Llavors el Senyor va interpel·lar Job des del mig de la tempesta i va dir:
Al llarg dels teus anys,
has manat mai que el dia s'alci?
¿Has ordenat mai a l'aurora
que agafi la terra per les puntes
i n'espolsi els malvats?
Llavors, com argila modelada,
la terra mostra els relleus,
marcats com els plecs d'un vestit.
Llavors la llum dels malvats s'apaga
i el braç prepotent es trenca.
¿Has visitat les fonts de la mar,
has caminat pel fons de l'oceà?
¿Has descobert les portes de la Mort,
l'entrada del país de la foscor?
¿Tens idea de l'amplària de la terra?
Vés-ho dient, tu que ho saps tot!
¿Saps a quin cantó la llum fa estada
i de quin lloc arriba la tenebra?
¿Saps com guiar-les al lloc on viuen,
com les has d'encaminar a casa seva?
Bé ho deus saber, si ja havies nascut
i és tan gran el nombre dels teus anys!
Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
Jo sóc ben poca cosa. Què puc replicar?
Amb la mà em tapo la boca!
He parlat massa i no vull respondre.
No hi afegiré res més. (Jb 38, 1.12-21; 40, 3-5)
Quan els homes ens situem en el nostre veritable lloc, des de la fe, podem començar a entendre, però hem d’acollir la fe i Déu mateix, sabent que és infinit i nosaltres finits. (COMENTARIS DE LA PARAULA 3 d’Octubre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada