Bateig d’en Marc

....

Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.

Avui estem aquí per respondre a aquesta crida. Avui acostarem el nostre fill a Aquell que estimava de forma preferent als infants i als petits.

Els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10, 14. 16)




Orgullosos com estem en Franck i jo de pertànyer a aquesta nostre família gran, model de com viure i compartir el nostre dia a dia, de festejar o plorar els nostres esdeveniments, voldríem, dic, des d’aquest sentiment joiós de pertinença, agrair la vostre presència aquí que ha superat pluja, fred i neu. Presència que avui té un doble sentit: Primer, i com ja hem dit, estem celebrant tots junts de forma entranyable aquesta festa familiar d’acollida i d’introducció d’en Marc a la nostre família gran. Segon, la vostre presència aquí té el sentit de visualitzar la comunitat de l’Església que acull i està disposada a acompanyar i ajudar a aquest nou batejat que es disposa a recórrer el seu camí, que només ell podrà trobar i només ell podrà fer.


I ara Marc, el teu pare i la teva mare, junt amb els padrins, volem dirigir-nos a tu:

Res volem més que contribuir a que la teva vida sigui un viure el teu temps intensament, amb una plenitud satisfactòria de manera que sentin-te realitzat, puguis gaudir amb el que estiguis fent.

Convençuts com estem de que no hi ha plenitud fora del Déu Pare, es per això, Marc, que avui et proposem la nostre fe, com els nostres pares i els nostres padrins ho feren al seu moment amb nosaltres, i d’això en restem molt agraïts.

Quan siguis més gran i repassis les fotografies del dia d’avui, quan llegeixis aquesta declaració del que avui pretenem en aquest acta d’iniciació teva, a més de constatar com ha canviat el temps les aparences externes dels aquí presents, volem que fixis la teva atenció amb el que per nosaltres és un convenciment: La llavor de fe que de petit et transmetem i que procurarem sigui explicada a la mesura de la teva capacitat, és només una iniciació, una proposta adequada a la teva condició d’infant que per sí sola, aquesta llavor de fe, no et serà suficient per la teva maduresa. A més de que te la facis ben teva, caldrà que facis el camí cap els fonaments de la que tindrà que ser la “teva fe”, caldrà que tinguis la gosadia d’una recerca personal de Déu per quedar-te amb el Déu que percebis, esporgat de tants afegitons i de tants silencis fets a mida, com en els que, com ja podràs descobrir, els grans ens agrada instalar-nos’hi.

Aquest camí d’endinsament que, ja des d’ara, et proposem et té que portar a descobrir que Déu és més que uns valors, o que una filosofia, o que una creença, o que una ideologia, o que la veu de la consciència…

Tindràs que arribar a descobrir que els orígens i el fonament de la nostra fe madura es concreten en un trobament personal amb Déu, en el que és Ell qui porta la iniciativa i en el que tu no hi podràs fer gaire més, i tampoc gaire menys, que aportar-hi la teva bona disposició.

Amb tot, Marc, sàpigues que, on sigui i quan sigui, allà ens trobaràs sol·lícits i amatents per ajudar-te i fer-te costat.



...
...

I per acabar, Marc i Blanca, des del convenciment i l’esperança de que la vostre futura vivència serà responsable i d’acord a aquests fonaments a que ens hem referit, voldríem deixar una crida ressonant en el temps de forma que us arribi en qualsevol moment que us pugui ajudar:

Voleu!, Marc i Blanca, voleu! Ben alt i ben lliures!

En llençar aquest crit, ens sentim una mica com devia sentir-se Natan davant el rei David; sobrepassats davant les possibilitats d’uns fills, també estimats pel Pare, que acaren camins tots possibles, alguns, segur que, insospitats per nosaltres:

Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. ....(2Sa 7, 3)