Tot reflexionat sobre en Narcís d’en Jesús Renau

“Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.“(Gn 1, 1-2)

Déu digué:
Que existeixi la llum.
Que la terra produeixi vegetació
Llavors Déu va crear els éssers vius de tota mena els beneí dient-los:
--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos
Déu digué encara:
--Fem l'home i la dona a imatge nostra, semblant a nosaltres

I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. (Gn 1, 31)

M’agrada creure que encara estem en aquell sisè dia en el que durant la seva albada Déu va constatar que el que havia fet era molt bo i que, afectivament, era un lloc de gran plenitud per a les persones fetes a imatge seva i amb capacitats extraordinàries comparades amb les dels altres éssers vius. Però, malauradament, això només fou així mentre els homes i les dones es mantingueren sense ambicions desordenades que els ompliren d'egoismes i malicies.

Hi hagué dons un matí i un vespre lluminós, que es va repetint encara, perquè els homes i les dones de tots els temps puguem prendre consciència d’aquella bondat original de la creació, perquè puguem adonar-nos que l’harmonia original de la creació es possible encara, i que les dones i els homes estem cridats a viure aquella harmonia, ara perduda, i a ser els artífexs de restablir-la i de vetllar per ella, de recuperar un món de fraternitat on hi cabem tots i on tots hi tenim la possibilitat d’una vida més que satisfactòria.

La nostra deriva cap a un mon individualista entestat en ser més, en tenir més, en dominar més... ens ha dut a un món tanoca, ben diferent d’aquell original, un món que no s'adóna que les cotes d’aquest plus individualista de més que aconsegueix, prou importants en el món occidental, ni el fa feliç ni el satisfà i a més s’aconsegueix a costa de trepitjar i ensorrar els demés. Tot plegat ens du a una dinàmica accelerada de la recerca de més i més i més... i de sostreure bens i dignitat als altres.

“Ho veus, Narcís, com n’és de diferent mirar-se al mirall de la pròpia imatge, fins avorrir-se, o obrir els ulls al món, a la vida, als humans i a Déu !! Gira la cara, si us plau, contempla i actua.” (Jesús Renau sj.)


Tenim dons la llum dels vespres i dels matins que, no ens mereixem mentre i quant no obrim els ulls al mon i el contemplem per, al final, actuar i tornar a un ordre més natural, més humà i més fraternal.