Quan un home sembra la llavor a la terra, tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. (Mc 4, 26-28)
....
Aquest passatge mai m’ha deixat indiferent. M’agrada, i em fa reflexionar...Deixar a Ell l’iniciativa.
Nosaltres en faríem prou encalçant una disposició sostinguda per a l’escolta de la veu de Déu en la pròpia existència... esdevenir oberts, atents a les mediacions dels fets i de les persones en les que Déu ens parla.
Nosaltres en faríem prou en ressaltar la freqüència en que Déu ens parla ressortint-la de totes les altres freqüències de la cridòria de fets i persones i restar atents a aquella freqüència seleccionada.
Silenci a les interferències... Deixar-se portar... la llavor que tingui que grillar ho farà, i sortiran brins, i creixeran tiges, i espigues, i gra!
I ja està? Dons no. Ara tenim gra gratuït, ara toca compartir.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada