En el nostre món, l’accent de l’estimar recau sobretot en la satisfacció que comporta per al qui estima... L’altra persona, que se suposa que és al centre d’aquest sentiment, pràcticament desapareix. El que importa és la pròpia satisfacció... L’amor i el verb estimar són paraules de les que se n’ha arribat a abusar... L’amor veritable té un nom: es diu Jesús... Déu es buida de si mateix per nosaltres, i l’amor serà això, i cap altra cosa. (Enviat per fraeduard)
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada