La força de l’amor. Confiança

......

La força de l’amor fecund ens ha de fer valorar el camí del sembrador de petites llavors d’humanitat, ens ha de mantenir actius en front d’un món que ens aclapara. La lògica del reclutador de parroquians ha de restar exclosa de les nostres aspiracions. La nostra feina, la de sembrar, és una feina humil, Ell farà la resta amb la força de l’amor.

Tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.    (Mc 4, 27)

Processons. Qui acompanya a qui?

.....
.....

Més enllà de parafernàlies i de formes desfasades, ens podríem sentir molt cofois de les nostres processons, pensant en el valor del nostre gest d’acompanyament puntual del Senyor per els carrers dels nostres pobles. Però compte: hem d’adonar-nos compte i de tenir present que Ell, com sempre, s’ha avençat i que és Ell qui realment ens acompanya en tot moment, a tota persona, en tot lloc i de forma absolutament discreta, fidel i desproveïda de tants accessoris artificiosos que marquen distàncies.

.
.

Agraïment

.........
.......

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet? (Sl 116, 12)

.

.
..
.

.
.
.

Receptius: El do crida més do, com el diner crida diner.

...........

                                                                                                           .......................................................................... ................................................................................................................................"Al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda."(Lc 8, 18)

Voleu dir que, per una banda, no s’està parlant del qui té la desmesura de l’amor que ha de regir en el Regne i per l’altre banda del qui no la té i que, per exemple, la redueix a una ètica de mínims necessari per a garantir la convivència en la societat?

.....