dimecres, 23 de gener del 2013

Epifania

....
 
¿Qui pot sentir-se pacificat, fets com som d’obscur fang trepitjat, fugaçment enllumenat per espurnes inquietants de cel infinit? Només qui es deleix per un doll perdurable d’aquesta llum sadolladora ho deixa tot i busca.

Uns mags, que sabent molt, saben, però, que no saben prou i que viuen atents al misteri que els cosmos els insinua: busquen i busquen!

Uns pastors, que sabent ben poc, sabent, també, que no saben prou i que mai menystindrien una indicació pel camí: escolten atents, sempre oberts a trobar!

Un rei Herodes, que manant molt, sap, també, que el poder que exerceix és una força usurpada i fugissera que cal preservar: aquest no busca, fa buscar; fa buscar perquè vol trobar ell primer, no fos cas que fos l’altre el qui el trobés a ell.

Contràriament els grans sacerdots i escribes, que creuen saber-ho tot, que s’han apropiat de la clau del saber religiós, que han arrabassat la representació, la paraula, la justícia, la dignitat, els privilegis... del mateix Déu del Templa: aquets no busquen, no els cal, viuen una seguritat que els cega i paralitza, aquets ja no busquen la gràcia i la veritat, ja no busquen a Déu, tenen el Templa fet a la seva mida i ells en són el centre: Indiferència, dons, a qualsevol anunci alliberador!