Per a Pau la vida de cada persona és una recerca:
El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. (...) ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". (Ac 17, 24-28)
Per els “savis” d’Atenes, com passa entre alguns que estan entre nosaltres, en sentir parlar Pau de transcendència, alguns reaccionant irònicament amb excuses de mal pagador, com quan diguem, “ara estem molt atrafegats...”:
Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia. (Ac 17, 32)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada