En la vida professional, no és freqüent però, a vegades passa: Un culmina una responsabilitat amb èxit total i reconegut per els de dins i per els de fora.
... i dóna una satisfacció profunda. Allò de que les persones necessitem ser reconeguts per els altres, deu esser una necessitat bàsica de la persona.
Quan en el projecte que acaba bé hi portes treballant un grapat d’anys i ha costat un grapat de milions..., hi ha el perill de que s’oblidi que el resultat és obra d’un equip de bons professionals que hi han deixat la pell i que el mèrit és, per damunt de tot, seu. Es una qüestió de justícia i d’higiene espiritual tenir-ho molt present.
Més reflexions:
Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? (1Co 4, 7)
Encara anem per la vida cercant els primers llocs?
Si ens muntesim al carro del "Tant fas tant vals" hauriem deixat de banda que el valor d'una persona, només depèn de la capacitat d'estimar. Aquesta és la nostre mesura i, l'amor que Déu ens té, és la nostre dignitat. M'ho deia en Sergi des de Montserrat: “Xerric, ja saps que no es tracta d'estar al nivell. Tots som estimats de Déu: és l'únic nivell de veritat que conec en el món”.
Foto:
Georgia. La llar crema i l'amor.preval. On aniran?
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada