.
.
.
.
.
A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat. (Jn 1)
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat. (Jn 1)
..
.
.
.
.
.
diumenge, 27 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
Sentiments d’espera i de retrobament
...
Una veu! El meu estimat!
Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
El meu estimat parla i em diu:
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine! (Ct 2)
saltant per les collades.
El meu estimat parla i em diu:
Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine! (Ct 2)
.
.
.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada
....
Déu de l'univers, torna,
gira els teus ulls des del cel,
vine a visitar aquest cep,
el rebrot que havies plantat,
el plançó que havies enfortit.
Déu de l'univers, torna,
gira els teus ulls des del cel,
vine a visitar aquest cep,
el rebrot que havies plantat,
el plançó que havies enfortit.
(Sl 80, 15-16)
.
.
.
.
divendres, 11 de desembre del 2009
I què és la veritat?
....
Pilat no vol respostes. També en el nostre món resulta més útil mantenir-se amb el relativisme que sempre permet escombrar cap a casa.
.
Pilat no vol respostes. També en el nostre món resulta més útil mantenir-se amb el relativisme que sempre permet escombrar cap a casa.
.
El quart evangeli sí respon:
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist. (Jn 1, 17)
..Si us manteniu ferms en la meva paraula, (...) coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. ..(Jn 8, 31-32)
.
dimecres, 9 de desembre del 2009
dilluns, 7 de desembre del 2009
diumenge, 6 de desembre del 2009
Fer segurs els camins
....
.
.
..
.
Déu ha ordenat d'abaixar
les muntanyes alteroses
i els turons eterns,
d'omplir les valls
i esplanar la terra.
les muntanyes alteroses
i els turons eterns,
d'omplir les valls
i esplanar la terra.
(Ba 5, 7)
.
.
.
.
.
Confiança
....
.
.
.
..
.
.
.
.
..
.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà....(Is 30, 19)
tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà....(Is 30, 19)
.
.
.
.
.
.
.
dimecres, 18 de novembre del 2009
Angoixa
....
La solitud, el silenci, el buit del cel generen angoixa.
Simone Beauvoir se sent sola al perdre la fe després d'haver cregut.
Què? Paraules de vida?... més persona?... més plenitud?...
....
Senyor, a qui aniríem? Només tu tens paraules de vida eterna.
...
dilluns, 16 de novembre del 2009
Creure refiat, cluca la nina, cor rendit, enteniment passiu.
...
Tants esforços esmerçats, tants camins, corriols, dreceres, marrades... explorats per entre l’entramat inflat de la racionalització.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
...
.
Del poema de Joaquim Ruyra brindat per Jordi López Camps
dijous, 12 de novembre del 2009
El cor al vent!
....
L’Esperit, com el vent, bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va.
........
dilluns, 10 d’agost del 2009
Hi ha perles i...
...
.
.
.
Ser solidari és moltes vegades atansar-te a l'altre però sense oblidar del tot la teva posició privilegiada. No dic que això sigui del tot conscient, en general som bona gent: simplement que no vull donar-me tot, vull donar-me només una mica, la suficient per no sentir-me malament i silenciar així una consciència que a vegades apreta. La suficient però per no caure en massa riscos, i en tenim tot el dret!
.
.
.
.
... hi ha brillants.
.
.
Ser compassiu costa molt més perquè obliga a desprendre's de qualsevol situació de força per sentir en la pròpia pell la "passió" de l'altre, de la víctima, del feble, del que en aquell moment sofreix... I aquesta passió de l'altre no em fa pas fort sinó tremendament vulnerable i aquí hi ha a l'hora el risc i l'alliberament. Risc de que em fotin, alliberament perquè en la compassió experimento una natura més autèntica, més pròpia menys condicionada per la imatge (menys condicionada per la idolatria).
Santi Torres
Santi Torres
.
.
.
dissabte, 8 d’agost del 2009
La vida: sempre un procés, sempre una missió.
...
Primera manifestació:
Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida.
Segón manifestació:
Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Tercera manifestació:
Estic encès de zel per tu, Senyor.
Quarta manifestació:
Ventijol suau. (1 Re 19)
Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida.
Segón manifestació:
Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Tercera manifestació:
Estic encès de zel per tu, Senyor.
Quarta manifestació:
Ventijol suau. (1 Re 19)
.
divendres, 7 d’agost del 2009
Farem tres cabanes (Mc 9, 2-10)
....
En la reacció de Pere, hi havia un intuïció fonamental: que Jesús el podia omplir plenament. No era ben conscient de l’abast de la seva experiència, però s’adonava que volia estar sempre amb el Senyor. (Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat)
.
.
... sóc tan feliç de saber que puc viure sempre amb comunió amb Tu. (Espurnes de Montserrat)
.
.
En la reacció de Pere, hi havia un intuïció fonamental: que Jesús el podia omplir plenament. No era ben conscient de l’abast de la seva experiència, però s’adonava que volia estar sempre amb el Senyor. (Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat)
.
.
... sóc tan feliç de saber que puc viure sempre amb comunió amb Tu. (Espurnes de Montserrat)
.
.
dijous, 30 de juliol del 2009
Fins on coneixem Déu? Fins on estimem de veritat?
...
Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Era un text molt sabut, i me’l saltava; era molt bonic, i no en gastava... ep! Aturat i segueix:
Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-46)
Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Era un text molt sabut, i me’l saltava; era molt bonic, i no en gastava... ep! Aturat i segueix:Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-46)
Tot plegat té tota la pinta d’una crida a una vida edificada sobre una penya ferma: l’amor solidari amb els més menuts. Penya ferma derivada d’aquest “a mi m’ho fèieu”. Solidesa del mateix Crist com a fonament. Garantia del mateix Jesús... no buscaves seguretats? I..., no parla de pertinences, tampoc parla d’obligacions, de prohibicions... aquí el que és decisiu en aquest capítol del judici final és l’amor.
La primera carta de Joan rebla amb força la centralitat de l’amor entre els seguidors de Crist:
....................El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.(1 Jn 4, 8)
...
dimecres, 15 de juliol del 2009
Fer experiència
....
Per fer experiència de Déu cal anar més enllà dels nostres espais conquerits i dominats, cal anar cap a aquell lloc on cal confiar perquè no el coneixem i perquè és un Altre qui pren la iniciativa.
No es tracta d'acostar-se al Misteri per trobar una explicació raonable del que succeeix, sinó d'entrar amb el cor nu, amb el cap net d'idees preconcebudes sobre Déu, i d'exposar-se a la seva acció que sobrepassa totes les nostres expectatives, però que no les ignora perquè Ell és el Déu dels nostres pares, de la nostra història, de la nostra biografia... un Déu que fa seu els nostres clams, les nostres pors, les nostres alegries. I d'aquesta experiència veritable de Déu només podem correspondre a la seva manera, fent nostre el clam i l'ànsia de vida plena dels qui ens envolten. (Patrícia Hevia Colomar)
No es tracta d'acostar-se al Misteri per trobar una explicació raonable del que succeeix, sinó d'entrar amb el cor nu, amb el cap net d'idees preconcebudes sobre Déu, i d'exposar-se a la seva acció que sobrepassa totes les nostres expectatives, però que no les ignora perquè Ell és el Déu dels nostres pares, de la nostra història, de la nostra biografia... un Déu que fa seu els nostres clams, les nostres pors, les nostres alegries. I d'aquesta experiència veritable de Déu només podem correspondre a la seva manera, fent nostre el clam i l'ànsia de vida plena dels qui ens envolten. (Patrícia Hevia Colomar)
.
diumenge, 5 de juliol del 2009
Fermament arrelats en Déu
...
Ens cal ésser conscients de les
pròpies febleses i treure l’energia
vital d’un arrelament ferm en la
força i la llum de Déu
La història dels profetes ens presenta una gran diversitat de figures humanes de tots els nivells i procedències. El que tenen en comú no és altra cosa que haver arrelat en Déu la pròpia vida, en haver-lo escoltat malgrat totes les resistències i, en definitiva, en haver confiat la pròpia sort al projecte de Déu sobre la seva vida.
(TENIR PERSONALITAT CREIENT . P. Lluís Duch, monjo de Montserrat)
.
Ens cal ésser conscients de les
pròpies febleses i treure l’energia
vital d’un arrelament ferm en la
força i la llum de Déu
La història dels profetes ens presenta una gran diversitat de figures humanes de tots els nivells i procedències. El que tenen en comú no és altra cosa que haver arrelat en Déu la pròpia vida, en haver-lo escoltat malgrat totes les resistències i, en definitiva, en haver confiat la pròpia sort al projecte de Déu sobre la seva vida.
(TENIR PERSONALITAT CREIENT . P. Lluís Duch, monjo de Montserrat)
.
No tinguis por
---
Tant si t'escolten com si no t'escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu. (Ez 2, 5)
Tant si t'escolten com si no t'escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu. (Ez 2, 5)
dissabte, 4 de juliol del 2009
Esperit alegre, actitud positiva.
----
¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? (Mt 9, 14-17)
... ja vindran els altres temps! .......
¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? (Mt 9, 14-17)
... ja vindran els altres temps! .......
.
.
.
.
.
diumenge, 28 de juny del 2009
Quan minva es contrapesa i quan fineix comença.
....
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència. (Sa 1,13-15;2,23-24)
La vida és un do joiós que quan minva, l’esperança el contrapesa i quan acaba, comença la plenitud.
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència. (Sa 1,13-15;2,23-24)
Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna.
Déu creà l’home per viure a la seva presència, lliure del temps, etern com Ell. Déu no creà l’home per lliurar-lo a la mort. Fou l’home que, fent mal us del do de Déu, una existència a la seva imatge d’ésser intel·ligent, lliure, etern..., emprengué el camí impossible de sobrepassar al seu creador. Camí que ens ha menat a la situació actual, a experimentar un indefugible límit que ens faci aflorar el millor o el pitjor de nosaltres mateixos, en qualsevol cas apartats d’aquell estat en el que Déu ens vol.
Ens cal viure un estadi previ a la plenitud del projecte de Déu, on el límit de la mort hauria de fer prou per contenir el nostre orgull desmesurat i donar-nos l’oportunitat de corregir aquell acta de voluntat participant o no en la creació del que, des del nostre món, en diem el nou món i que no és més que el projecta inicial de Déu.
Aquesta mateixa mort és la porta obligada que duu o barra a aquella existència de plenitud que Déu vol per a nosaltres i que, el qui té que venir, el Misericordiós, en posseeix la clau d’accés.
Déu creà l’home per viure a la seva presència, lliure del temps, etern com Ell. Déu no creà l’home per lliurar-lo a la mort. Fou l’home que, fent mal us del do de Déu, una existència a la seva imatge d’ésser intel·ligent, lliure, etern..., emprengué el camí impossible de sobrepassar al seu creador. Camí que ens ha menat a la situació actual, a experimentar un indefugible límit que ens faci aflorar el millor o el pitjor de nosaltres mateixos, en qualsevol cas apartats d’aquell estat en el que Déu ens vol.
Ens cal viure un estadi previ a la plenitud del projecte de Déu, on el límit de la mort hauria de fer prou per contenir el nostre orgull desmesurat i donar-nos l’oportunitat de corregir aquell acta de voluntat participant o no en la creació del que, des del nostre món, en diem el nou món i que no és més que el projecta inicial de Déu.
Aquesta mateixa mort és la porta obligada que duu o barra a aquella existència de plenitud que Déu vol per a nosaltres i que, el qui té que venir, el Misericordiós, en posseeix la clau d’accés.
.
dissabte, 27 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
Passem a l'altra riba
...
“Passem a l'altra riba” no és una frase bonica, es un imperatiu dirigit a nosaltres i forma part del somni del amor-creador del Pare, del seu projecte.
L’altra riba és la cultura actual, la nostre, la d’avui mateix. Però nosaltres anem amb retràs. A nosaltres ni ens cal anar en lloc, l’altre riba, la Decàpolis pagana ja fa temps que ha vingut a nosaltres. No hem sabut passar davant i tirar del carro; hem de reconèixer-ho: tenim la Bona Nova, la que necessita el món i ens hem enrocat en una mena de santa tradició que ha neutralitzat tota possibilitat d’actuació.
Passar a l’altre riba deu voler dir, entre altres coses, alleugerir les seguretats i les inèrcies paralitzadores que significa el nostre refugi. Deu voler dir refermar els fonaments, enderrocar espais d’excelsitud, treure afegitons de guix deixant la pedra viva i simple a la vista. Deu voler dir obrir el refugi, airejar-lo, sortir i deixar entrar. Deu voler dir confiar.
Podem optar per quedar-nos a port i retardar més encara llevar les àncores de la reforma, quasi com paràsits atrinxerats sense expectatives de futur; o salpar cap un camí testimonial d’esperança per un món desencisat i insostenible. Que no tenim un missatge nou de només dos mil anys per recórrer junts? Que no estem convençuts d’aquest missatge d’amor i misericòrdia? De què tenim por?
Però, ai! Sortir d’un entramat de segles no deu ser simple i deu necessitar temps. No sé com es posa fil a aquesta agulla ni sé anar més lluny d’aquest desig i d’aquestes paraules... I Jesús es fia del nostre treball! Sempre amb nosaltres, a popa, silenciós, confiat... Que algú hi faci més, que Ell ja ajudarà!
L’altra riba és la cultura actual, la nostre, la d’avui mateix. Però nosaltres anem amb retràs. A nosaltres ni ens cal anar en lloc, l’altre riba, la Decàpolis pagana ja fa temps que ha vingut a nosaltres. No hem sabut passar davant i tirar del carro; hem de reconèixer-ho: tenim la Bona Nova, la que necessita el món i ens hem enrocat en una mena de santa tradició que ha neutralitzat tota possibilitat d’actuació.
Passar a l’altre riba deu voler dir, entre altres coses, alleugerir les seguretats i les inèrcies paralitzadores que significa el nostre refugi. Deu voler dir refermar els fonaments, enderrocar espais d’excelsitud, treure afegitons de guix deixant la pedra viva i simple a la vista. Deu voler dir obrir el refugi, airejar-lo, sortir i deixar entrar. Deu voler dir confiar.
Podem optar per quedar-nos a port i retardar més encara llevar les àncores de la reforma, quasi com paràsits atrinxerats sense expectatives de futur; o salpar cap un camí testimonial d’esperança per un món desencisat i insostenible. Que no tenim un missatge nou de només dos mil anys per recórrer junts? Que no estem convençuts d’aquest missatge d’amor i misericòrdia? De què tenim por?
Però, ai! Sortir d’un entramat de segles no deu ser simple i deu necessitar temps. No sé com es posa fil a aquesta agulla ni sé anar més lluny d’aquest desig i d’aquestes paraules... I Jesús es fia del nostre treball! Sempre amb nosaltres, a popa, silenciós, confiat... Que algú hi faci més, que Ell ja ajudarà!
.
Mirall del Pare: sempre present i absent, tot alhora.
...
«Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem?»
Lluc ens diu que tot actuant en la situació els increpa:
On és la vostra fe?
.
«Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem?»
Lluc ens diu que tot actuant en la situació els increpa:
On és la vostra fe?
.
.
.
.
.
dissabte, 20 de juny del 2009
Algunes credencials de Pau, algunes revelacions.
...
«En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder.» (...) Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort. (2Co 12, 9-10)
.
.
A més de l’experiència de la seva particular conversió i de la seva estada a l’Aràbia, Pau ens revela que fou endut al tercer cel, a casa del Pare, que escoltà paraules inefables i catorze anys després escriu:
«En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder.» (...) Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort. (2Co 12, 9-10)
.
.
dijous, 18 de juny del 2009
Lleialtat amenaçada? Pors infundades?
...
.
.
.
.
.
.
Em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i us aparti de la fidelitat i l'honestedat que deveu al Crist. (2Co 11, 3)
.
.
.
.
Gelosia? De què? El meu admirat Pau! El més gran!... per un mal moment ha fet seu en exclusiva el mèrit de les conversions a Corint! I no obstant això, és legítimament mereixedor de la glòria que representa l’acolliment de la Bona Nova a les regions d’Acacia.
..
.
.
.
.
.
... però si ocupar-se i sí confiar.
...
No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. (Mt 6, 34)
No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. (Mt 6, 34)
.
.
.
.
.
.
dimecres, 17 de juny del 2009
No todo es trigo limpio
....
Recordeu-ho: el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. (2Co 9, 6)
Recordeu-ho: el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. (2Co 9, 6)
.
.
.
.
.
divendres, 12 de juny del 2009
Sentir la força de la Llum en la fragilitat de la carn
...
El mateix Déu que digué: "Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres", és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.
Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts. (2Co 4, 6-9)
I deies que seria ficar-se en problemes?... No diem que som seguidors d’un crucificat?
.
El mateix Déu que digué: "Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres", és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist.
Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres. Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no abatuts. (2Co 4, 6-9)
I deies que seria ficar-se en problemes?... No diem que som seguidors d’un crucificat?
.
dijous, 11 de juny del 2009
Ser més justos que la Llei
....
Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt 5, 23-24)
Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. (Mt 5, 23-24)
.
.
.
dimecres, 10 de juny del 2009
L'Esperit dóna vida.
....
.
.
.
.
.
No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu. (2Co 3, 5)
No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu. (2Co 3, 5)
.
.
.
.
.
diumenge, 7 de juny del 2009
Vivim, ens movem i som dins El Misteri
....
.
.
.
.
.
Com fer comprendre als peixos que viuen dins l’aigua, quan podrien viure dins un altre ambient? Com “intuir la profunditat, la força i les seves conseqüències d'allò que de vegades -creiem, però no massa-” de que hem estat creats per una vida fonamentada en relacions d’Amor?
.
.
.
.
.
En la vida, cal poder anar més enllà del goig dels nostres petits triomfs. Poder considerar i assaborir, celebrar i gaudir que "vivim, ens movem i som" en el si d'un Misteri que és un Déu-Amor, que és un Déu-Comunitat, relació, sortida de sí cap a l'altre, invitació, acollida, braços oberts, amor incondicional que espera i espera... Avui és un dia per adonar-nos d'això, i valorar que estem sustentats en una bona Roca, que la nostra vida no és buida, sense sentit, que no està suspesa en l'aire.
En la vida, cal poder anar més enllà del goig dels nostres petits triomfs. Poder considerar i assaborir, celebrar i gaudir que "vivim, ens movem i som" en el si d'un Misteri que és un Déu-Amor, que és un Déu-Comunitat, relació, sortida de sí cap a l'altre, invitació, acollida, braços oberts, amor incondicional que espera i espera... Avui és un dia per adonar-nos d'això, i valorar que estem sustentats en una bona Roca, que la nostra vida no és buida, sense sentit, que no està suspesa en l'aire.
.
Last call
....
Aneu, doncs, a tots els pobles... Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28, 20).
.
.
.
.
.
.
Aneu, doncs, a tots els pobles... Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28, 20)
.
.
.
.
.
.
divendres, 5 de juny del 2009
Mare immigrant. Acollida ecumènica: acollida bíblica.
.....
.
.
Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t'ha dut fins a casa nostra! (Tb 11, 17)
Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t'ha dut fins a casa nostra! (Tb 11, 17)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
dissabte, 30 de maig del 2009
Vine Esperit de Déu
.....
.
.
.
Jo et necessito com les plantes necessiten l’aire renovat.
A l’Església et necessitem com els sembrats necessiten l’aire vivificador.
Vine i quedat. No ens tinguis en compte la nostre inconsistència perquè som poca cosa. Com les plantes, jo també giro distret la cara contra el teu rebuf i els sembrats s’ajoquen ben ancorats a terra quan passes. Tot i així, et necessiten i et necessitem. Vine!
Jo et necessito com les plantes necessiten l’aire renovat.
A l’Església et necessitem com els sembrats necessiten l’aire vivificador.
Vine i quedat. No ens tinguis en compte la nostre inconsistència perquè som poca cosa. Com les plantes, jo també giro distret la cara contra el teu rebuf i els sembrats s’ajoquen ben ancorats a terra quan passes. Tot i així, et necessiten i et necessitem. Vine!
.
.
.
.
.
.
.
.
divendres, 29 de maig del 2009
Troballa de plenitud
..
.....
Entrada és ja l'esposa
a l'hort amè que tant ha desitjat
i al seu gust hi reposa
amb el coll reclinat
sobre els braços suaus de l'Estimat
(De Sacredspace)
.....
Entrada és ja l'esposa
a l'hort amè que tant ha desitjat
i al seu gust hi reposa
amb el coll reclinat
sobre els braços suaus de l'Estimat
(De Sacredspace)
.
.
.
.
.
.
.
.
dijous, 28 de maig del 2009
Ells els culpables. Nosaltres els salvadors. Vosaltres….
....
Vosaltres sou els afortunats ja que ens teniu aquí. Tot us ho donarem regalat, tot, tot i tot: us anirem dient el que cal pensar, dir i fer, mentrestant seguiu fent beeeeee...
...
Campanyes electorals impresentables i de tots colors, però aquesta se’n duu el primer premi
Campanyes electorals impresentables i de tots colors, però aquesta se’n duu el primer premi
dimecres, 27 de maig del 2009
dimarts, 26 de maig del 2009
Als nostres contemporanis
....
Potser penses que l’Ascensió no és més que un relat mític propi d’unes creences que pertanyen al passat i que no t’interessa.
Potser ja et sentiries una mica més identificat sentint comentar com la realitat que vivim no respon a les aspiracions infinites que portem dins. Potser pararies l’orella, encara que només en fora una, per sentir que la majoria de problemes de la humanitat provenen de l’intent de saciar aquesta set d’infinit amb béns mundans.
I si a més sentissis que allò que dóna la felicitat a l’ésser humà no rau en l’àmbit de les possessions materials sinó en l’àmbit de les relacions interpersonals basades en l’amor? Que no hi ha relació interpersonal més plena ni més lliure que la que comporta l’abandó confiat en l’altre?
Dons si tens orelles per sentir, ulls per llegir i temps per gastar llegeix el que el P. Joan-Carles Elvira, prior de Montserrat, resumeix dient: el cel és la veritat de la terra.
Llegiu, llegiu aquí l’homilia sencera. Es una autèntica perla.
Potser ja et sentiries una mica més identificat sentint comentar com la realitat que vivim no respon a les aspiracions infinites que portem dins. Potser pararies l’orella, encara que només en fora una, per sentir que la majoria de problemes de la humanitat provenen de l’intent de saciar aquesta set d’infinit amb béns mundans.
I si a més sentissis que allò que dóna la felicitat a l’ésser humà no rau en l’àmbit de les possessions materials sinó en l’àmbit de les relacions interpersonals basades en l’amor? Que no hi ha relació interpersonal més plena ni més lliure que la que comporta l’abandó confiat en l’altre?
Dons si tens orelles per sentir, ulls per llegir i temps per gastar llegeix el que el P. Joan-Carles Elvira, prior de Montserrat, resumeix dient: el cel és la veritat de la terra.
Llegiu, llegiu aquí l’homilia sencera. Es una autèntica perla.
....
Referència i acollida?
....
Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit (1 Pe 2, 5)
Els temples son llocs i símbols de la presència de Déu oberts i visibles per a tothom.
Aquí se’ns diu que formem el temples de l’Esperit i això penso que vol dir molt.
Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit (1 Pe 2, 5)
Els temples son llocs i símbols de la presència de Déu oberts i visibles per a tothom.
Aquí se’ns diu que formem el temples de l’Esperit i això penso que vol dir molt.
.
.
diumenge, 24 de maig del 2009
dissabte, 23 de maig del 2009
Aturar-se: perill de recular
....
La fe és un do en procés de canvi que requereix la nostre cullerada. També durant el mes de Maig.
Actiu, receptiu...? molt de compte perquè “al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.” (Mc 4)
divendres, 22 de maig del 2009
Low cost. Light product...
...
.
.
Em pregunto: En un món tant ple d’injustícies, tant ple d’abusos, tant ple d'agressions a la dignitat de les persones..., la imatge del Jesús que jo testimonio ha pogut córrer el risc de fer pensar a algú, alguna vegada, allò de:
Ha perdut el seny!
Està posseït per Beelzebul.
Actua amb el poder del príncep dels dimonis. (Mc 3)
Ha perdut el seny!
Està posseït per Beelzebul.
Actua amb el poder del príncep dels dimonis. (Mc 3)
.
.
.
.
.
dijous, 21 de maig del 2009
Desesperances esperançades
......
Altres vegades ho he constatat--- tot i semblar inversemblant, tot i ser portat per una dinàmica del com i del quan aliena al que podria ser la meva voluntat--- el que Joan posa en boca de Jesús adreçat a una predicció molt concreta, s’ha complert en altres situacions més “domèstiques” aquí, sense esperar el més enllà: Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. (Jn 16, 20)
..
dimecres, 20 de maig del 2009
Viure expectant
....
Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. (Jn 16)
Sencera, sencera!... i arrenca d’Ell mateix.
Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. (Jn 16)
Sencera, sencera!... i arrenca d’Ell mateix.
.
.
.
.
.
.
Fidelitat a la Bona Nova i adaptació als valors del interlocutor.
diumenge, 17 de maig del 2009
Vostè no sap amb qui està parlant!...
....
Jesús ens estima. Amb el mateix amor del Pare. No necessitem gaire més. Saber-se estimat per algú motiva i produeix vida. Saber-se estimat per algú és quelcom bàsic i necessari per viure. Saber-se estimat pel mateix Jesús obre horitzons insospitats i il·limitats. Profundament estimats. Tal com el Pare estima. Elegits per la vida. Elegits per a la felicitat. Elegits per poder mirar el futur amb total confiança. Déu m'estima. Sóc important per a Ell. Compta amb mi.
..
..
..
diumenge, 26 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
