La saviesa de Salomó

....

Aquí va un pensament extret de "Liturgia y compromiso"de Marc Vilarassau. Amb tot, aquest pensament no sintetitza de cap manera aquest escrit que és molt més ric i que demana i es mereix una lectura reposada.

Marc assenyala que en la litúrgia, com en la fe, no tot és clar, fàcil o evident... i recolze aquesta idea amb el passatge de la Bíblia on es descriu com el protocol de la inauguració del temple aixecat per Salomó quedà interromput per els efectes de la presència inesperada i sorprenent del nuvol:

Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. Llavors Salomó va dir: --Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. (1 Re 8, 10-12)

Hi ha una constant en la Bíblia de presentar-nos un Déu inabastable, com no podria ser d’altre manera, fent servir la foscor i els núvols enterbolidors com a imatge eloqüent. El savi Salomó va saber interpretar aquesta voluntat divina reflectida en els Llibres:

Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d'espessa nuvolada. El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. (Dt 4, 11-12)

La imatge es troba reiterada:

Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. (Dt 5, 22)

També Isaïes, obert com ningú a la inspiració de Déu, constata l’impossibilitat d’abastar el Déu dels israelites:

Realment ets un Déu que s'amaga, Déu d'Israel, salvador! (Is 45, 15)

Els Salms:

L'envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; (Sl 18, 12)

Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, dret i justícia sostenen el seu tron. (Sl 97, 2)

També Pau, il·luminat com cap d’altre, en les cartes pastorals ens parla de la inaccessibilitat de Déu fent servir ja no l’absència de llum, sinó la llum avui inaccessible per a nosaltres:

Déu farà que es manifesti en els temps fixats, ell que és el benaurat i l'únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l'únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, (1 Tm 6, 15-16)

Segur que hi ha més passatges per celebrar la idea d’un Déu que ens supera en grau infinit, però tant se val. Establert quin ha de ser el concepte genèric del que té que ser Déu, no es necessiten gaires llums per captar l’idea que Marc ens vol transmetre quan ens diu que:

"Tendría que quedar claro que Dios no es oscuro; lo que es oscuro es la fe. Dios es luz, pero nuestro camino hacia él transita por las sombras, la oscuridad y las tinieblas. Vamos hacia la luz, pero avanzamos a tientas.. Buscamos a un Dios que se esconde, porque es un Dios salvador (Is 45,15). Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos pareciéndonos a esos insensatos que «se ponen a orar a un ídolo (un dios visible) que no puede salvarlos»" (Is 45,20).

Qualsevol infant, quan intenta copsar tota l’aigua del mar a les seves mans per poder-la manipular al seu gust i satisfacció, entén a la primera com la immensitat del mar el sobrepassa i entén, també molt bé, com la petita fracció d’aigua que ha copsat a les seves mans se li escola entre els dits, impossible de ser retinguda i manipulada. Però, això sí; l’esforç d’aproximació, el intent de comprensió, no l’han deixat indiferent, l’han afectat... les mans han quedat amarades del que buscava i de l’experiència n’ha resultat positivament mullat!

En Marc té raó:

"Para salvar tiene que esconderse, porque, si se deja agarrar, acabamos"... Diria jo, manipuladors com som, i acaparadors com som, acabaríem manipulant al mateix Déu i intentant de posar-lo a produir a preu fet per els nostres interessos.

..