’home glorifiqui
al Pare i així aquest glorifiqui al Fill. No
os preocupeu. Us enviaré l’Esperit meu
que és també del Pare i llavors ho entendreu
del tot.
Mare, que la carn no plori la carn abandonada
quan tinc que tornar amb qui és més gran
que jo. ¿Perquè plors, si qui m’acull és el
Pare que és Déu de vius? ¿Es que els segadors
estan atents a la palla caiguda quan el que
busquen és la collita de gra d’ordi?
Redempció i herència de Vida Eterna per la
humanitat entera, i ni que fora per un sol home,
bé valen un lliurament misericordiós i generós.
El fill de l’home té que seguir el seu viure
que ha tingut fins ara, que és per el que ha
vingut al món. Ara només s’ha d’acomplir
allò que hi ha escrit: «El meu servent
triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat
molt amunt.» (c) perquè mirant-lo, tothom
pugui despertar sobtat a una nova vida on
l’home no s’ha fet pel temple ni per la llei, ni
tampoc la vida s’ha fet per ser reservada (d),
sinó per consumir-la buscant la plenitud dels
altres jo-s que sofreixen.
Amb tot, caldrà no atiar rancúnies, perdonar,
pregar per els perseguidors… Només qui és
ofès té l’oportunitat de perdonar. Cal que el
ofensor sigui tant jueu com pagà. Com més
gran sigui l’ofensa, més gran el perdó.
Una cosa encara, mare. Tu que saps fer el
molt des del poc, estigues amb els meus en
els moments de pertorbació, fins que l’Esperit
del meu Pare enrobusteixi les seves mans
cansades, afermi els seus genolls vacil·lants
i els encoratgi a ser valents i no tenir por (e),
de manera que tots siguin u, com el Pare,
esta en mi i jo en Ell. No penso pas deixar
orfes als meus; tornaré... (a)
(a) Jesús va fer encara moltes altres coses. I si
algú volgués escriure-les una per una, em
sembla que els llibres que es podrien escriure
no cabrien en el món sencer.(Jn 21,25).
(b) Nicodem, el seguidor de Crist freelance..
(c) (Is 52, 13). (d) La versió de la Garrotxa
tradueix: ni tampoc la vida s’ha fet per
criar pèl. (e) (Is 35, 3-4)
Només un somni, res més que un somni. No hi ha plana escadussera... El Llibre està sencer, intacta, sense intrusos ni aberracions. Res important que sigui digne de ser recordat... Qui pot fermar “la loca de la casa”?
El llibre dels Llibres deixat obert damunt la taula... Un ventijol juganer i trapella arribà no se sap d’on. Com si del meu abandó n’haguera estat pendent, ara se n’aprofità; començà a passar planes del llibre obert. Jo ho veia o... no ho veia? Tant se val! Una rere l’altre, planes i més planes anaven passant... fins arribar a una, com si fos cobejosament buscada. El vent la forçava i ella se li resistia. Com si d’estirar la corda es tractés: més embranzida, més resistència... Tot semblava debades fins que una ventada enviada més vigorosa arrancà de soca-rel la fulla recalcitrant.
Groguenca com las demés, plena de lletres arrenglerades com formiguetes repartides en dos columnes tant per davant com per darrera... com les demés.
Sense que ningú li ho demanés, el grèvol del fons del jardí, de fulles punyents, sempre enllustrades i boletes vermelles ara verdes, aconseguí robar al vent lladre, victoriós i inflat aquella plana que ara s’enduia qui sap a on.
Maleïda sigui la bufada que m’ha mutilat el Llibre! Ara caldrà tornar col·locar la plana arrancada al seu lloc!
Però, si la plana no du número!… Si tampoc du el nom del evangelista!...
Arribat el capvespre, i mentre els deixebles
ultimaven els darrers preparatius del sopar
pasqual a casa de Nicodem,(b) Jesús els digué:
- Baixo un moment i torno. Jesús volia
trobar la seva mare a soles. Nicodem l’havia
fet esperar al pati de casa.
Maria mirà a Jesús amb tendresa i se li
endevinava una certa angoixa mal
continguda.
A Jesús se’l veia d’alguna manera contorbat.
Agafant la ma de Maria digué:
-Mare, ha arribat l’hora.
-Fill, per tot Jerusalem es diuen moltes
coses de tu... Cal que vagis molt en compte.
- Quant s’està segur del camí, un no se’n
té que desviar encara que arribi la turmenta.
No he pas ensenyat d’aplegar forces per
vèncer la força, el que haig d’aplegar és
coratge per deixar que l’home extraviat
meni l’historia per camins de llops i
d’aquesta manera el fill de l’home glorifiqui
al Pare i així aquest glorifiqui al Fill. No
os preocupeu. Us enviaré l’Esperit meu
que és també del Pare i llavors ho entendreu
del tot.
Mare, que la carn no plori la carn abandonada
quan tinc que tornar amb qui és més gran
que jo. ¿Perquè plors, si qui m’acull és el
Pare que és Déu de vius? ¿Es que els segadors
estan atents a la palla caiguda quan el que
busquen és la collita de gra d’ordi?
Redempció i herència de Vida Eterna per la
humanitat entera, i ni que fora per un sol home,
bé valen un lliurament misericordiós i generós.
El fill de l’home té que seguir el seu viure
que ha tingut fins ara, que és per el que ha
vingut al món. Ara només s’ha d’acomplir
allò que hi ha escrit: «El meu servent
triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat
molt amunt.» (c) perquè mirant-lo, tothom
pugui despertar sobtat a una nova vida on
l’home no s’ha fet pel temple ni per la llei, ni
tampoc la vida s’ha fet per ser reservada (d),
sinó per consumir-la buscant la plenitud dels
altres jo-s que sofreixen.
Amb tot, caldrà no atiar rancúnies, perdonar,
pregar per els perseguidors… Només qui és
ofès té l’oportunitat de perdonar. Cal que el
ofensor sigui tant jueu com pagà. Com més
gran sigui l’ofensa, més gran el perdó.
Una cosa encara, mare. Tu que saps fer el
molt des del poc, estigues amb els meus en
els moments de pertorbació, fins que l’Esperit
del meu Pare enrobusteixi les seves mans
cansades, afermi els seus genolls vacil·lants
i els encoratgi a ser valents i no tenir por (e),
de manera que tots siguin u, com el Pare,
esta en mi i jo en Ell. No penso pas deixar
orfes als meus; tornaré... (a)
(a) Jesús va fer encara moltes altres coses. I si
algú volgués escriure-les una per una, em
sembla que els llibres que es podrien escriure
no cabrien en el món sencer.(Jn 21,25).
(b) Nicodem, el seguidor de Crist freelance..
(c) (Is 52, 13). (d) La versió de la Garrotxa
tradueix: ni tampoc la vida s’ha fet per
criar pèl. (e) (Is 35, 3-4)
Només un somni, res més que un somni. No hi ha plana escadussera... El Llibre està sencer, intacta, sense intrusos ni aberracions. Res important que sigui digne de ser recordat... Qui pot fermar “la loca de la casa”?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
