Silenci! Escolta com batega la vida!...

....

Quan un home sembra la llavor a la terra, tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. (Mc 4, 26-28)

....Aquest passatge mai m’ha deixat indiferent. M’agrada, i em fa reflexionar...
Deixar a Ell l’iniciativa.
Nosaltres en faríem prou encalçant una disposició sostinguda per a l’escolta de la veu de Déu en la pròpia existència... esdevenir oberts, atents a les mediacions dels fets i de les persones en les que Déu ens parla.
Nosaltres en faríem prou en ressaltar la freqüència en que Déu ens parla ressortint-la de totes les altres freqüències de la cridòria de fets i persones i restar atents a aquella freqüència seleccionada.
Silenci a les interferències... Deixar-se portar... la llavor que tingui que grillar ho farà, i sortiran brins, i creixeran tiges, i espigues, i gra!
I ja està? Dons no. Ara tenim gra gratuït, ara toca compartir.
...

Vida renovada

....

...

...

...

...

..

.

.

Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. (He 10, 24)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.....

Conèixer? Si, prou, però… cal predisposició i acció

...

..

.....

...

Fes que conegui, Senyor, les teves rutes, ensenya'm els teus camins. (Sl 25, 4)

Aquest món que veiem amb els ulls passa aviat. (1 Co 7, 31)

Aquestes grans respostes, que són les decisives, si te les penses tres vegades passen de llarg. (Marc Vilarassau sj)

.......................

Saviesa interior i confiança

....

Oracle del Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. (He 8, 10)

...

Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. (2 Sa 7,3)

...

Pensament de comunió

....

“A vi nou, bots nous”

.

..

.

..

.

.

.

.

.

Idees clares a la caputxina

.....

L’experiència religiosa configura, fonamenta i alimenta la vida de fe dels creients, que no som pas pocs. Sense l’experiència religiosa la fe esdevé un simple formalisme, una ideologia, una obsessió, una manipulació o un fonamentalisme. L’experiència religiosa és -sintèticament i senzillament- assaborir la presència de Déu. Per assaborir-la cal estar, primerament, receptius, oberts, permeables, sensibles a Déu, que parla a través de les seves mediacions, sovint humanes.

....
jordicaputxi

...

També es pot anar sol o mal acompanyat.

...

...

...

...

Jesús crida: A la vida el que compte no és "On" vas, sinó amb "Qui" hi vas.

...

Josep M. Gispert, sj

...

.....

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Alegria cristiana

...

“There’s probably no God. Now stop worrying and enjoy your Life”

...

Si la gent pensa que ser creient ens ha de fer viure amoïnats, és que alguna cosa estem fent malament.

Em pregunto on amaguem, els seguidors de Jesús, l’alegria de sentir-nos fills del Pare, l’alegria de viure el seu projecte, l’alegria que dóna l’esperança de la plenitud del Regne?

...

"Disfruta de la vida, con Dios"

...

...

..-...

...

.....

Aigua, font de vida veritable.

...

Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua...Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. (Is 55)

...

No ofeguem en nosaltres la set d’eternitat i de plenitud, que només pot ser sadollada amb l’aigua de la vida. (Homilia del P. Ignasi M. Fossas)

Moments privilegiats

...
Era de bon matí del primer dia de l’any. Els camins de Collserola, habitualment transitats per nombroses persones passejant o fent exercici, es trobaven deserts. El rierol al costat del camí de pujada cap a Sant Medir, mena l’aigua de la pluja dels darrers dies que baixa cristal·lina i alegre. Un no pot resistir d’aturar-se i gaudir d’aquest bocí de natura. Mira, escolta… hi ha algun so de més dins la remor monòtona de l’aigua que avança. Qualsevol pedra dins el rierol és ocasió d’un campaneig alegre de l'aigua, d’un tintineig eloqüent que és replicat per d’altres sons amb tons sempre variats a mode de conversa festiva entre ells.
Una merla deixa anar el seu cant de partida des de dins la bardissa mentre fuig (Sempre m'ha semblat aquest cant una riota burleta i reptadora). Pocs moments després una cuereta silenciosa apareix en mig del camí fuetejant el darrera amb la cua. No se sent segura amb la meva presència i fuig. Continuo el camí.

.

.

.

En arribar a l’ermita, tot és silenci i pau.
Un lledoner, com si fora un vigilant de l’ordre, junt a la porta d’entrada a la placeta de l’ermita, em diu: això és recinte del Senyor, si vols entrar descobreix-te, que vol dir, treu-te el casc.
Un baix relleu, diria que com gòtic, centre l’atenció al mig de la façana. Està situat sobre la porta tancada de mig punt i sota l’espadanya amb dues campanes.
El relleu mostra al Pare que acull nostre germà gran mort en creu. Nostre germà sempre ens ensenya el camí, aquí ens diu que malgrat estem absents en les sempre atribolants altres coses nostres, ell ens acull i ens rep. A peu de la façana i a la dreta de la porta, un bloc de pedra a mode de banc ens convida a asseure’ns d’esquena a la façana, com el germà gran i lliurar-nos confiadament a les mans del Pare que surten de l’ermita per acollir-nos i suportar-nos.

Un jove corredor a peu trenca l’encant del moment i arriba esbufegant. Passa per davant la porta sense parar-se, es fa el senyal de la creu, me saluda i continua el camí de retorn voltant l’ermita sense afluixar el ritme.

Assegut a la pedra veig al davant dos xiprers d’acolliment assenyalant cap a munt. L’un, més vell, malauradament afectat per alguna dolença, té un costat amb “necrosi”.

Contemplo, des del camp del miracle, el conjunt de l’ermita i la trobo bonica, ben proporcionada i ben conservada, L’ermita té un afegitó i em crida l’atenció una desviació de l’eix principal de uns trenta graus cap el Nord dels rics.

Gràcies per aquest any que encetem!

...