Apocalipsi, un cant efervescent d’Esperança.

.......

.

.

.

.
Estem en temps de tensió entre seguretats que se’ns escapen i inseguretats que ens atrapen, entre uns corrents d’un món estantís que ens arrastra i el nostre esforç i voluntat per anar contra corrent, entre la fidelitat i la infidelitat a uns principis, entre el bé i el mal, entre la virtut i el vici...








.
.
L'àngel em va mostrar també el riu de l'aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l'arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir tots els pobles. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l'Anyell. (...) No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. (Ap 22, 1-5)
.


No és, la nostra, una situació nova. Tampoc és nova l’esperança en aquest arbre de la vida i aquesta aigua de la vida. Altres abans que nosaltres han viscut pors, sofriments, persecucions en alguna Jerusalem de temples i mestres de lleis distants que ho sabien tot i, a pesar de tot, han conservat l’esperança d’assolir l’horitzó definitiu de la Jerusalem celestial i definitiva, morada de l’Anyell i de Déu.
L’Esperança, com deia el profeta, enrobusteix les mans cansades i aferma els genolls vacil·lants.
.
.

No comptar amb cap mena d’habitatge...

No comptar amb afinitats, afecte...

Temps de crisi i de guerres, temps d’esperança.

.

(22 de novembre 2008: Ap 11, 4-12)

.

.

La bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà.







.
.




.
.
.
.
Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets.

L’esperit de vida triomfarà sobre les besties. Per a nosaltres serà el triomf de la fe i del misteri pasqual que ara ens omplen d’Esperança.

Correu SPAM

h
Pots estar-ne ben segur, ni a la teva safata d’entrada, ni en el correu escombraria, hi arribarà un e-mail presentat de forma semblant a aquest:

.

De god@directmail.heav
Per a VIP
Assumpte Personal
Data Right now

.

.

Però home! Tant superior et creus que encara tens la secreta esperança del privilegi d’una comunicació directa d’Ell amb tu, de forma tant tangible com ho pugui ser la factura de la companyia elèctrica?
Però quina idea tenim de Déu?

.

.

.
“Quan preguem parlem massa, llegim massa, recitem massa, repetim massa, pensem massa, demanem massa.....i escoltem poc, acollim poc, ens obrim poc. Llàstima !!”
“Ajudem Senyor a situar-me en aquella sintonia de la teva comunicació, La Paraula, el cor, el desig, els germans, el món.. en silenci interior, buidor activa, per escolar-te.” (SUPORT 109 ESCOLTAR)

.

.
"A Déu el deixem regnar en la nostra vida quan sabem escoltar amb disponibilitat tota la seva crida amagada en qualsevol ésser humà necessitat." (Jesús de Pagola # 323)
Ajudem Senyor a situar-me en aquella sintonia de la teva comunicació, La Paraula, el cor, el desig, els germans, el món.. en silenci interior, buidor activa, per escolar-te.

.

.

.

Esperit Déu, dóna’ns valor per obrir-nos a la que té que ser la nostre experiència singular de relació del Pare amb nosaltres, sense por al risc de distorsions de percepció que puguin ser adreçades.
Paraula Déu, donams només el temor de no confondre el missatge teu per un que ens puguem fer a la mida nostre.

.

L’amic roig

.
Aquest any ha arribat una mica més tard... a casa ja ens començàvem a impacientar.
Es l’amic simpàtic, familiar i fidel que tenim en el jardí de casa. Es el pit roig. Es el rei.
Viatge de nit i ve d’algun lloc més fred del nord d’Europa i ha elegit el jardí de casa per hivernar. Algun dia tindrà que explicar-nos com se les arregla per valdre-se d’aquest sisè sentit, del sentit magnètic amb el que viatge de nit com si fora un GPS que el porta al jardí de casa.
La seva presència confiada i els seus cants variats, el seu tic-tic-tic... són un luxe, un goig de poder tenir-los a prop.
.

...........

El nostre amic no entén de crisi ni de riqueses. Potser el primer és conseqüència del segon.
El nostre amic és un autèntic regal de la Natura, un regal de Déu.
Benvingut pit-roig!

..

Meu, teu… n’estem segurs d’aquests títols?

........




Mentre que el que doni sigui el sucre que he acaparat de més i el vestit que ja no està de mode, no puc parlar de caritat sinó d’una restitució justa i potser tardana.
Mira el que he trobat que diu S. Ambròs: La misericòrdia és part de la justícia. De manera que si vols donar alguna cosa als pobres, aquesta misericòrdia és justícia.



. .



....


En el projecte de Déu se’ns proposa de col·laborar en “dominar” el món i les seves coses, no de “posseir”-les en quantitats il·limitades de forma supèrflua i en detriment del que és necessari per els demés . Els bens que el Creador ha posat damunt la terra, han estat pensats per una finalitat comuna i no per ser acaparats per mi.
.


.

I jo em pregunto, què n’hem fet d’aquest món? I jo, com hi col·laboro amb tanta injustícia?…I ara, què puc fer?...

.....