- Fa malt a dins la panxa?- Si, aquest nen l’hi fa molt de malt la panxa.
- Fa disset? (tot estirant cap a mi dos mans plenes de dits.)
- Si, fa disset dies.
- Haurem de posar moltes, moltes injeccions.
- No! No!
- Bueeeeno. Ara sentirem el cor.
- Tuc-tuc, tuc-tuc, tuc-tuc...
- Obre la boca. (tot obrint ella mateixa la seva boca.)
- Aaaaaaaaaaaah!
- Aixeca el braç. (tot posant el “temotre”)... setanta quatre!
- Ui, ui... quin malt la panxa!
- Bueeeeno, ara et donaré xarop rosa....
Ara toca invertir els papers. La fillola serà el bebè i el padrí, tant gran i gangilassarro, jugarà el paper de metge.
Ara el germà petit interfereix en el joc, amb dos ulls oberts com taronges mirant les altures dels grans, no es perd detall i, com si ho entengués tot, vol fer tot el que fan aquets...
Joc de criatures per a criatures!... jocs que als grans ens permet d’acostar-nos i descobrir, des d'ulls madurs, el món dels infants. Què gratificants són aquets moments entre infants! No heu tingut mai el desig de poder entrar dins la seva mirada neta, innocent, confiada...? més que entrar, submergir-s’hi i no sortir-ne sinó ebris i ben amarats de tanta puresa com hi ha? No deu ser el paradís quelcom com això? Viure dintre una mirada d’Amor pur una existència tot ella d’amor?
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada