90 anys ben posats

Hi ha qui, per aconseguir la consecució d’un desig, apaga candeles el dia del seu aniversari i hi ha qui encén la llum d’una enquesta ben pensada.
Encuesta

La revista 21RS

Fatiga de Benet XVI

Le Figaro ha descobert que Benet XVI té les arteries de 81 anys i obra la porta a les especulacions.

Xoc de galàxies

Ho ha fotografiat la NASA

Quan fou la col·lisió?
El telescopi Hubbel ha captat recentment aquestes fotos gràcies a la llum del moment de la col·lisió que ens arriba ara, després de fer un viatge de 500 milions d’anys de durada.

A on fou la col·lisió?
Ho podreu trobar fen un viatge en sentit contrari al de la llum d’aquestes imatges. Us caldrà una maleta més completa que l'habitual d’anar a Singapur. Per viatjar allà, oblideu-vos dels avions normals de només 1.000 km/hora, és obligat d’agafar un raig de llum i amb una mica més de 500 milions d’anys, perquè l'univers està en expansió, hi arribareu.

Problemes:
La foto ja no us servirà perquè, ja en el moment que feia la foto el Hubbel des d'aquí, el paisatge, allà, ja estava completament canviat i no val alló d'indicar: digas Lluíiiiiiis! La col·lisió ha generat nous cossos estel·lars i podreu tenir problemes per identificar el vostre destí fent ús de la foto.

Avantatges:
Passats els primers 100 anys de viatge, a part que ja s’haurà parat el rellotge solar, l'experiència ensenya que ja no preocupa a ningú afegir anys en el dia de l’aniversari.
Tampoc cal amoïnar-se per el canari pensant en la tornada després de 1.000 milions d’anys llum. .

.
Par a pensar en gran:
¿Tanta decoració estel·lar ha estat creada només per inspirar, durant les nits serenes, als quatre habitants mal avinguts del minúscul planeta blau perdut allà entre les 373.373 milions d’estrelles només de la nostre galàxie, la Via Làctia? Si algú troba massa prosaic aquest nom de la galàxia on està ubicat el nostre sistema solar, que no es preocupi; es calcula que en el cel dels cels hi han més de cent milions de galàxies, unes amb noms diferents i altres que encara no han estat batejades.

La raó de la meva esperança

Jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. (Jn 14, 20)

Què més volem? Ell està amb nosaltres i nosaltres amb Ell que està amb el Pare. Ens ha donat el seu do de l’Esperit de veritat i el do de saber-lo reconèixer i la llibertat per acollir-lo.

...

Caminat per la vida, un, oportunament, va descobrint quin ha de ser el seu camí. Es aquest Esperit de veritat el que, a cada un que resti obert a Ell i el deixi fer, va donant llum (Joan) i força (Pau) en l’aixecament de cada pedra del edifici que ha de constituir la nostre identitat pròpia, fonamentada i arrelada amb la veritat que reflecteix Jesús.
Em sembla rellevant de destacar que aquesta Veritat es manifesta com una saviesa que no és exclusiva ni de teòlegs, ni de la gent d’obediència cega a doctrines o magisteris, ni de “notables, grans sacerdots i mestres de la llei”, tampoc és exclusiva, i més abans difícil, per els creadors d’opinió mediàtica, gent guapa, poderosa i famosa... Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. (Mt 11, 25)
Només calen uns ulls nous perquè: ...la veritat està en nosaltres i estarà amb nosaltres per sempre.(2 Jn 1, 2)

Per cert:
Vistes les coses així, es fa difícil d’entendre com encara dins la nostre religió, dins la nostre Església (*), hi ha qui pugui somniar amb la uniformitat de totes les ovelles.

....

(*) En aquest punt vull reivindicar el meu desig de que, per més que reconec el caràcter perfectible de la nostre organització eclesial, ningú pugui sumar-me al corrent de critica publica i indiscriminada a la nostre jerarquia. Estimo la nostre Església nascuda en aquest món i per la gent d’aquest món, també per els del segle XXI. Donar a Déu i donar al Cèsar..., donar massa, donar poc..., no defensar-se en dissabte, participar dels banquets sacrificials dictats per Ptolemeu...

Trobar el punt just, que amb molts aspectes n’estem lluny, corregir l’escletxa d’un desfasament d’estructures i actituds; tot plegat comença per la necessitat de revisar la meva posició personal dintre de l’Església de la que també en formo part, almenys així és com ho entenc jo. Quan m’hagi acabat la meva feina (molts d’altres em deuen portar davantera) a la millor em quedarà capacitat per burjar cap a dalt que, certament, hi ha moltes coses per millorar.

Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? (Mc 8, 12)

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món. (Sl 19, 4-5)

Importance of freedom

Benet XVI, des de la seva experiència d’adolescència arruïnada per un regim sinistre que estava convençut de tenir resposta per a tot, crida als joves a aprofitar les llibertats que ara disfruten i tenir compte amb els factors que posen en perill la vertadera llibertat.

Temps de purificació per a l’Església dels USA per tants sofriments causats.










.........................................We love you, Pope!

Miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen

Veig, Felip, que ens hem guanyat una estirada d’orelles afectuosa del Mestre!... Ens hem tingut que sentir, “Encara no em coneixes?”

Si t’ha de servir de consol puc dir-te, amic Felip, que jo encara porto més anys que tu mirant i no veient casi res, sentint i no comprenen casi res.

.

Rebobinem:
.

«Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». (Jn 14, 6-7)


Queda clar, el camí per arribar al Pare és ell i no n’hi ha d’altre.
Ens cal conèixer-lo a fons, veure-hi més enllà, comprendre’l i seguir-lo. En seguir-lo trobarem la Veritat de la vida i la Vida de veritat.

Tenir clar el camí és el que asserena els cors.

Marital Vows i... Em miren, em contemplen satisfets

Déu meu, Déu meu,
per què m'has abandonat?
(...)
Tot jo m'escolo com l'aigua,
se'm deslloriguen tots els ossos;
el cor, com si fos cera,
se'm fon dins les entranyes.
La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m'encasta al paladar.
M'ajeus a la pols de la mort.
(...)
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets (Sl 22, 2-18)

.

.

I jo em pregunto, el Crucificat és un altre convidat o és el que convida?

No he sabut mai qui és el que “canta” en aquestes situacions, els de baix que anem tant macos o el que ens han situat allà distant i enlairat en la pols de la mort? Encara em costa més descobrir coherència i harmonia en aquestes situacions sense forçar els arguments.

Plou però plou poc

Agents sinèrgics del Regne

Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. (Mc 4, 26-27)

Tot defugin els cards del camí

Els cards del desigs de possessió i els cards del desig de domini surten a qualsevol giravolt del camí... i punxen, i ofeguen, i bloquegen.

...els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. (Mc 4, 18-19)

Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Aromes de Montserrat: Del enfrontament a la aliança.

Líderes religiosos emplazan a los ciudadanos a tomar la iniciativa por la paz.
Montserrat, es mostra com a lloc propici per percebre l’Esperit i pel discerniment dels signes del temps a la llum de l’Evangeli.

Fam i set de vida eterna

Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. (Jn 6, 35)







En tenim prou amb les engrunes?
.
.
.
.
.
.
El creure en Jesucrist, la adhesió a Jesucrist, pot ser un lliurament total i confiat o, per el contrari, parcial, restringit, calculat, interessat, esquifit...

Hem de concloure que si en tenim prou amb les engrunes, o no ens ho acabem de creure o som uns inconscients.

Ni el cel ni el cel del cel poden!

¿Es que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t'he construït. (1 Re 8, 27)
Salomó conseqüent amb aquesta afirmació no té la pretensió te tancar i posseir amb exclusiva al Senyor Déu dins del temple que ha construït. Salomó es contenta i implora que aquell lloc sigui un lloc d’atenció privilegiat des del cel, on habiti Déu, cap al seu poble i fins i tot cap els estrangers que hi preguin.

Van passar un milió d’anys i...

A Jesús no l’hi agrada com ha evolucionat tot plegat, Jesús veu el temple i a les classes sacerdotals del seu temps vivint una realitat desfasada, antiquada, obsoleta, desviada... i com ho estima no resta passiu:
En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms:
--Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar:
--Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà:
--Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré. (Jn 2, 14-19)
I van arribar els tres dies, i la Pasqua i la Pentecosta!

Van passar dos milions d’anys més i...

Tornem trobar-nos en un camí desviat.
Caldrà garbellar i destriar l’essència i els elements postissos que ara tenim barrejats:
Quedar-nos només, i tant com, en un Déu trinitat, en Jesucrist, Déu fet home, i en l’Esperit que no està missing i sí que actua.
Quedar-nos només, i tant com, en una pregària i en uns sagraments que deixin de ser peces d’una normativa litúrgica per ser autentiques expressions de culte diví.



Tot i estar expressat des d’una seguritat restringida i des d’un punt de vista d’observador passiu, és esperançador saber que J. Ratzinger l’any 1990 deia: Potser hagi arribat el moment d’acomiadar-nos d’una Església clerical. Possiblement estiguem davant una nova època, una cristiandat semblant a aquell gra de mostassa, que ja està sorgint en grups petits que esmercen la seva vida en lluitar intensament contra el Mal, i en tractar de tornar el Bé al món; estan donant entrada a Déu al món.
Encara que els canvis profunds i estructurals d’una entitat com l’Església requereixen magnituds de temps que, em sembla a mi, s’han de comptar amb unitats generacionals, el que importa és no estar aturats i potser hagi arribat ja el moment de que comencem a viure el procés en que l’Església catòlica, apostòlica i romana comença a ser, per sobre de tot, simplement cristiana i per tant accessible i acollidora.

Al costat d’un sepulcre obert, una dona cercava i no trobava... plorava. Havia encertat el que era important de buscar però estava equivocada amb el lloc on buscava. Dona, per què plores? Qui busques? (Jn 20, 15) Nosaltres descoratjats també plorem: Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?... Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? (Mc 4. 38-40) Com deia en Marc, nosaltres encara busquem un cristianisme sociològic que ja no hi és? Déu ens espera a la Galilea dels vius! Sortim a buscar-lo, serà ell qui ens trobarà! Ens cal coratge, si tenim Jesús i els germans poques lleis ens fan falta.

Me too

Creure en Déu?

Ella no creu en el seu pare, ella viu una relació amb el seu pare.

I nosaltres, ens imposem una creença o vivim una relació amb el Pare?

Un home condicionat per el seu càrrec

Jesús s’adona de la posició de Nicodem. No espera que el pregunti, pren l’iniciativa i va al gra del que ha de ser essencial per ell.

-- "Cal que nasqueu de dalt."
.......Sí però...
-- Com pot ser tot això?
-- El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.
.......Rabí, m’estàs dient que cal alguna cosa més que la nostra voluntat, que el nostre enteniment, que ens hem de deixar portar per el teu rebuf?

..

-- Així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna
La serp de Moisès guaria. Què vol dir el Fill de l’home enlairat? Vol dir néixer a una vida superior, a una vida eterna? Mestre, com i quan el Fill de l’home serà enlairat? Nosaltres hem d’enlairar-nos amb ell? No ho entenc.
-- Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. (Jn 3, 7-16)