dissabte, 19 de gener del 2008

Quan la “fumata bianca” ha estat “fumata nera”

Llegir l’historial del nou Superior dels Jesuïtes revifa esperances en l'Església.
Es molt rellevant la seva experiència estesa per el món i a Asia en concret. Això ens duu a pensar en una persona que ha conviscut amb cultures molt diferents i per tant una persona molt rica culturalment i oberta.
Com somniar no costa diners, i com tard o d’hora han d’iniciar-se canvis a l’Església, hi afegiria que, si a més, i com diuen, Nicolás està ben connectat amb Roma, i inevitablement tenen que tractar de l'obediència dialogada o com es vulgui dir, potser és el moment de creixements mutus; podria representar el braç de palanca que ajudi a somoure estructures millorables d’Església, des d’un punt de vista de rigor evangèlic... desplaçament d’equilibris i d’influències, alliberar llast acumulat i desplegar veles al vent de l’Esperit. Somnis bonics?... però, creiem o no que tenim el vent de l’Esperit que bufa en direcció del Regne?
I per què no podria ser que l’Esperit hagués estat esperant la confluència d’aquest moment i d’aquest espanyol?
En qualsevol cas, enhorabona Jesuïtes!