No sé d’on ha de treure les hores aquest Ratzinger, que a més de les tasques pròpies d’un Papa, l’hi queda temps per poder escriure llibres que ens serveixin als peons de dins i també de fora de l’Església. L’hi estem agraïts!
En qualsevol cas, el que es fa evident és que aquesta obra no és fruit de la improvisació ni de l’oportunisme, com ara passa amb tantes obres actuals de temes relacionats amb el nostre Jesús. Es evident que Ratzinger ha reflexionat molt sobre Jesús i ara ens fa una exposició amb rigor que contrasta amb altres escrits fets dins l’Església, sobre el mateix tema i que ara m’atreviria a qualificar de flonjos i fonamentats en afirmacions pietoses i de caire tradicional.
A un desencebat com jo (Potser aquí seria millor “descepat” de cep), amb ganes de recuperar el temps perdut, la lectura d’aquest llibre m’està ajudant molt. El recomano!
A un desencebat com jo (Potser aquí seria millor “descepat” de cep), amb ganes de recuperar el temps perdut, la lectura d’aquest llibre m’està ajudant molt. El recomano!
Hi ha parts que m’han resultat molt denses i lentes de pair, altres que no tant.
He estat de seguida d’acord amb la afirmació de que el vertader sentit de les Escriptures només es pot trobar en el seu conjunt. Com també m’ha fet prendre mes consciència que cal tenir en compte que ni els Sinòptics, ni molt menys l’Evangeli de Joan, son gravacions audiovisuals realitzades on line. Per altre part, al situar alguns moments històrics en el seu oportú context i dins la cultura d’aquell moment, m’ha fet gaudir del descobriment de nous matisos. També al entrecreuar diferents pesatges bíblics, he pogut captar nous significats i intencionalitats ocultes que no hagués descobert mai. En poques paraules, el que puc dir ara és que la meva visió de les Escriptures i del Jesús històric ha perdut en comprensió simplista i ha guanyat en rigor. Ha guanyat també en una percepció d’una millor coherència integral del conjunt d’informació disponible. Tot plegat m’ha dut a que, al situar-me davant de les Escriptures, he après a posar en joc una més gran dosi d’esforç personal d’interpretació. Ja sé que el que estic descrivint és el meu procés de redescobrir la sopa d’all… Què hi farem!
He estat de seguida d’acord amb la afirmació de que el vertader sentit de les Escriptures només es pot trobar en el seu conjunt. Com també m’ha fet prendre mes consciència que cal tenir en compte que ni els Sinòptics, ni molt menys l’Evangeli de Joan, son gravacions audiovisuals realitzades on line. Per altre part, al situar alguns moments històrics en el seu oportú context i dins la cultura d’aquell moment, m’ha fet gaudir del descobriment de nous matisos. També al entrecreuar diferents pesatges bíblics, he pogut captar nous significats i intencionalitats ocultes que no hagués descobert mai. En poques paraules, el que puc dir ara és que la meva visió de les Escriptures i del Jesús històric ha perdut en comprensió simplista i ha guanyat en rigor. Ha guanyat també en una percepció d’una millor coherència integral del conjunt d’informació disponible. Tot plegat m’ha dut a que, al situar-me davant de les Escriptures, he après a posar en joc una més gran dosi d’esforç personal d’interpretació. Ja sé que el que estic descrivint és el meu procés de redescobrir la sopa d’all… Què hi farem!
M’ha semblat entendre que el principal, o un dels principals, propòsit d’aquesta obra és deixar clar que el nostre Crist, nostre de la nostre fe, coincideix amb el Jesús històric, però que la raó per ella sola no arribaria mai a copsar tot el sentit del Kyrios, del Fill de Déu. No es pot comprendre Crist si no es parteix de la base de la seva relació intima i permanent amb el Pare.
En particular, m’ha resultat sorprenent descobrir en l’explicació de les temptacions de Jesús, una profunditat, per a mi, fins ara insospitada, de les seves raons últimes i del seu significat. Temptacions que són les mateixes que les nostres, individuals i d’Església, i que amb llenguatge més casolà i si se’m permet de destrossar una mica el que he llegit, jo diria: la suficiència, el no contar amb Déu, el tantejar la possibilitat d’actuar com Ell, el prescindir del misteri, cosa molt estesa en les nostres societats...
Finalment un comentari referit a la traducció al català de l’obra: m’ha semblat una traducció que ha estat feta de forma una mica precipitada.
En particular, m’ha resultat sorprenent descobrir en l’explicació de les temptacions de Jesús, una profunditat, per a mi, fins ara insospitada, de les seves raons últimes i del seu significat. Temptacions que són les mateixes que les nostres, individuals i d’Església, i que amb llenguatge més casolà i si se’m permet de destrossar una mica el que he llegit, jo diria: la suficiència, el no contar amb Déu, el tantejar la possibilitat d’actuar com Ell, el prescindir del misteri, cosa molt estesa en les nostres societats...
Finalment un comentari referit a la traducció al català de l’obra: m’ha semblat una traducció que ha estat feta de forma una mica precipitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada