Què més volem? Ell està amb nosaltres i nosaltres amb Ell que està amb el Pare. Ens ha donat el seu do de l’Esperit de veritat i el do de saber-lo reconèixer i la llibertat per acollir-lo.
...
Caminat per la vida, un, oportunament, va descobrint quin ha de ser el seu camí. Es aquest Esperit de veritat el que, a cada un que resti obert a Ell i el deixi fer, va donant llum (Joan) i força (Pau) en l’aixecament de cada pedra del edifici que ha de constituir la nostre identitat pròpia, fonamentada i arrelada amb la veritat que reflecteix Jesús.
Em sembla rellevant de destacar que aquesta Veritat es manifesta com una saviesa que no és exclusiva ni de teòlegs, ni de la gent d’obediència cega a doctrines o magisteris, ni de “notables, grans sacerdots i mestres de la llei”, tampoc és exclusiva, i més abans difícil, per els creadors d’opinió mediàtica, gent guapa, poderosa i famosa... Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. (Mt 11, 25)
Només calen uns ulls nous perquè: ...la veritat està en nosaltres i estarà amb nosaltres per sempre.(2 Jn 1, 2)
Em sembla rellevant de destacar que aquesta Veritat es manifesta com una saviesa que no és exclusiva ni de teòlegs, ni de la gent d’obediència cega a doctrines o magisteris, ni de “notables, grans sacerdots i mestres de la llei”, tampoc és exclusiva, i més abans difícil, per els creadors d’opinió mediàtica, gent guapa, poderosa i famosa... Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. (Mt 11, 25)
Només calen uns ulls nous perquè: ...la veritat està en nosaltres i estarà amb nosaltres per sempre.(2 Jn 1, 2)
Per cert: 
Vistes les coses així, es fa difícil d’entendre com encara dins la nostre religió, dins la nostre Església (*), hi ha qui pugui somniar amb la uniformitat de totes les ovelles.
Vistes les coses així, es fa difícil d’entendre com encara dins la nostre religió, dins la nostre Església (*), hi ha qui pugui somniar amb la uniformitat de totes les ovelles.
....
(*) En aquest punt vull reivindicar el meu desig de que, per més que reconec el caràcter perfectible de la nostre organització eclesial, ningú pugui sumar-me al corrent de critica publica i indiscriminada a la nostre jerarquia. Estimo la nostre Església nascuda en aquest món i per la gent d’aquest món, també per els del segle XXI. Donar a Déu i donar al Cèsar..., donar massa, donar poc..., no defensar-se en dissabte, participar dels banquets sacrificials dictats per Ptolemeu...
Trobar el punt just, que amb molts aspectes n’estem lluny, corregir l’escletxa d’un desfasament d’estructures i actituds; tot plegat comença per la necessitat de revisar la meva posició personal dintre de l’Església de la que també en formo part, almenys així és com ho entenc jo. Quan m’hagi acabat la meva feina (molts d’altres em deuen portar davantera) a la millor em quedarà capacitat per burjar cap a dalt que, certament, hi ha moltes coses per millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada