dijous, 30 de juliol del 2009

Fins on coneixem Déu? Fins on estimem de veritat?

...Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Era un text molt sabut, i me’l saltava; era molt bonic, i no en gastava... ep! Aturat i segueix:

Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-46)

Tot plegat té tota la pinta d’una crida a una vida edificada sobre una penya ferma: l’amor solidari amb els més menuts. Penya ferma derivada d’aquest “a mi m’ho fèieu”. Solidesa del mateix Crist com a fonament. Garantia del mateix Jesús... no buscaves seguretats? I..., no parla de pertinences, tampoc parla d’obligacions, de prohibicions... aquí el que és decisiu en aquest capítol del judici final és l’amor.

La primera carta de Joan rebla amb força la centralitat de l’amor entre els seguidors de Crist:

....................El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.(1 Jn 4, 8)
...