dijous, 31 de gener del 2008

Vosaltres sou la llum del món.




És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? (Mc 4, 21)

No acabem d'aprendre mai! On està la nostra fe? On està la nostra memòria històrica? Per què ens és tan fàcil amagar la nostra fe quan sabem que és lluminosa i que il·lumina tant el nostre caminar com el de molts d'altres? (Xavier Rodríguez, sj.)



dimecres, 30 de gener del 2008

dissabte, 26 de gener del 2008

Que la saviesa no desplaci la senzillesa

Ben Sira l’hi fa dir a la Saviesa:

Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits.
Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca.
Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi,
i els qui em beuen, encara tindran més set. (Sir 24, 19-21)


Amb totes les limitacions que podem trobar avui en els llibres sapiencials, podríem acceptar tots que estem d’acord en que, efectivament, el adquirir la veritable saviesa és un valor molt apreciat. Una altra cosa és l’ús que es fa d’ella.
Jo, pobre de mi, està clar que no arribaré mai a ser un savi ni un profeta, però ja que m’escarrasso per anar adquirint una mica d’aquesta saviesa, i veient com d’altres que traspuen l’evidència de posseir-la en grau considerable en fan un us palesament millorable, se’m desperta un senyal d’alarma.

Prego a l’Esperit que, la poca o molta saviesa que aplegui el meu intel·lecte, me vagi penetrant i amarant el cor; que en progressar en la raó, no passi a excloure el misteri i que deixi sempre lloc al protagonisme de l’Esperit; finalment, que no caigui mai en la temptació d’aprofitar-me, per la meva autosatisfacció, de qualsevol diferencial de lucidesa que me pugui semblar tenir, polemitzant fútilment en un fòrum heterogeni contra les sensibilitats diferents de dins de l'Església; i per damunt de tot, que la saviesa que pugui adquirir no m’exclogui d'entre els senzills oberts a la Seva revelació.

dissabte, 19 de gener del 2008

Quan la “fumata bianca” ha estat “fumata nera”

Llegir l’historial del nou Superior dels Jesuïtes revifa esperances en l'Església.
Es molt rellevant la seva experiència estesa per el món i a Asia en concret. Això ens duu a pensar en una persona que ha conviscut amb cultures molt diferents i per tant una persona molt rica culturalment i oberta.
Com somniar no costa diners, i com tard o d’hora han d’iniciar-se canvis a l’Església, hi afegiria que, si a més, i com diuen, Nicolás està ben connectat amb Roma, i inevitablement tenen que tractar de l'obediència dialogada o com es vulgui dir, potser és el moment de creixements mutus; podria representar el braç de palanca que ajudi a somoure estructures millorables d’Església, des d’un punt de vista de rigor evangèlic... desplaçament d’equilibris i d’influències, alliberar llast acumulat i desplegar veles al vent de l’Esperit. Somnis bonics?... però, creiem o no que tenim el vent de l’Esperit que bufa en direcció del Regne?
I per què no podria ser que l’Esperit hagués estat esperant la confluència d’aquest moment i d’aquest espanyol?
En qualsevol cas, enhorabona Jesuïtes!

dijous, 17 de gener del 2008

Línia oberta







Quan ja ningú no m’escolta, Déu encara ho fa. Quan ja no puc parlar amb ningú, ni invocar ningú, sempre puc parlar amb Déu. [...] qui resa mai no està totalment sol. (Benet XVI. Spe Salvi)

dimecres, 16 de gener del 2008

Problemes de consciència


Un no pot impedir aplicar una llei vigent.
Quant sindicats i patronal han aprovat la jubilació obligatòria als seixanta cinc anys, alguna cosa ha canviat en la gestió dels centres de treball:
Hi ha un col·lectiu, afortunadament petit amb valors relatius, que passa automàticament a ser considerat com de persones amortitzades (Unitats productives amortitzades). L’aplicació de la nova disposició té avantatges evidents per els centres, renovació de plantilla (Baixada de l’edat mitja) i reducció del payrol.

diumenge, 13 de gener del 2008

Lloc 0. Hora 0

Una homilia magistral!

Aquí en teniu un bocí per el tast:
Aleshores surt de l’aigua xop de “poble”, (Per el vincle, cal baixar del 6 de Gener al 13 de Gener).

"Un cop... s’ha fet germà dels seus germans... Aleshores surt de l’aigua xop de “poble”,“xop” d’humanitat amb totes les seves febleses, estultícies, frustracions i pecats, travessant el Jordà vers la gran esperança, el Regne de Déu. Una profunda experiència humana: Jesús ja no és el d’abans, ara tot ell és de l’Adveniment del Regnat de Déu.”

dijous, 10 de gener del 2008

Abstenció i vot útil

“Si votas, de alguna manera, estás justificando el mal sistema electoral que tenemos establecido legalmente y las formas como actúan nuestros políticos en general.”

Malament! No es poden fer aquestes asseveracions tendencioses i encaminades a l’absentisme.
En qualsevol cas i malgrat tot el prestigi professional que, efectivament, l’hi reconec a qui em feia aquests comentaris, malgrat que sigui versemblant que en aquest moment alguns partits polítics fan o ja han fet els seus contactes secrets previs amb “compromisos” d’intencions de possibles pactes postelectorals referent a acords per a formar govern i fins i tot, potser, d’exclusió d’altres competidors. En qualsevol cas, dic, crec que la condició de ciutadà democràtic em demana participar en les consultes electorals, encara que només fora com a mal menor.

Tot plegat m’ha dut a pensar sobre la meva participació en les properes eleccions, i a concloure que algunes coses es poden fer per evitar una eventual frustració de sentir-se agafat per sorpresa en aquest posterior mercat, més o menys secret, de posicions de partit i prebendes com a contrapartida.

El que em proposo de fer és:

A) Reafirmar-me que aniré a votar.
B) Elaborar el procés de la meva decisió de vot, des de la convicció que el meu vot se sumarà a un altre conjunt que podria esdevenir crític per el resultat electoral. Em proposo que, de cap manera entendré com irrellevant el meu vot per la seva insignificança de ser un entre molts.
C) Abans que comenci el gran bombardeig de les campanyes de propaganda electoral (Els que tenen més mitjans intoxiquen més), establir quins seran els criteris de ponderació que establiré per fer la meva valoració dels partits i dels diferents programes que se’ns proposen. (Acció social, econòmica, política, ensenyament, ecologia, sostenibilitat, immigració, autonomies/finançament… Curt termini, llarg termini… Foment a la creació de riquesa, tendències de repartiment…) Tot plegat fet per el meu propi consum, vull dir, sense necessitat de rigor ni de dedicacions massa extenses, com podria portar-me la meva inèrcia professional.
D) Durant la campanya, escoltar menys i llegir més. Anàlisi comparativa dels diferents programes proposats. Intentar evitar caure en les grapes dels creadors d’opinió professionals que són part interessada.
E) No creure’s tot el que està escrit. Lamentablement ja coneixem com actuen els polítics. Valorar les propostes corregides per el grau d’acompliment previsible. A vegades penso que sembla com si els nostres polítics es van quedar buits després de la seva aportació tan singular en la transició a la democràcia del nostre país.
F) Establir l’escenari que cregui més probable dels resultats electorals, sense preocupares massa per encertar.
G) Fer l’esforç de visualitzar els moviments possibles de repartiment de poder i els que sembli probable que farien els diferents partits. Ja sabem que el que resulti d’aquestes negociacions personals, més que de les urnes, encara que sí en base a elles, ens diran, desprès, que és el poble qui ho ha decidit i callaran sobre aquelles altres opcions possibles, a vegades més votades per el poble, i que han descartat.
H) Amb aquesta òptica anticipada, decidir què és el que el cor em diria sobre a on m’agradaria haver votat.
I) Votar tranquil i no perdre l’esperança de que, també a nivell individual, l’esforç haurà contribuït una miqueta a la millora de la societat.

dijous, 3 de gener del 2008

Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. (Mt 16, 16)

Ja està! ... ja l’he llegit! El “Jesús de Natzaret” de Benet XVI

No sé d’on ha de treure les hores aquest Ratzinger, que a més de les tasques pròpies d’un Papa, l’hi queda temps per poder escriure llibres que ens serveixin als peons de dins i també de fora de l’Església. L’hi estem agraïts!
En qualsevol cas, el que es fa evident és que aquesta obra no és fruit de la improvisació ni de l’oportunisme, com ara passa amb tantes obres actuals de temes relacionats amb el nostre Jesús. Es evident que Ratzinger ha reflexionat molt sobre Jesús i ara ens fa una exposició amb rigor que contrasta amb altres escrits fets dins l’Església, sobre el mateix tema i que ara m’atreviria a qualificar de flonjos i fonamentats en afirmacions pietoses i de caire tradicional.
A un desencebat com jo (Potser aquí seria millor “descepat” de cep), amb ganes de recuperar el temps perdut, la lectura d’aquest llibre m’està ajudant molt. El recomano!
Hi ha parts que m’han resultat molt denses i lentes de pair, altres que no tant.

He estat de seguida d’acord amb la afirmació de que el vertader sentit de les Escriptures només es pot trobar en el seu conjunt. Com també m’ha fet prendre mes consciència que cal tenir en compte que ni els Sinòptics, ni molt menys l’Evangeli de Joan, son gravacions audiovisuals realitzades on line. Per altre part, al situar alguns moments històrics en el seu oportú context i dins la cultura d’aquell moment, m’ha fet gaudir del descobriment de nous matisos. També al entrecreuar diferents pesatges bíblics, he pogut captar nous significats i intencionalitats ocultes que no hagués descobert mai. En poques paraules, el que puc dir ara és que la meva visió de les Escriptures i del Jesús històric ha perdut en comprensió simplista i ha guanyat en rigor. Ha guanyat també en una percepció d’una millor coherència integral del conjunt d’informació disponible. Tot plegat m’ha dut a que, al situar-me davant de les Escriptures, he après a posar en joc una més gran dosi d’esforç personal d’interpretació. Ja sé que el que estic descrivint és el meu procés de redescobrir la sopa d’all… Què hi farem!
M’ha semblat entendre que el principal, o un dels principals, propòsit d’aquesta obra és deixar clar que el nostre Crist, nostre de la nostre fe, coincideix amb el Jesús històric, però que la raó per ella sola no arribaria mai a copsar tot el sentit del Kyrios, del Fill de Déu. No es pot comprendre Crist si no es parteix de la base de la seva relació intima i permanent amb el Pare.

En particular, m’ha resultat sorprenent descobrir en l’explicació de les temptacions de Jesús, una profunditat, per a mi, fins ara insospitada, de les seves raons últimes i del seu significat. Temptacions que són les mateixes que les nostres, individuals i d’Església, i que amb llenguatge més casolà i si se’m permet de destrossar una mica el que he llegit, jo diria: la suficiència, el no contar amb Déu, el tantejar la possibilitat d’actuar com Ell, el prescindir del misteri, cosa molt estesa en les nostres societats...

Finalment un comentari referit a la traducció al català de l’obra: m’ha semblat una traducció que ha estat feta de forma una mica precipitada.