Eyjafjallajokull
Iceland
divendres, 30 d’abril del 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
diumenge, 25 d’abril del 2010
Ell és el nostre pastor
...
.
.
... i quan creix el neguit dintre meu, el teu consol és la meva delícia. (Sl 94, 19)
.
.
.
.
.
.
.
.
... i quan creix el neguit dintre meu, el teu consol és la meva delícia. (Sl 94, 19)
.
.
.
.
.
.
diumenge, 18 d’abril del 2010
La saviesa de Salomó
....
"Tendría que quedar claro que Dios no es oscuro; lo que es oscuro es la fe. Dios es luz, pero nuestro camino hacia él transita por las sombras, la oscuridad y las tinieblas. Vamos hacia la luz, pero avanzamos a tientas.. Buscamos a un Dios que se esconde, porque es un Dios salvador (Is 45,15). Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos pareciéndonos a esos insensatos que «se ponen a orar a un ídolo (un dios visible) que no puede salvarlos»" (Is 45,20).
Qualsevol infant, quan intenta copsar tota l’aigua del mar a les seves mans per poder-la manipular al seu gust i satisfacció, entén a la primera com la immensitat del mar el sobrepassa i entén, també molt bé, com la petita fracció d’aigua que ha copsat a les seves mans se li escola entre els dits, impossible de ser retinguda i manipulada. Però, això sí; l’esforç d’aproximació, el intent de comprensió, no l’han deixat indiferent, l’han afectat... les mans han quedat amarades del que buscava i de l’experiència n’ha resultat positivament mullat!
En Marc té raó:
"Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos"... Diria jo, manipuladors com som, i acaparadors com som, acabaríem manipulant al mateix Déu i intentant de posar-lo a produir a preu fet per els nostres interessos.
..
Aquí va un pensament extret de "Liturgia y compromiso"de Marc Vilarassau. Amb tot, aquest pensament no sintetitza de cap manera aquest escrit que és molt més ric i que demana i es mereix una lectura reposada.
Marc assenyala que en la litúrgia, com en la fe, no tot és clar, fàcil o evident... i recolze aquesta idea amb el passatge de la Bíblia on es descriu com el protocol de la inauguració del temple aixecat per Salomó quedà interromput per els efectes de la presència inesperada i sorprenent del nuvol:
Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. Llavors Salomó va dir: --Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. (1 Re 8, 10-12)
Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. Llavors Salomó va dir: --Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. (1 Re 8, 10-12)
Hi ha una constant en la Bíblia de presentar-nos un Déu inabastable, com no podria ser d’altre manera, fent servir la foscor i els núvols enterbolidors com a imatge eloqüent. El savi Salomó va saber interpretar aquesta voluntat divina reflectida en els Llibres:
Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d'espessa nuvolada. El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. (Dt 4, 11-12)
La imatge es troba reiterada:
Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. (Dt 5, 22)
També Isaïes, obert com ningú a la inspiració de Déu, constata l’impossibilitat d’abastar el Déu dels israelites:
Realment ets un Déu que s'amaga, Déu d'Israel, salvador! (Is 45, 15)
Els Salms:
L'envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; (Sl 18, 12)
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, dret i justícia sostenen el seu tron. (Sl 97, 2)
També Pau, il·luminat com cap d’altre, en les cartes pastorals ens parla de la inaccessibilitat de Déu fent servir ja no l’absència de llum, sinó la llum avui inaccessible per a nosaltres:
Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d'espessa nuvolada. El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. (Dt 4, 11-12)
La imatge es troba reiterada:
Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. (Dt 5, 22)
També Isaïes, obert com ningú a la inspiració de Déu, constata l’impossibilitat d’abastar el Déu dels israelites:
Realment ets un Déu que s'amaga, Déu d'Israel, salvador! (Is 45, 15)
Els Salms:
L'envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; (Sl 18, 12)
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, dret i justícia sostenen el seu tron. (Sl 97, 2)
També Pau, il·luminat com cap d’altre, en les cartes pastorals ens parla de la inaccessibilitat de Déu fent servir ja no l’absència de llum, sinó la llum avui inaccessible per a nosaltres:
Déu farà que es manifesti en els temps fixats, ell que és el benaurat i l'únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l'únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, (1 Tm 6, 15-16)
Segur que hi ha més passatges per celebrar la idea d’un Déu que ens supera en grau infinit, però tant se val. Establert quin ha de ser el concepte genèric del que té que ser Déu, no es necessiten gaires llums per captar l’idea que Marc ens vol transmetre quan ens diu que:
Segur que hi ha més passatges per celebrar la idea d’un Déu que ens supera en grau infinit, però tant se val. Establert quin ha de ser el concepte genèric del que té que ser Déu, no es necessiten gaires llums per captar l’idea que Marc ens vol transmetre quan ens diu que:
"Tendría que quedar claro que Dios no es oscuro; lo que es oscuro es la fe. Dios es luz, pero nuestro camino hacia él transita por las sombras, la oscuridad y las tinieblas. Vamos hacia la luz, pero avanzamos a tientas.. Buscamos a un Dios que se esconde, porque es un Dios salvador (Is 45,15). Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos pareciéndonos a esos insensatos que «se ponen a orar a un ídolo (un dios visible) que no puede salvarlos»" (Is 45,20).Qualsevol infant, quan intenta copsar tota l’aigua del mar a les seves mans per poder-la manipular al seu gust i satisfacció, entén a la primera com la immensitat del mar el sobrepassa i entén, també molt bé, com la petita fracció d’aigua que ha copsat a les seves mans se li escola entre els dits, impossible de ser retinguda i manipulada. Però, això sí; l’esforç d’aproximació, el intent de comprensió, no l’han deixat indiferent, l’han afectat... les mans han quedat amarades del que buscava i de l’experiència n’ha resultat positivament mullat!En Marc té raó:
"Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos"... Diria jo, manipuladors com som, i acaparadors com som, acabaríem manipulant al mateix Déu i intentant de posar-lo a produir a preu fet per els nostres interessos.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Ni ídols ni mites
...
.
.
.
.
.
.
Llegeixo el “TO SEE OR NOT TO SEE” de Marc i em faig una reflexió: no m’haig d’enganyar, no és el creure un acte simple de voluntat; no és la seguritat de convicció un fruit necessari d’una creença i si no hi ha seguritat no hi ha privilegi de creients en front de no creients. El que sí hi ha és una esperança, “l’única esperança possible” que pot donar sentit, no sé si profund, però sí irrebatible a la nostre vida, l’esperança del que es fia d’aquell que diu i del que diu «feliços els qui, sense haver vist, creuran».
.
.
.
.
.
.
dimecres, 7 d’abril del 2010
Trencar codis de silenci
.
...
Jordi López Camps: clarificador com sempre.
Més enllà de rebomboris, obrir caixes de Pandora pot desencadenar sinergies unificadores i de renovament i millora. Sabrem aprofitar aquestes oportunitats?
.
....
.
.
.
.
.
.
Jordi López Camps: clarificador com sempre.
Més enllà de rebomboris, obrir caixes de Pandora pot desencadenar sinergies unificadores i de renovament i millora. Sabrem aprofitar aquestes oportunitats?
.
.
.
.
.
.
.
divendres, 2 d’abril del 2010
Silenci
....
.
La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. (Rm 13, 12)
.
Es Divendres Sant. El silenci afavoreix la contemplació interior:
Què hi fa Déu en una creu? (José Antonio Pagola)
Ara toca la contemplació intensa del sofriment de Crist en la creu i des d’ell la de la humanitat. Patiments en comunió que ens interpel·len, ens comprometen i ens obliguen.
Patiments de dèbils, explotats, de gent normal que no sabem quin en serà el desenllaç a curt termini... De Jesús a la creu sí en sabem quina serà la culminació: la resurrecció de la Pasqua!
Això ens permetrà viure les indigències humanes, físiques i morals des de l’experiència de Jesucrist crucificat i ressuscitat.
Què hi fa Déu en una creu? (José Antonio Pagola)
Ara toca la contemplació intensa del sofriment de Crist en la creu i des d’ell la de la humanitat. Patiments en comunió que ens interpel·len, ens comprometen i ens obliguen.
Patiments de dèbils, explotats, de gent normal que no sabem quin en serà el desenllaç a curt termini... De Jesús a la creu sí en sabem quina serà la culminació: la resurrecció de la Pasqua!
Això ens permetrà viure les indigències humanes, físiques i morals des de l’experiència de Jesucrist crucificat i ressuscitat.
.
.
.
.
La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. (Rm 13, 12)
.
.
.
.
.
.
.
dijous, 1 d’abril del 2010
Amor extrem
....
Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. (Jn 13,1).
Així, amb amor extrem, es manifesta la Paraula, així és com ens parla de com és el seu Déu, el Déu Pare.
Es gratificant viure amb la consciència de que ens sosté un Déu que és Amor. L’amor sempre fa bé; quan aquest amor és infinit aquest bé abastarà totes les febleses humanes, també a la mort. Superant la mort superem aquest plus de potencial humà que portem dins i que ens neguiteja perquè no aconseguim desenvolupar-lo del tot en aquesta vida. Jesús ens ha mostrat quina és la Veritat i quin és el camí que duu a la Vida. L’acolliment de Jesús que ens espera i que se’ns farà present en el moment del traspàs és la garantia de una vida en plenitud.
Es gratificant viure amb la consciència de que ens sosté un Déu que és Amor. L’amor sempre fa bé; quan aquest amor és infinit aquest bé abastarà totes les febleses humanes, també a la mort. Superant la mort superem aquest plus de potencial humà que portem dins i que ens neguiteja perquè no aconseguim desenvolupar-lo del tot en aquesta vida. Jesús ens ha mostrat quina és la Veritat i quin és el camí que duu a la Vida. L’acolliment de Jesús que ens espera i que se’ns farà present en el moment del traspàs és la garantia de una vida en plenitud.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
