Confusió

....

“Cristianismo y socialismo no son compatibles”(Mercedes Aroz)


Ni el PSC és Socialisme pur, ni el “cristianisme” de rutina és Cristianisme.

.

.

.

Indiferència, el pecat del ric sense nom.

....

“Segons els observadors, està creixent en la nostra societat l'apatia o falta de sensibilitat davant el sofriment aliè. Evitem de mil maneres el contacte directe amb les persones que pateixen. A poc a poc, ens anem fent cada cop més incapaços per percebre la seva aflicció.

La presència d'un nen captaire en el nostre camí ens molesta. La trobada amb un amic, malalt terminal, ens torba. No sabem què fer ni què dir. És millor prendre distància. Tornar com més aviat millor a les nostres ocupacions. No deixar-nos afectar.”
(Comentari de les Lectures José A. Pagola)
.

Maduresa de vida

...
.
.
.
.
.



En mig d’una mica de tot, el llibre de La Saviesa, en el capítol quatre diu que no és la llarga vida el que dóna la maduresa sinó una vida neta.
Vida neta en un món com el nostre no pot passar per lloc més que per nedar contra corrent, moviments correctors, potser reparadors, i la força de la gràcia.


.
.
.
.
.
.
.

Justícia de 1.800 €?

...


.
.
.
Cada dia trobem nous despropòsits i no és serio, no és ètic… i ells ho saben. I saben, també, els nostres politics, que rondinarem però els seguirem justificant el seu joc, el de tots ells. Crec que no és un problema que s’esgota en les persones, que també. És el sistema que ells han dissenyat i nosaltres en som i n’hem estat còmplices. Un sistema que seguirà cridant politics de la mena dels actuals que prioritzen la permanència personal i del partit deixant el bé del poble només per omplir el seus discursos enganyosos. I no us feu il·lusions, si algun de responsable s’hi cola el sistema el canviarà o el rebutjarà i mai tindrà futur. Com s’hauria de fer per caviar el nostre sistema polític?


.
.
.
.
.

Petjades

...





. El signe de l'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. (Gn 9, 12-13)





.

Una altra del Pare bo

...

José A. Pagola: El fill petit diu al seu pare: «dóna'm la part de l'herència que em toca». En reclamar-la, està demanant d'alguna manera la mort del seu pare. Vol ser lliure, trencar lligams. No serà feliç fins que el seu pare desaparegui. El pare accedeix al seu desig sense dir ni una paraula: el fill ha de triar lliurement el seu camí.

.

No és aquesta la situació actual? Molts volen avui veure's lliures de Déu, ser feliços sense la presència d'un Pare etern en el seu horitzó. Déu ha de desaparèixer de la societat i de les consciències. I, el mateix que a la paràbola, el Pare guarda silenci. Déu no coacciona ningú.

...

.

El buit interior i la fam d'amor poden ser els primers signes de la nostra llunyania de Déu. No és fàcil el camí de la llibertat. Què ens falta? Què podria omplir el nostre cor? Ho tenim gairebé tot, per què sentim tanta fam?

.

.

.

.

.

.

Arregui se va.

.... .

"¿De dónde se va?" (Juan José Pinillos)

..

... "evitar que les persones religioses, abandonant la llibertat interior concedida per Déu, deixin la seva llibertat de pensament en mans d’alguns dirigents religiosos que, aprofitant-se d’això, eleven a la categoria d’universal el seu sistema particular de pensament” (Extret d'un context diferent) (Jordi López Camps)

Postmodernitat i descreença

....

Almenys en la Modernitat vivíem un romanent de fe en el progrés de la humanitat i en la raó que se la considerava sempre capaç de trobar un fonament racional a tot.





.

.

Exigència, saviesa i confiança... Coratge!

...

L’evangeli d’avui és un d’aquells que sorprèn per la seva radicalitat. No entenc com s’ha llegit fins ara; el consideràvem escrit sempre per a uns altres?... Hi passàvem de puntetes?...

El Just exigeix molt, però ajuda i compensa molt.
Es la llei de la palanca: en un extrem de la palanca és on es manifesta la força ampliada i aquesta és proporcional a la força limitada que nosaltres apliquem a l’altre costat.

...

.

Mestre, la família deixem-la; la creu que ens és assignada, què hi podem fer?, ens ha tocat! Però ara ens cal decidir quin feix de desinstal·lació de la nostra manera de viure assumim per reinstal·lar-nos en la manera que tu demanes als teus seguidors. Enganyaria si no digués que veig el més petit feix com a molt feixuc, massa feixuc i, per contra, veig com ha de ser de gratificant i enriquidor poder viure com un autèntic deixeble teu...

.

.

.

Inundacions a Pakistan

.....

Ep, perquè em segueixes? Què vols de mi?...





.

.

.

Les coses al seu lloc i... coratge!

...

.

.

“Quien no conoce la historia, que guste al menos del Espíritu; quien no guste del Espíritu, que conozca al menos la historia.” (P. Arregui)

.

.

.

.

.

.

.

.

Si hi ha diàleg… hi cap l’esperança.

....

Un altre trobada es pot fotografiar, el diàleg autèntic no. Què s’ha posat de veritat i decididament en joc aquesta vegada que sigui determinant, Sr. Obama?

..

.

.

.

.

Autenticitat

....

..

No serà que, conscient o inconscientment tendim a buscar-nos a nosaltres mateixos en els altres? Semblaria obvi que a més de criteris de comportaments egoistes, d’aquesta tendència se’n podrien derivar actituds de refús del qui sigui autènticament genuí per el sol fet de diferenciar-se’ns, de no veure’ns d’alguna manera i en alguns aspectes reflectits en ell, tot plegat sense una valoració prèvia de les raons que el fan singular.
...

...