.
.
.
.
.
Ell està entre nosaltres! Ha ressuscitat! Al·leluia!
El sabem identificar?
El sabem identificar?
dissabte, 29 de març del 2008
Estaven afligits i ploraven (Mc 16)
Tancats, afligits, plorosos, aturats, pidolant un xic de compassió... De què? Per què?
divendres, 28 de març del 2008
153 peixos grossos
Es que tu et vesteixes per tirar-te de la barca a l’aigua? Dons mira:
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua.(Jn 21, 7)
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua.(Jn 21, 7)
.
.
.
.
.
.
Cal descobrir l’eloqüència d’alguns detalls.
Cal descobrir la lògica i el missatge d’aquets detalls.
Els que mirem i no hi veiem prou, podem trobar un ajut, altra vagada, en aquest lloc.
Cal descobrir la lògica i el missatge d’aquets detalls.
Els que mirem i no hi veiem prou, podem trobar un ajut, altra vagada, en aquest lloc.
dimecres, 26 de març del 2008
Seixanta estadis d’anada i seixanta de tornada
Però ells van insistir amb força dient-li: --Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. (Lc 24, 29)
En els nostres temps, també hi ha oportunitats de fer trobades en las que es reveli la Seva presència.
Si pensem que la fe no és un do que, una vegada es té, ja està garantida la seva possessió. Si pensem que viure en un ambient de increença, d’injustícia i de prova permanent, és un veritable risc i pot anar aprimant aquesta fe nostre fins a fer-la morir per falta de nutrients. Si pensem que la fe, a la fi, és quelcom primordial, ens caldrà buscar i escoltar entre els que més assegurada tenen la Seva presència, entre els que el món veu com més petits, per revitalitzar i fer créixer aquesta fe nostre amb aquestes trobades i amb l’oració.
Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. (Mt 13, 12)
Atenció, realment interessant: Els desconcertats que callen i s’allunyen.
En els nostres temps, també hi ha oportunitats de fer trobades en las que es reveli la Seva presència.
Si pensem que la fe no és un do que, una vegada es té, ja està garantida la seva possessió. Si pensem que viure en un ambient de increença, d’injustícia i de prova permanent, és un veritable risc i pot anar aprimant aquesta fe nostre fins a fer-la morir per falta de nutrients. Si pensem que la fe, a la fi, és quelcom primordial, ens caldrà buscar i escoltar entre els que més assegurada tenen la Seva presència, entre els que el món veu com més petits, per revitalitzar i fer créixer aquesta fe nostre amb aquestes trobades i amb l’oració.Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. (Mt 13, 12)
Atenció, realment interessant: Els desconcertats que callen i s’allunyen.
dilluns, 24 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
Dissabte: dia d'inflexió necessari
Amarats de silenci ens queda Maria i una esperança pròxima, la Pasqua: no hi haurà pèrdua per a nosaltres, no hi haurà buit. Hi haurà vida nova, hi haurà Pasqua!
dijous, 20 de març del 2008
Quan van confluir mort i Vida
Es fa tard Nicodem. Ja tot s’ha acabat, però no sé marxar d’aquest racó poruc a prop de la creu i sobretot no sé com hem estat capaços de fer-ho, de permetre-ho..., tot ha estat tant ràpid! No ho podrem oblidar. Cada primavera ho recordarem, cada dia.
.
Em pregunto com ho pot veure el Pare?...
Ell li deia Pare i ens ha ensenyat a nosaltres a dir-li també Pare
La resposta que hem donat al seu Fill, al seu Enviat, a la seva Paraula ha estat la creu.
La creu dels enemics estrangers dels romans o l'apedregament dels enemics de l’Altissim segons la Llei de Moisés, tant se val. La creu, l’apedregament o el tret volia ser, i vol ser encara, la mordassa definitiva que silencia una veu profètica que era i és un entrebanc incòmode per els vianants que busquen els camins planers i fàcils i que són els humanament malencertats.
Hi ha comportaments històrics que no es corregeixen, morts precedides d’incomprensió, rebuig i sofriment. Es el cas de la mort de Jesús, com tantes i tantes morts, diferenciades només per el subjecte del magnicidi: Zacaries, el profeta; Romero, l’arquebisbe o Gaspar, el meu oncle ruixat amb gasolina i cremat viu...
Ell li deia Pare i ens ha ensenyat a nosaltres a dir-li també Pare
La resposta que hem donat al seu Fill, al seu Enviat, a la seva Paraula ha estat la creu.
La creu dels enemics estrangers dels romans o l'apedregament dels enemics de l’Altissim segons la Llei de Moisés, tant se val. La creu, l’apedregament o el tret volia ser, i vol ser encara, la mordassa definitiva que silencia una veu profètica que era i és un entrebanc incòmode per els vianants que busquen els camins planers i fàcils i que són els humanament malencertats.
Hi ha comportaments històrics que no es corregeixen, morts precedides d’incomprensió, rebuig i sofriment. Es el cas de la mort de Jesús, com tantes i tantes morts, diferenciades només per el subjecte del magnicidi: Zacaries, el profeta; Romero, l’arquebisbe o Gaspar, el meu oncle ruixat amb gasolina i cremat viu...
.
Com ho pot veure el Pare?
Triomf anunciat? El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.(Is 52, 13) Paradoxa. També la vida de Jesús és plena de paradoxes i la raó grinyola al contemplar-les. Per això, si no hi ha do no hi ha satisfacció, ni per jueus ni per grecs ni per ningú. (Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa)
I a nosaltres, com ens pot veure el Pare?
... a nosaltres ens pot veure allà baix, a l’ombra i a recer de la creu, amb la primavera que esclata, i les altres processons de cotxes moguts per la devoció de les vacances i del oci de la Setmana Santa. Ens pot veure en mig de menudeses i de presses per el bacallà amb ous i panses del divendres entre la una de la crucificació i les tres de la mort.
...i malgrat tot, aquesta és la manera que ha elegit per donar-nos la Vida. No ho entenc! Només podem estar-ne compungits i agraïts. Voldríem saber correspondre.
Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.
Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
Triomf anunciat? El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.(Is 52, 13) Paradoxa. També la vida de Jesús és plena de paradoxes i la raó grinyola al contemplar-les. Per això, si no hi ha do no hi ha satisfacció, ni per jueus ni per grecs ni per ningú. (Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa)
I a nosaltres, com ens pot veure el Pare?
... a nosaltres ens pot veure allà baix, a l’ombra i a recer de la creu, amb la primavera que esclata, i les altres processons de cotxes moguts per la devoció de les vacances i del oci de la Setmana Santa. Ens pot veure en mig de menudeses i de presses per el bacallà amb ous i panses del divendres entre la una de la crucificació i les tres de la mort.
...i malgrat tot, aquesta és la manera que ha elegit per donar-nos la Vida. No ho entenc! Només podem estar-ne compungits i agraïts. Voldríem saber correspondre.
Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.
Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca. (Sl 69, 14-16)
dissabte, 15 de març del 2008
Tot buscant models
..................Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí................. cap al Regne de Déu. (Mt 21, 31)
No resulta sempre fàcil tenir clar en qui estaria pensant Jesús en pronunciar aquestes paraules avui dia. Quins són els notables que donen fum i quins són els senzills que donen llum i viceversa.
diumenge, 9 de març del 2008
Jerarquia, cristians progres i cristians d'espardenya.
Progressisme reaccionari i progressisme clàssic.Pijoprogres i progressisme fidel i ben intencionat.
Concili Vaticà II
Crida als cristians d’espardenya que surtin dels seus amagatalls i parlin, i s’expressin, i opinin, i visquin.
Tot en un blog excel·lent i a la Caputxina:
..............................Cristià d'espardenya, vine a fora!
Apa, nois, sortim dels nostres armaris!
..
Llàtzer, surt a fora!
.
.
.
.
.
Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. (Jn 11)
dissabte, 8 de març del 2008
Evangelitzar avui i demà
Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. (Mt 16, 18)En quina assemblea estava pensant Jesús quan parla de la seva Església que vol fundar? De ben segur que no és la que es mostra a la sortida de missa de dotze on els assistents es saluden fins diumenge que ve... que l’hora de l’arròs imposa, i “si te he visto no me acuerdo”.
Evangelitzar és un dret que tindria que ser joiós per els cristians que portem una bona nova que ens sobreïx i pugna per ser compartida. Es un dret i a l’hora en tenim un mandat del mateix Jesucrist dirigit als deixebles reunits en comunitat. També és en comunitat la forma en que se’ls envia la força de l’Esperit: Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: Rebeu l'Esperit Sant. (Jn 20, 21-22) Tot plegat així de senzill, així de profund i així de comunitari!
La meva reflexió aquí seria: Es pot evangelitzar a occident per una via que no passi per el testimoniatge?
La meva reflexió aquí seria: Es pot evangelitzar a occident per una via que no passi per el testimoniatge?
–Crec que no.
A una persona que no sent cap necessitat de ser salvat de res, sense cap mena d’inquietud religiosa, com són molta de la gent d’avui dia, no l’hi facis perdre el temps amb “coses del passat ja superades”... Que Déu t’estima... ell està convençut de saber prou bé on té que anar a buscar l’amor quan el necessita. Que Déu et salva... ell ja es sent prou segur i només el preocupa tenir encara una mica més.
A una persona que no sent cap necessitat de ser salvat de res, sense cap mena d’inquietud religiosa, com són molta de la gent d’avui dia, no l’hi facis perdre el temps amb “coses del passat ja superades”... Que Déu t’estima... ell està convençut de saber prou bé on té que anar a buscar l’amor quan el necessita. Que Déu et salva... ell ja es sent prou segur i només el preocupa tenir encara una mica més.
Aquesta mateixa persona que no té temps per escoltar predicadors, està molt pendent de com es viu en el seu entorn, de com deu ser percebut ell mateix per aquest entorn, tot buscant escapar-se d’un buit no reconegut ni confessat deixat per una manca de felicitat de més qualitat, per un reconeixement i una estima que no arriba al que és autèntic en ell i es queda en aspectes superficials.Es aquesta consciència, a vegades “inconscient”, aquesta actitud d’escapar-se de la rutina de cadascú, que porta a una obertura, a la recerca d’unes mancances, pròpies de l’home secularitzat de la nostre societat, que fa que sigui possible la seva evangelització. L’home occidental no és un malànima, té en gran estima uns valors concrets, tolerància, convivència, respecte... inclús pot passar-se amb ells i portar-los al absolut.
La confluència d’aquesta recerca de quelcom diferent amb el nostre testimoniatge és el que fa possible l’evangelització.
Per això és imprescindible que la nostre comunitat cristiana es caracteritzi per estar fundada en una relació profunda entre els seus components. Ha d’arribar a ser una vertadera comunicació d’esperits.
Que aquesta idea es quedi en el món de les utopies o pugui ser una experiència de vida real depèn de nosaltres, els cristians d’espardenya (Ja m’agradaria veure-ho d’una altre manera. Soc tant esquerp!).
Ho aconseguirem si aconseguim que, en les nostres comunitats i entre els seus components, ens comuniquem de forma que es possibiliti un coneixem suficient per despertar un clima d’amistat de solidaritat familiar, d’amor, diria, entre els components de la comunitat. D’aquí en sortiria un clima de compartir vivències i de responsabilitzar-se els uns per els altres.
divendres, 7 de març del 2008
Coneixements i saviesa
.
.
.
.
¿Vosaltres sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? (Mt 16, 3)
dijous, 6 de març del 2008
Ànsia de glòria humana
“El que anhela i busca la glòria que ve dels homes, acaba pendent de les lloances, preocupat pel què diran... Deixarà de ser lliure.”
“Demanem al Senyor bon humor per a saber relativitzar tantes coses que em diuen i posar tota la meva seguretat en Jesús. Aleshores esdevindrem lliures.”
Jaime Roig, sj a Sacred Space Dijous 6 març
diumenge, 2 de març del 2008
Temps d’eleccions diverses
.
..
....
“Diu la dita “Ens fixem més en el que enlluerna que en el que llueix”. Enlluernar és instal·lar-se en la superficialitat, en l’aparença, en la manipulació. Lluir, en canvi, és irradiar llum. Tornant a la dita, amb lluir passem de la superficialitat a la interioritat, de l’aparença al contingut, de la distància a la proximitat.”
Tot això i més es troba a: “El que enlluerna i el que llueix” (jordicaputxí)
dissabte, 1 de març del 2008
“La samaritana la sabia molt llarga”
Criteris de prudència i covardia compateixen a l’hora de decidir la conveniència d’encetar temes de conversa de fondo religiós davant de segons quines persones. L’experiència m’ha ensenyat i m’ha sorprès, constatant a posteriori, de que moltes més persones de les que pensava haurien entrat en satisfacció a compartir punts de vista religiosos. Han estat ocasions perdudes de testimoniatge.Aquí hi trobareu una homilia del P. Hilari Raguer , monjo de Montserrat, que hi té alguna cosa relacionada i que és una joia. L’homilia es devia pronunciar al santuari, si bé la veig tant planera que me la puc imaginar com element de conversa en una sobretaula davant d’una copeta d’aromes de Montserrat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
