Sabies que a l’arc de sant Martí l’hi han robat el color magenta? Dons cal preguntar-se...
Es que l’arc de sant Martí es deleix pel color que l’hi manca?
Es que les gotes de rosada envegen la persistència de les pedres?
Es que el sol ja no vol immolar-se més en profit dels altres?
Es que les flors envegen la bellesa del cant del rossinyol?
Si som peces úniques, i sí que ho som, no deixem que ens uniformitzin. No vulguem tenir-ho tot; tampoc ho aconseguiríem i perdríem la nostra personalitat més preuada.
Sabem qui som? Vull dir, qui som de veritat? Som l’arc de sant Martí retallat? Som gota de rosada efímera? Som sol que es consumeix? Som la flor silenciada?...
Sí, bé prou que ho sé... hi han moltes, moltes persones empresonades en el son profund del desconeixement propi... Estrelles apagades, vagants per camins d’una vida sense sentit… estrelles buides, persones fosques, ombres errants!
I tu, ens envies un missatge que ens diu, despertat! Coneix-te a tu mateix i sigues tu i només tu!
O sigui, que hem arribat al “Coneix-te a tu mateix” del frontispici del oracle de Delfos, o sigui, que hem arribat al cor dels filòsofs grecs... Mira per on!
...
..
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada