Es Déu mateix qui ens llegeix per dues vegades el “business card” de Jesús, la primera va ser al Jordà, ara és al Tabor... Queda clara quina és la seva funció i el seu estatus? Queda clar quin és el interès del mateix Déu-Pare?
Repassem la posta en escena de l’evangeli d’avui.
Primera escena:
En un primer pla, a ran de terra, a mitja llum, tres mig desperts, mig adormits, mig senten, mig veuen...
Al centre, destacats, tres que parlen i el del mig focalitza les mirades ressaltat com està per una brillantor pròpia. Murmuri d’alliberament, d’èxode, de pasqua nova...
Segona escena:
Un núvol dens buida tot l’escenari. Una veu en off, potent, solemne, dominant l’anterior escena encara retinguda en les ratines, posa un definitiu punt final a l’acta. Un punt final d’aquells que queda ressonant de forma persistent en les oïdes i que resterà present en les posteriors escenes entre pedres, pols i vegetació de tornada a la plana.
No ens confonguéssim pas:
La Llei, Moisés: Sí
Els profetes, Elies: Sí
...però, per damunt de tot, de forma rellevant i central: La Paraula, el meu Fill, el meu elegit. I una invitació, un mandat: Escolteu-lo!
Per a la gent que vivim la quaresma del 2010: Llegiu-lo! Els relats dels evangelis, malgrat no ser documents audiovisuals, ni notarials, ni d’estricte rigor històric en els detalls, són tot el que ens queda i són més que suficients per permetre’ns escoltar-lo, per comprendre quin és el seu projecte i integrar-nos en ell. Els més mesells, almenys, ho podrem intentar-ho.
..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada