.
.
.
.
.
.
Llegeixo el “TO SEE OR NOT TO SEE” de Marc i em faig una reflexió: no m’haig d’enganyar, no és el creure un acte simple de voluntat; no és la seguritat de convicció un fruit necessari d’una creença i si no hi ha seguritat no hi ha privilegi de creients en front de no creients. El que sí hi ha és una esperança, “l’única esperança possible” que pot donar sentit, no sé si profund, però sí irrebatible a la nostre vida, l’esperança del que es fia d’aquell que diu i del que diu «feliços els qui, sense haver vist, creuran».
.
.
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada