Què som realment?

....

Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
Gairebé n'has fet un déu,
l'has coronat de glòria i dignitat,
l'has fet rei de les coses creades, tot ho has posat sota els seus peus (Sl 8, 4-7)

.

.

.

..

.

.

.

L’Esperit ha estat donat en abundància

.....

.

.

.
Ens deixem guiar per l’Esperit? (Ga 5)

.

.

.

.

.

.

.

La festa de l’alè de Vida

....

La terra és plena de les teves criatures.

Totes esperen de la teva mà
que els donis l'aliment al seu temps:
els el dónes, i ells l'arrepleguen;
obres la mà, i mengen a desdir.
Però si deixes de mirar-los, s'esparveren;
si els retires l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envies el teu alè, reneix la creació
i renoves la vida sobre la terra.
Glòria al Senyor per sempre!
(Sl 104)

.

Una medalla!

...
Una medalla? …però papi, encara no podem anar a casa?
...

Per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona. (Col 3, 14)

.

.

.

.

.

.

No buscar en la religió un refugi

...

No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has enviat al món, jo també els hi he enviat. (Jn 17, 15-18)

.

.

.

.

Viure contents?

...

Hi ha lloc per a l’alegria permanent en aquest món? Es que ens podem sentir contents de com va el món?

.
Pau del que parla es de viure sempre contents en el Senyor. Vol dir que primer és aprendre a viure en Ell i desprès vindrà..., ja veurem que és el que vindrà!...

.

.

..

.

.

.

.

El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. (Fl 4, 5-6)

.

.

.

.

.

.

.

Mantenir-se en la veritat

...

Hi ha sentencies de Pau que fora de context són aplicables a moltes situacions:

Ja no serem més com infants, moguts d'ací d'allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè de tothom i víctimes de l'astúcia que encamina a l'error.

.

.

.

Dono la pau que el món no dóna.

...

"Assereneu els vostres cors. No us acovardiu. Us enviaré un defensor, l'Esperit. Qui m'estima farà cas de les meves paraules, el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell" (Jn 14)

.

.

.

.

.

Alliberats!

...

Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l'esclavatge! (Ga 5, 1)

.

.

.

.

..

.

Religió laica

...

Ja sé que l’Amelia diria que aquet títol és una “memez” i la meva il·lustre veïna, la Victoria Camps, ho explicaria com ho fa en el seu valuós llibre “Hablemos de Dios” , dient que no es poden extrapolar paraules per usos que semànticament no els són propis. Com escric per a mi mateix i el títol em resulta enriquidor i síntesi de les homilies d’avui, el mantinc i punt.

....

El que tindria que ser el nostre distintiu: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d'una doctrina, ni l'observança d'uns ritus, ni el compliment d'una disciplina, sinó l'amor viscut amb l'esperit de Jesús. En aquest amor hi ha la seva identitat. (José A. Pagola)

.

.

.

Les "Benaurances", el "Pare nostre", el resum del "judici final” on seran examinades les nostres accions d’amor, són moments especialment reveladors del món interior de Jesús i de les Comunitats Cristianes. I veurem que no ens parlen de situacions "purament" religioses, cultuals, fervoroses, litúrgiques viscudes al Temple.

En diem el manament de l'amor però no té cap regust de llei perquè l'amor només es pot viure des de la llibertat, de la pròpia motivació, de les ganes de donar-lo i rebre'l. On hi ha la llibertat d'estimar no hi cal "manar", només "recomanar", com un exercici de risc, de trobar gust a la vida. L'amor tard o d'hora sempre és fecund, com tota llavor que dóna fruit. L' amor és un motor universal, al qual no li calen lleis per moure el món. Només l'amor mou l'amor, com deia sant Joan de la Creu: "Donde no hay amor, ponle amor i sacaràs amor."( Francesc Roma, sj.)

.