Hi ha perles i...

...

.

.

.

Ser solidari és moltes vegades atansar-te a l'altre però sense oblidar del tot la teva posició privilegiada. No dic que això sigui del tot conscient, en general som bona gent: simplement que no vull donar-me tot, vull donar-me només una mica, la suficient per no sentir-me malament i silenciar així una consciència que a vegades apreta. La suficient però per no caure en massa riscos, i en tenim tot el dret!

.

.

.

.

... hi ha brillants.

.

.

Ser compassiu costa molt més perquè obliga a desprendre's de qualsevol situació de força per sentir en la pròpia pell la "passió" de l'altre, de la víctima, del feble, del que en aquell moment sofreix... I aquesta passió de l'altre no em fa pas fort sinó tremendament vulnerable i aquí hi ha a l'hora el risc i l'alliberament. Risc de que em fotin, alliberament perquè en la compassió experimento una natura més autèntica, més pròpia menys condicionada per la imatge (menys condicionada per la idolatria).

Santi Torres

.

.

.