dimecres, 24 de febrer del 2010

Te que ser cosa d’idiomes

...
Conscient de que sóc només un aprenent, no m’atreveixo a aconsellar ni llibres ni res... però com sóc un aprenent amb opinió, deixeu que digui que el Jesús. Aproximació històrica de JA Pagola m’ha agradat, m’ha fet bé i ha deixat pòsit en mi.
Seguir Jesús pressuposa conèixer-lo i aquesta obra hi ajuda. No voldrà algú que intentem seguir l’Omnipotent per el seus no-camins on no existeix ni l’espai ni el temps?
No entenc certes critiques. Potser és que jo l’he llegit en català. Per evitar fer judicis que no vull fer, prefereixo la hipòtesi de que, llegit en castellano, es deu desfigurar el missatge. Proclamar un Jesús vertader Déu i vertader home, tot a l’hora, com fa Pagola, i, a partint d’aquí, dedicar-se a conèixer el més que es pugui aquell Jesús home, que és el que fa el llibre, ¿agafa un aire del déu menor de Arrio, pregunto? En la versió catalana, i al meu entendre, ja dic que no.
.