Tants esforços esmerçats, tants camins, corriols, dreceres, marrades... explorats per entre l’entramat inflat de la racionalització.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
Tanta suficiència, tanta confiança en les capacitats intel·lectives...
Tot per anar a espetegar damunt un modest tossol i veure clar:
Vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
La raó fa comprendre només el que es pot entendre, però això no assadolla.
Hi ha un altre saviesa que fa conèixer el sentit profund de les coses:
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.
...
.
Del poema de Joaquim Ruyra brindat per Jordi López Camps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada