"Estar al dia" o "veure el dia"

...

La roda de la informació, l'estar al dia, acaba essent un bon narcòtic; en afegir-se a la roda, hom s'entreté, s'hi enganxa, i d'aquesta manera esquiva ser un mateix. L'equació consisteix en una triple igualtat: "ser normal", "estar informat" i "estar al dia". Estar al dia és estar informat, i això és el que fa la gent normal o allò que fa que la gent sigui normal. Es tracta d'un "estar al dia" que té molt "d'anar a la mateixa hora", és a dir, de fer i de saber el que tothom sap o fa: factors d'homogeneïtat i d'impersonalitat social. Com que aviat esdevé una dependència de la qual no ens podem estar, si eventualment podem sortir-nos, es a dir, interrompre el nostre moviment circular i aliè, respirarem millor: se'ns eixamplen els pulmons i la mirada. La Llibertat no consisteix a "estar al dia", sinó a veure i viure el dia. D'"estar al dia" a "veure el dia": aquest és el pas de la impersonalitat a la propietat d'un mateix i a la vertadera atenció al món.
Josep M. Esquirol "El respirar dels dies. Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida" ed Paidós, 2009 Trobat a Espai Sagrat del 24/01/10

....