.
.
.
.
Estem en temps de tensió entre seguretats que se’ns escapen i inseguretats que ens atrapen, entre uns corrents d’un món estantís que ens arrastra i el nostre esforç i voluntat per anar contra corrent, entre la fidelitat i la infidelitat a uns principis, entre el bé i el mal, entre la virtut i el vici...
.
.
L'àngel em va mostrar també el riu de l'aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l'arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir tots els pobles. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l'Anyell. (...) No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. (Ap 22, 1-5)
.
No és, la nostra, una situació nova. Tampoc és nova l’esperança en aquest arbre de la vida i aquesta aigua de la vida. Altres abans que nosaltres han viscut pors, sofriments, persecucions en alguna Jerusalem de temples i mestres de lleis distants que ho sabien tot i, a pesar de tot, han conservat l’esperança d’assolir l’horitzó definitiu de la Jerusalem celestial i definitiva, morada de l’Anyell i de Déu.
L’Esperança, com deia el profeta, enrobusteix les mans cansades i aferma els genolls vacil·lants.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada